Quan encara ens enviàvem cartes

Fa quan que no prens paper i boli i escrius una carta? Encara més: que la portes a Correus i l’envies? Però la pregunta determinant és: Saps quant costa un segell ordinari? Hi va haver un temps en què enviar correu postal no era cap acte romàntic del passat, sinó la forma de comunicar-se amb un amic. D’aquí que hagi donat fins i tot el que es coneix com a “gènere epistolar”, al qual els lletraferits i escriptors van estar especialment amatents. Un bon exemple és “Agustí Bartra-Joan Roura Parella. Correspondència entre 1946 i 1982”, que la Fundació Torre del Palau acaba d’editar dins de la seva col·lecció “Els llibres de Terrassa”. Precisament es va presentar aquest dimarts a LaFACT Cultural, amb la presència del terrassenc Jaume Aulet, que ha recopilat les cartes de Bartra (si bé barceloní, fill adoptiu de la ciutat). Per la part gironina, el recopilador de les cartes de Roura-Parella i curador del llibre, Oriol Ponsatí, es va haver d’absentar per motius personals.

Jaume Aulet

La presentació va servir, sense dubte, perquè quedés clara la importància de les cartes: “L’epistolari és un gènere literari en sí mateix”, va explicar el professor Jaume Aulet. “De fet, Agustí Bartra es guardava una còpia de cada carta que escrivia a Roura-Parella. I això és un indicador que el propi autor n’era conscient, de valor literari que tenien les missives”, afegia. I és que, “a banda de conèixer l’obra publicada d’un autor, de la lectura de les seves cartes també se’n poden extreure pistes interessants de com era”, rematava.

Màrius Massallé

Aquest intercanvi de cartes ha estat molt important de documentar, sostenia l’editor Màrius Massallé. “Per la seva importància documental i perquè Bartra és un fill adoptiu de la ciutat”, afegia. De fet, Bartra neix a Barcelona l’any 1908, però coneixerà la terrassenca Anna Murià. Ambdós marxen a l’exili amb la victòria del bàndol nacional, a la Guerra Civil. És llavors quan comença aquesta relació epistolar entre Bartra i Roura-Parella. “No es coneixien a Catalunya, sinó que el van fer a Mèxic, on tots estaven exiliats”, explica Massallé. A les cartes es parla de temàtiques variades com la literatura, ja que Roura hauria volgut escriure una novel·la. No ho va fer, però el seu perfil no és pas menor: va fer classes a diferents universitats, entre elles als Estats Units (concretament a l’estat de Connecticut). “Els terrassencs no coneixem el perfil de Roura, potser fins i tot no massa el conjunt dels catalans... Però hauria d’haver estat un intel·lectual de referència”, afegeix Massallé. Altres de les temàtiques van ser les vivències de l’exili i les expectatives del retorn (que Bartra emprendrà el 1970).

Feliu Formosa

Quan Bartra torna, es farà amic de Feliu Formosa. El tità de les lletres catalanes, de 90 anys, el recordava a l’acte de dilluns. Amb el pintor salvador Alavedra i l’escriptor Ferran Canyameres com a amistats en comú, Formosa fins i tot va col·laborar amb Bartra en alguna obra teatral. A més a més, tant Bartra com Formosa van ser veïns durant uns anys al Segle XX. I encara en aquell temps Bartra mantenia la correspondència amb Roura, fins que moria l’any 1982. I avui en dia, saps quan costa un segell ordinari, per enviar una carta? 82 cèntims.