Fa una dècada, un grup de noies de Terrassa va donar vida a Ohana. "El que va començar com una aventura entre amigues s’ha convertit en un projecte musical amb identitat pròpia, que al llarg d’aquesta dècada ha emocionat el públic a través de la música, les històries i la posada en escena", afirma Amics de les Arts, entitat que ofereix aixopluc a un conjunt que aquest dissabte, a les 19.30 hores, celebrarà el seu 10è aniversari amb un concert molt especial al Teatre Principal de Terrassa.
El recital farà un recorregut per la trajectòria de la formació "i pels moments que han marcat aquests 10 anys". Fidels al seu estil, les integrants d’Ohana aniran més enllà del format tradicional de concert "per oferir un espectacle on la música, la interpretació i la connexió amb el públic tornaran a tenir un paper destacat". A més, la vetllada inclourà algunes sorpreses preparades especialment per a l’ocasió.
El que va començar com la trobada d’un grup de noies amb ganes de compartir música i escenari "s’ha acabat convertint en un projecte coral amb identitat pròpia dins la vida cultural terrassenca". Durant aquesta dècada, Ohana ha combinat cant, interpretació, coreografia i repertoris molt diversos "per construir espectacles amb una forta personalitat escènica i una clara voluntat de connectar amb el públic" i amb una manera molt particular d’entendre la música coral: "Oberta, contemporània, emocional i vinculada a la ciutat".
Un grup d'amigues
En una entrevista a Amics de les Arts, Ohana es defineix com un projecte que va més enllà d’una coral: "Vam començar com un grup de noies que cantàvem cançons que ens agradaven i, amb el temps, hem volgut anar evolucionant fins a crear espectacles on el públic ens pugui conèixer una mica més com a artistes. L’única cosa que no ha canviat des del principi és que, al cap i a la fi, som un grup d’amigues que volem compartir el que ens agrada".
Aquest dissabte, a les 19.30 hores, celebrarà el seu 10è aniversari amb un concert molt especial al Teatre Principal de Terrassa
Eren amigues que feien classes en una escola de música. Els agradava cantar, ballar "i fer una mica de show". En un moment donat, amb molta empenta (i poca experiència, diuen) van decidir crear una coral. Amb un teclat Casio i un local llogat prop de Vallparadís, va néixer Ohana. "I dimarts rere dimarts, els anys han anat passant, però tot i que més professionalitzades que el primer dia, seguim sent un grup d’amigues a qui agrada cantar, ballar però, sobretot, fer molt de show", afirmen.
"Qui hagi vist Lilo i Stitch sabrà que Ohana significa família i li vam posar aquest nom perquè això és el que sentim. Ohana és com estar a casa, és zona de confort, al final hem crescut juntes, 10 anys són moltes coses viscudes i més en aquesta etapa, dels 20 als 30 anys és quan es viuen més canvis a la vida i ens hem acompanyat les unes a les altres", assenyala el grup.
Des del principi tenien clar que volien passar-ho bé: "No vam decidir des del principi quina era la fórmula que havia de tenir la coral però teníem molt clar el que ens feia gaudir: era ballar, era cantar cançons que emocionin, cançons que expliquin històries, cançons de musicals. I en base a tots els nostres interessos s’ha anat perfilant la fórmula d’Ohana".
Una història
Diuen que la seva proposta té dos punts diferencials: "En primer lloc, no pugem als escenaris a cantar cançons amb una partitura a la mà. En els nostres concerts expliquem una història. Cada concert té un fil conductor, amb coreografies, vestuari, atrezzo… Les cançons no són pròpies però la manera de construir-ho tot sí que ho és". La segona característica: "No som companyes de cant sinó que som amigues les unes amb les altres, i la connexió que tenim entre nosaltres es percep des de les butaques del públic".
La seva directora, la Mar, és una creadora d’espectacles. "El que fem és expressar-li quin missatge volem transmetre en el nou espectacle, de què volem parlar, què volem que passi i a partir d’aquí comencem a fer pluja d’idees de cançons. El que volem és que totes les cançons ens encantin i que gaudim cantant-les i una vegada tenim tot el repertori muntat, la Mar fa la màgia i crea el fil conductor de les històries", asseguren.
Per a la formació, "l’escena, el moviment i la interpretació dalt d’un escenari són essencials perquè transformen els concerts i el resultat és una experiència més completa per qui ho escolta". No només canten: "Expliquem històries, juguem amb el públic i donem vida a cada cançó amb el moviment i l’expressió. És la part més representativa de la nostra coral".
