Kekko Fornarelli omple la Cava de lirisme i bellesa musical

Aquest serà un mes de gran activitat a la Cava, no només per la quantitat sinó també per la qualitat de les propostes previstes. Sense anar més lluny, aquest divendres la sala rebrà un dels músics més excelsos del panorama jazzístic italià. Es tracta de Kekko Fornarelli, pianista, compositor i productor amb sis àlbums editats i més de 250 concerts a gairebé 50 països de tot el món, tot plegat durant els últims cinc anys.

El músic nascut a Bari (Itàlia) el 1978 avança, en una conversa amb aquest diari, que el concert a Terrassa servirà per escoltar en directe el seu darrer àlbum, "Abaton", i també per conèixer de primera mà algunes de les composicions dels seus dos àlbums anteriors, "Outrush" i "Room of Mirrors."

Aquests elapés, segons s'avança a la seva biografia, mostren el desenvolupament d'un "estil únic", basat en part en la seva capacitat per "crear música per observar, més que per escoltar." Es tracta d'"una manera peculiar i personal d'explicar històries, d'expressar emocions i pintar situacions". En les seves mans, la música es converteix en "una combinació d'idees modernes del nord-europeu i lirisme neoclàssic, filtrada pel seu ambient càlid i antecedents mediterranis extremadament personals."

El mateix Fornarelli avança quins són els fonaments d'aquesta barreja tan especial: "Vaig créixer estudiant música clàssica, quan era adolescent vaig descobrir el rock i a 20 anys el jazz. Quan vaig començar a compondre la meva música va sorgir de forma natural mesclar totes les influències que vaig experimentar. Vaig escollir la música en si."

Alhora, reconeix no descuidar l'esperit i el vigor mediterrani dins la música, concretant que "vaig néixer i visc a Bari, una ciutat marítima al sud d'Itàlia, entre els sons i els colors de la Mediterrània. Una part de nosaltres sempre estarà vinculada a aquests llocs. Som nosaltres, orígens i memòries." Amb tot, admet també la singularitat de la seva proposta: "Soc i em sento un llop solitari. Intento continuar sense ser influït per allò que em rodeja. A Itàlia hi ha molts músics talentosos, però crec que han escollit camins molt diferents dels meus."

La trempera de la seva música i també l'innegable caràcter íntim de la seva proposta tenyeixen el seu darrer disc. "En els últims àlbums he donat compte de la meva vida personal. Vaig compondre 'Abaton' quan va fer tres anys de la mort del meu pare, i va ser un viatge interior per cercar respostes a les meves pors i el dolor de l'abandó. L''abaton', al grec antic, és la cambra més secreta d'un temple, el 'sancta sanctorum'. He volgut obrir-la per buidar-la del dolor."

Prova i equivocació
Aquesta experiència la comparteix amb un trio, format al qual ha arribat després de moltes provatures: "He viscut moltes experiències amb la meva música. Vaig arribar al trio provant, equivocant-me, intentant una vegada i una altra de nou amb molts músics. Ara estic molt content per allò que aquest grup i els seus músics aconsegueixen donar a la meva música. Són una veu molt poderosa i coherent amb el músic que jo soc."

Aquesta no serà la primera vegada que se'l senti a un escenari espanyol, però sí serà la seva primera gira després d'haver-se presentat a Barcelona i Madrid l'any passat. Després d'haver protagonitzat concerts a Almeria i Múrcia, reconeix que "el públic espanyol viu al màxim la meva música, no s'espera allò que toquem però després ho viu. És una cosa bella."

Després del concert a Terrassa, els pròxims mesos espera poder-los viure amb la tranquil·litat necessària per poder-se dedicar a compondre, després d'haver estat molt ocupat els darrers tres anys amb la fundació de la seva companyia de producció i segell discogràfic "Eskape." Ara, "tinc nous plans per al futur, un concepte en solitari que no serà un clàssic de solo pianista, i una suite per orquestra. Ja veurem com va, però estic molt curiós.".