“Encara hi ha anti-gitanisme als festivals de música”

Nascut a la Vila de Gràcia (1974), part de la mítica comunitat gitana entorn de la plaça de Raspall, va començar en la rumba als 6 anys i va conèixer el Gato Pérez als 8. Dissabte actua a la sala Fred Astaire Recentment, heu gravat el videoclip “Marquem un gol” a l’Estadi Olímpic de Terrassa. Com hi vau arribar? Em va parlar l’entrenador del Can Llong, que és amic meu, l’Agustí Holgado, i em va explicar els prejudicis i perjudicis que pateix el futbol femení. I jo li vaig dir: l’únic que sé fer és cantar. Vinga doncs fem una lletra! Sou els grups de rumba catalana especialment reivindicatius? El nostre primer disc es diu “Tots els colors” i és un himne antiracista, de l’any 1997. Després vam fer “Despierta”, l’any 2010, amb la bombolla immobiliària, denunciant que tot ho movia el petroli. La nostra trajectòria és reivindicativa. I ara amb “Marquem un gol” anem contra el masclisme, el racisme i l’LGTBIfòbia. El que pot fer la rumba catalana és llançar aquest missatge, però dir-ho amb ritme. Això t’ho empassaràs millor que depèn com tu diu un altre. Es poden aconseguir coses que un polític no pot fer. Sou especialment antiracistes per la vostra vivència de la comunitat gitana? Tenim un himne antiracista perquè van matar unes dones a Àustria pel sol fet de ser gitanes. Tothom anava a la platja posar-se moreno, però no em posis un moro al costat. No vull saber ser dels moros, però em menjo un kebab. No ser blancs de l’“Upper Diagonal”, sinó gitanos de Gràcia, ha fet que tingueu menys projecció mediàtica? Ningú ens ha donat res. No som “fills de” ni “nebots de”. Ens ho hem guanyat treballant, des de zero. Som gitanos de barri, accessibles. I solidaris. Potser t’ho canta un altre i té més projecció. Però l’antigitanisme existeix a tot arreu. També en la música. Com la patiu? Només has d’agafar els grans festivals d’aquest país i mirar quins artistes de la rumba catalana o gitanos estan al cartell. Fora de Sabor de Gràcia en alguns festivals, no en trobaràs cap. No és un problema dels gitanos, sinó que existeix un antigitanisme de doble moral: que macos són els gitanos quan toquen la rumba, però no el vull al meu festival. Que és com dir: no el vull a la meva escala, no vull que es casi amb la meva filla o fill. Jutgem sense conèixer, des de la distància. I des d’aquí, es distorsiona la realitat. Jo dic: vine, seu, parlem. I trobaràs coses de la cultura molt maques, d’altres obsoletes que ja han canviat... [caption id="attachment_563561" align="aligncenter" width="700"] Sicus Carbonell[/caption] Actueu a la Sala Fred Astaire de Terrassa. Com serà la vetllada? No veiem tota la banda sencera, sinó el format reduït de sis músics. Serà l’últim “bolo” en aquest format, abans que el pròxim 15 de març, ja el 2025, presentem el nou disc a la Sala Paral·lel 62. Serà l’inici de la gira del 30è aniversari. Hi teniu molt de vincle, amb la ciutat, potser per altres referents egarencs de rumba? Realment no. De fet, no toquem des del 2006 o 2007, quan vam estar per festa major. Però esperem poder venir a la Festa Major de l’any vinent a cantar aquesta cançó de “Marquem un gol”. Però diuen que un terrassenc com Lluís Puig havia estat el vostre mànager? Sí, home, i tant! Abans que res, som amics. El nostre contracte va ser una encaixada de mans. I em va dir: El dia que tu o jo no ho veiem clar, tu pagues la paella i jo pago el vi. El 2010 va ser el nostre mànager i vam estar uns anys, però després va entrar de director general de Cultura Popular. Després va ser conseller i ara malauradament el tenim fora. I ara tenim a la terrassenca Carol Duran, la nova directora general de Cultura Popular, que era la nostra violinista! Són els amics que vas fent en aquest camí, de 30 anys que portem. I sempre quedaran. Parlem finalment de la rumba catalana. Què tal conviu amb el tsunami del trap i les músiques urbanes? A veure, la rumba catalana és com el Dragon Khan de Port Aventura: Té pujades i baixades. Però com que és una música d’arrel, els gitanos d’aquí sempre la conservarem. Perquè nosaltres als casaments, als aniversaris, a Nadal, a les festes... Fem rumba catalana! El meu net ha entrat avui a casa nostra i, amb dos anyets, ja m’ha demanat que fes el ventilador. Conviure? Nosaltres convivim bé amb tothom. Hem fet cançons amb gent com Lildami... L’última ha estat amb 31 FAM, de Sabadell. I abans, amb grups més propers al nostre estil, com Els Catarres, Txarango i La Pegatina.