Assagen cada dimarts, de 20 a 22 hores, "sempre amb l’horitzó d’una data per estrenar espectacle". Quan s’apropa aquesta data, incrementen els dies d’assaig: "A vegades assagem dos cops per setmana o inclús alguns caps de setmana fem intensius de quatre hores. Els dimarts se centren en muntatge musical i els dies extra es preparen coreografies, moviments, expressió, etc. També estem organitzades en comissions".
El conjunt subratlla el seu vincle amb Terrassa, la ciutat on ha nascut i crescut: "Això es nota en tot el que fem. La majoria de les integrants som d’aquí, i la coral és, en certa manera, una expressió de la comunitat que ens envolta
Dalt l’escenari, "les 21 veus es fonen en una sola harmonia que transmet tot el que és Ohana: harmonia, caliu, intensitat", proclamen, abans de destacar dos espectacles "que van marcar un abans i un després". El primer, el concert de la Sala Crespi de l’any 2017 en què van crear un espectacle de dues parts: una de musicals (més clàssic) i la segona part que era "Burlesque" (amb la corresponent indumentària i actitud). Aquest projecte "va marcar molt el tret de sortida al que avui és Ohana" i les integrants del grup van aprendre a prendre’s seriosament un projecte molt elaborat.
"El segon és clarísimament l’espectacle de 'Woman Up' del 2022. Va ser el primer espectacle que vam muntar amb la nostra meravellosa directora Mar i a partir del qual vam fer un salt qualitatiu molt gran". Aquesta iniciativa ha marcat molt l’essència que desprèn Ohana a dia d’avui i la manera tan particular d’explicar històries que ara ja no volen deixar de fer.
Hi ha hagut moments difícils i reptes importants: "Quan muntem espectacles sempre anem a contrarellotge i es viuen molts nervis per arribar a la data de l’estrena. Però durant l’any, a part de muntar l’espectacle anem fent concerts, col·laboracions amb altres entitats, empreses que ens contracten, concerts de Nadal per la ciutat, etc, i en aquests concerts, per exemple, pot passar que una cançó que està preparada per ser cantada amb 20 noies de sobte acabem sent 12 i hi hagi una sola persona fent una veu en concret. Doncs aquests moments de molta tensió es converteixen en reptes, però al final fent-nos costat i amb ganes acabem fent un molt bon concert".
El conjunt subratlla el seu vincle amb Terrassa, la ciutat on ha nascut i crescut: "Això es nota en tot el que fem. La majoria de les integrants som d’aquí, i la coral és, en certa manera, una expressió de la comunitat que ens envolta. Hem participat en actes culturals de la ciutat, com a la Festa Major, i hem ofert concerts en espais emblemàtics com l’Auditori, la Sala Crespi, la Sala dels Amics de les Arts, els jardins de la Casa Alegre, etc. Per a nosaltres, Terrassa no és només el lloc on actuem, és el lloc des d’on creem".
Per a tothom
Es dirigeixen "a tots els públics" i tenen l'objectiu que tothom s’ho passi bé: "Tenim en compte això quan muntem el repertori i busquem cançons que puguin connectar amb diferents edats i estils". Quan pugen a l'escenari , el seu propòsit principal és fer gaudir qui les escolta: "Per a nosaltres, la música és un intercanvi d’energia: cantem per transmetre la mateixa emoció i passió que sentim nosaltres a dins. Al cap i a la fi, la música són vibracions que mouen l’ànima i fan sentir. Si aconseguim que aquesta vibració us arribi al cor i us commogui, el nostre propòsit ja s’haurà complert".
Per entrar a Ohana "cal tenir ganes de cantar, amor per la música, compromís i ganes de passar bones estones amb una colla de noies divertides". Asseguren estar obertes a incorporar noves veus, tot i que aconsellen que el millor moment per unir-se és el setembre perquè és quan comencen els repertoris. Si no és així, "la persona nova que entri aniria perduda per aprendre-s’ho tot". Això sí, ara son 20 i ja no tenen més cadires a la sala d’assaig. "Formar part d’Ohana aporta tenir un espai per desconnectar i recarregar per tota la setmana i tenir un espai segur en el que cadascú pot ser ella mateixa. Ens ajudem, riem, ballem, plorem, cridem…"
Aquest dissabte, el públic que vagi al Teatre Principal trobarà un espectacle que fa un recorregut per tota la història de la formació: "El públic podrà rememorar les cançons que més han representat Ohana al llarg d’aquests anys i algunes altres que els sorprendrà".
Com s'imaginen Oha d’aquí 10 anys? "Ohana seguirà", afirmen, "però podria haver-hi un relleu generacional. Som tantes integrants i d’edats tan diferents que no vivim el mateix moment vital. Segurament Ohana es reinventarà".
