Lectures de clor, sorra i calma

Potser no són legió, però el grup dels assedegats de vacances per palpar tinta en paper i encadenar versos o històries és més nombrós del que sembla. Fins i tot aquells no habituats a la lectura de llibres s’endinsen aquestes setmanes en aquest univers de calmes i, a vegades, de tempestes buscades com a nou repte vital incruent. En aquesta ocasió us oferim vuit propostes, algunes motu proprio, altres d’Àlvar Masllorens, responsable de la llibreria La Temerària, i altres de la narradora Sònia Guillén. La petjada de Terrassa es deixa veure entre clàssics i novetats.

“Stabat mater” d’Òscar Palazón

Era l’any 1736. Pergolesi estava a punt de morir de tuberculosi i ho sabia. En aquelles hores va crear “Stabat mater”, una obra musical commovedora. L’obra d’Òscar Palazón que porta el mateix títol (“Un vent diví”, com a subtítol) és una novel·la d’una sola frase, o una frase de 200 pàgines. És el primer text literari d’aquestes característiques escrit originalment en català. Palazón explica una autobiografia falsa. El narrador no és el narrador. És la seva mare qui desenvolupa un monòleg interior que mescla el passat i el que podia haver passat. Resulta molt difícil destriar la ficció dels fets verídics en una reflexió sobre l’instint maternal. El text explora els límits del llenguatge.

“Josep i els seus germans” Thomas Mann

Àlvar Masllorens, responsable de la llibreria La Temerària, recomana aquesta magna obra en quatre volums d’un autor imprescindible. És la creació més voluminosa de Mann. Som més enllà dels turons al nord d’Hebron, un vespre de primavera amb una lluna tan clara que hi podríem llegir un escrit, “i aquest noi espitregat al caire del pou que sembla que balli amb els astres és Josep, fill de Jaacob i protagonista d’una de les millors històries que s’han explicat mai”, segons l’editorial que ha publicat la primera peça de la tetralogia. L’escriptura de Josep i els seus germans va acompanyar Thomas Mann durant gairebé 20 anys, i en va sortir la que per a molts és la gran obra mestra de l’autor.

“Mecanoscrit del segon origen” Manuel de Pedrolo

Té fins i tot edicions en còmic i unes quantes generacions d’escolars catalans l’han llegit. Publicada el 1974, “Mecanoscrit del segon origen” és una de les novel·les catalanes més llegides de tots els temps. Desgrana en clau de ciència-ficció amb to distòpic la història de l’Alba i en Dídac, els únics supervivents en un planeta gairebé destruït. Entre els protagonistes s’acaba un món i en neix un de nou, en el qual hauran de lluitar per preservar el coneixement rebut com a llegat “i establir les pautes per construir un futur en el qual la humanitat no sigui una amenaça per a si mateixa, començar de zero i inventar una civilització més atea, feminista i lliure”.

“Capgirades” Muriel Villanueva

Una de les recomanacions de La Temerària s’inscriu en el gènere juvenil: “Capgirades”. Aquesta n’és la sinopsi: “I si el teu món es capgirés de veritat? La Mar i la Savina, fartes de suportar els pesats dels seus germans, decideixen fugir de casa i acaben, per art de màgia, als antípodes del món. Literalment. A Nova Zelanda descobriran un univers maorí ple d’animals màgics, rituals ancestrals i una missió secreta que les connectarà amb les seves arrels més profundes. Amb l’ajuda d’un ocell gegant, una sirena, un nen que vola i una iguana amb punxes de gel, s’adonaran que tornar a casa pot ser una aventura encara més emocionant que fugir i també una altra manera de començar”.

“La gran família” Antònia Carré-Pons

L’escriptora terrassenca Antònia Carré-Pons va rebre el març passat el premi a la millor novel·la catalana de l’any en la Nit de les Lletres Catalanes. Va aconseguir el guardó amb “La gran família”, una obra que explora la infantesa en una família de carnissers, el pas del temps i la relació entre dues germanes (la Rateta i la Sió) que trien dos camins diferents a la vida. Una hereta el negoci familiar d’una carnisseria. L’altra es fa especialista en literatura medieval. Antònia Carré-Pons és de Cal Carré de tota la vida i es va criar en aquesta carnisseria del carrer d’Arquimedes que van fundar els seus avis fa 70 anys i en la qual van treballar quatre generacions fins al seu tancament.

“La tristeza del samurái” Víctor del Árbol

Sònia Guillén, autora de novel·les de misteri, recomana dues obres del mateix gremi policíac escrites per sengles mossos d’esquadra. Un d’ells, Víctor del Árbol, “va deixar el cos per dedicar-se a l’escriptura”, diu Guillén. “La tristeza del samurái” està ambientada al desembre del 1941 a Mérida, on la Isabel està a punt de perdre tot allò pel què ha viscut. Quatre dècades després, María, “una jove i reeixida advocada de Barcelona, ha de comparèixer davant la justícia dels homes. Però...”. Un altre llibre suggerit per Sònia Guillén és “L’ombra de mitjanit”, de Mònica Bofill, obra publicada per Llibres del Delicte en la qual el periodista estrella del “true crime” català apareix mort.

“Una cuina a cada casa” Pau Gómez Calvo

El creador escènic terrassenc ha escrit un dels llibres de l’any, ideal per a aquests dies pel que suposa d’evocació dels instants de la vida passats a la cuina i a la taula. Els macarrons de la iaia són únics, perquè són els de la nostra iaia. Segons la reflexió de Pau Gómez Calvo, la cuina és identitat i memòria. El llibre és proper i senzill, sense més pretensions que el fet de convidar als lectors a deixar-se portar pels records i els nous aprenentatges en un mosaic de paisatges íntims sobre aquell espai de tomàquets, cebes i aromes, “on creixem i ajudem a créixer”. L’escriptor ho deixa clar: la cuina és el cor de cada casa. I els macarrons de la iaia són únics, com la iaia.

“Virti” Núria Armengol

El subtítol aclareix moltes coses: “Anotacions per a una novel·la romàntica”. Núria Armengol Segura, escriptora terrassenca, va publicar a finals de l’any passat aquesta sàtira lúcida i divertida sobre les contradiccions modernes, les xarxes socials, les aspiracions creatives i la necessitat de ser escoltats. Una veu inesperada condueix el lector dins d’una història quotidiana: la de Virti, un espia virtual fabricat a Sant Joan de les Abadesses i propietat de Candela Leguín, una aspirant a escriptora de novel·les romàntiques amb més somnis que encerts. Virti, programat per enregistrar converses del passat i fer informes impecables, es veu implicat en la preparació d’un dinar d’antics companys.