Catalunya accelera la transició verda per guanyar competitivitat i sostenibilitat

El Govern desplega una estratègia integral per multiplicar per deu les renovables, electrificar l’economia i generar noves oportunitats industrials i laborals

Publicat el 04 d’octubre de 2025 a les 07:00

Catalunya ha iniciat una transformació energètica sense precedents. El canvi climàtic i la necessitat de reforçar la competitivitat econòmica han situat la transició verda com una de les grans prioritats del país. El Pla d’impuls de l’energia renovable, inclòs dins de l’estratègia Catalunya Lidera, és el full de ruta que ha de guiar aquesta metamorfosi: una aposta per multiplicar per deu la capacitat renovable, electrificar la demanda i impulsar una nova indústria al voltant de l’energia neta.

L’horitzó és ambiciós: aconseguir que el 54% de la demanda elèctrica el 2030 provingui de fonts renovables. Però l’objectiu no és només ambiental. Aquesta transició ha de contribuir a generar ocupació qualificada, a crear noves oportunitats empresarials i aportar menys dependència energètica de l’exterior. És, alhora, un repte i una oportunitat per redefinir el model productiu i situar Catalunya com a referent europeu en sostenibilitat.

  • L'energia eòlica també juga un paper essencial a casa nostra

Renovables arrelades al territori

L’impuls a l’energia solar i a l’eòlica és una de les peces clau del Pla. Per ordenar-ne el desplegament, el Govern ultima l’elaboració del Pla Territorial Sectorial per a la implantació d’energies renovables PLATER, que garantirà una implantació equilibrada de les instal·lacions i compatibilitzarà els nous projectes amb els usos agrícoles, ambientals i socials del territori. Aquest marc donarà seguretat i claredat, tant als promotors com a les comunitats locals.

Al mateix temps, s’està reforçant l’aposta per l’autoconsum, que ja suma més de 125.000 instal·lacions fotovoltaiques actives. El creixement no és només domèstic: cada cop més empreses i serveis opten per aquesta via, i les instal·lacions compartides s’estan multiplicant gràcies a la plataforma pública Comunitatenergètica.cat. Aquesta eina permet crear i gestionar projectes col·lectius i ofereix mapes d’iniciatives existents, simuladors i recursos tècnics perquè la ciutadania pugui ser part activa del canvi.

Biomassa i biogàs, els altres pilars verds

El Pla d'Impuls no es limita a sol i vent. La biomassa forestal i agrícola ha registrat un creixement del 12% en consum el 2024, fet que contribueix a reduir emissions, prevenir incendis i dinamitzar el món rural. És un recurs local que combina beneficis ambientals amb noves oportunitats econòmiques.

En paral·lel, el Govern ha declarat d’interès estratègic els projectes de biogàs, amb l’objectiu d’arribar als 2 TWh anuals el 2030. El biogàs, obtingut a partir de dejeccions ramaderes i residus orgànics, pot transformar-se en electricitat, calor o biometà, substituint els combustibles fòssils i reforçant l’economia circular. La seva implantació obre la porta a una nova indústria amb ocupació qualificada i fort arrelament territorial.

  • La biomassa és un dels recursos que ajuden a reduir emissions

Consumir millor, no només produir més

Un altre dels grans reptes de la transició és l’eficiència. Per això, el Pla aposta per reduir el consum i millorar l’ús de l’energia. Els programes de rehabilitació energètica d’edificis volen actualitzar un parc que encara té un 80% dels immobles en les categories menys eficients. A la indústria, els ajuts a la descarbonització dels processos productius i el sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAEs) permeten a les empreses monetitzar els estalvis i reinvertir-los en nous projectes.

Per facilitar aquest camí, s’està desplegant una xarxa de 44 oficines empresarials de transició energètica. Repartides arreu del territori, oferiran assessorament tècnic, suport en la tramitació de permisos i acompanyament en la recerca de finançament, especialment per a pimes. D’aquesta manera, es vol assegurar que cap empresa quedi enrere en el procés de canvi.

Innovació i grans projectes industrials

La transició energètica també és un motor d’atracció d’inversions. Projectes com la Vall de l’Hidrogen o la futura gigafactoria d’IA i bateries a Móra la Nova poden situar Catalunya al centre de la nova indústria europea de les energies netes. Aquestes iniciatives no només aporten tecnologia avançada, sinó que generen llocs de treball qualificats i consoliden el país com a pol d’innovació.

En paral·lel, la recerca juga un paper essencial. Plataformes com la PRIMA o el PLEMCAT treballen per transformar la transició energètica en una oportunitat de creixement empresarial i de captació de finançament europeu. “La transició energètica ha de ser alhora una aposta climàtica i un motor de competitivitat”, recorda la consellera Sílvia Paneque, subratllant la importància de vincular ciència i empresa en aquest camí.

  • El govern ha situat el biogàs com un dels centres de les energies renovables a Catalunya

Un compromís amb el futur del país

El model net que Catalunya està construint vol garantir la suficiència energètica, reforçar l’economia i complir amb els compromisos climàtics. Però sobretot, vol fer-ho amb un model participatiu i just, que posi la ciutadania al centre i que reparteixi els beneficis de la transició arreu del territori.

El Pla d’impuls de l’energia renovable és, doncs, més que una estratègia energètica: és una aposta de país per fer front als reptes globals amb innovació, sostenibilitat i cohesió social. Catalunya no només vol adaptar-se al canvi, sinó liderar-lo.