Amb només 16 anys, la terrassenca Leyre Raja ja ha fet un primer pas en el món del cinema. Estudiant del batxillerat escènic a l’institut Torre del Palau, ha participat com a ballarina en el rodatge d’“Embolicats” (Tangled), la pel·lícula de Disney que adapta amb actors reals la història de la princesa Rapunzel. Després de superar un multitudinari procés de selecció amb milers d’aspirants, ha format part durant deu dies consecutius de les escenes de ball filmades principalment a Tarragona, una experiència que descriu com “un somni”.
Més enllà de compartir escenari amb actors reconeguts i professionals internacionals, el rodatge li ha permès descobrir des de dins el funcionament d’una gran producció i confirmar que vol dedicar la seva vida a la dansa. En aquesta entrevista, repassa els moments més especials d’una aventura que espera que sigui només el començament d’una llarga trajectòria artística, i recorda les emocions que va viure des del càsting fins a l’últim dia de rodatge.
L'entrevista
Com et va sorgir l’oportunitat de participar en el rodatge d’“Embolicats”? Vaig veure per Instagram que feien un càsting a Girona i vaig pensar que hi havia de presentar-me sí o sí. Quan vam arribar allà (amb la seva mare), hi havia milers de persones i van tancar l’accés just quan em tocava entrar. Després vam saber que es feia un altre càsting a Salou, tot i que les places per a adolescents ja estaven completes. Tot i això, no ens vam rendir. Vam anar-hi de matinada i vam arribar de les primeres. La responsable del càsting em va reconèixer perquè recordava que m’havia quedat fora a Girona i em va donar l’oportunitat de fer la prova. Com que allà no hi havia espai per ballar, em van demanar que enviés un vídeo. Ho vaig fer amb molta il·lusió i, al cap d’unes setmanes, ens van comunicar que estava preseleccionada. De les prop de 5.000 persones que s’hi van presentar, en van agafar 300, i després d’una nova selecció i la prova de vestuari vaig rebre la notícia que havia estat escollida.
Què vas sentir quan et van confirmar que formaries part de la pel·lícula? Va ser una muntanya russa d’emocions. Quan vaig saber que estava preseleccionada, recordo haver plorat d’alegria. En realitat, pensava que ja m’havien escollit definitivament. Vaig descobrir que encara quedava una última selecció i vaig haver d’esperar uns dies més. Quan després em van confirmar que sí, que formaria part del rodatge, encara no m’ho acabava de creure. Érem milers de candidats i jo ni tan sols havia pogut participar en el càsting inicial per a adolescents. Va ser una alegria immensa i una sensació difícil d’explicar.
Com van ser els dies de rodatge? Van ser deu dies molt intensos en què les ballarines ens vam allotjar en un hotel de Tarragona. Alguns dies ens havíem de llevar a les quatre de la matinada. Ens preparaven el vestuari, el pentinat i el maquillatge, i després anàvem al set. Acabàvem al vespre i l’endemà tornàvem a començar. A més, el rodatge va coincidir amb una onada de calor i portàvem un vestuari d’època amb diverses capes de roba, així que físicament va ser exigent. Tot i això, repetiria sense pensar-m’ho. Inclús sense cobrar. M’ha encantat viure aquesta experiència i veure com funciona una producció tan gran des de dins.
Has pogut compartir escenes amb els protagonistes de la pel·lícula, Milo Manheim i Teagan Croft. Sí. De ben petita ja seguia en Milo Manheim, que era protagonista de les pel·lícules de la saga “Zombies” i també feia musicals de Broadway. El primer dia que el vaig veure em vaig quedar impressionada. Al principi em feia vergonya acostar-m’hi, però finalment vam començar a parlar en anglès i va ser molt amable amb mi des del primer moment. De fet, cada cop que em veia, venia a fer-me una abraçada. Sempre es mostrava molt proper. A més, durant el rodatge vaig poder ballar al seu costat. Aquest és el record que m’emporto amb més il·lusió. El fet de compartir aquell moment amb ell ja va ser molt especial. També vaig ballar amb l’actriu Teagan Croft. Són moments que recordaré sempre perquè mai m’havia imaginat que acabaria ballant al costat d’actors que havia vist a la gran pantalla.
- Leyre Raja, abraçant-se amb el reconegut actor Milo Manheim
Què has après durant el rodatge? He après moltes coses. Cada coreògraf i cada professor tenen una manera diferent de treballar, i això et fa créixer. Els ballarins professionals del Regne Unit tenen una manera diferent d’ensenyar i d’entendre la musicalitat, i vaig aprendre molt observant-los. També vaig practicar l’anglès cada dia perquè era la llengua amb què ens comunicàvem. Al final, no només aprens passos de ball, sinó també com funciona un equip professional.
Hi havia molta competència entre els ballarins? Sí. Tothom tenia una posició assignada a la coreografia, però si t’absentaves un moment perquè anaves al lavabo o a descansar i just començava una escena, algú podia ocupar el teu lloc. Per això, moltes vegades preferia quedar-me allà, encara que fes molta calor, abans que anar a descansar. Les posicions estaven marcades pels coreògrafs després dels assajos, però havies d’estar molt pendent de no perdre el teu lloc.
T’agradaria repetir l’experiència en un altre rodatge? El meu somni sempre ha estat dedicar-me a la dansa, però més enfocat a espectacles teatrals o musicals. També m’agradaria treballar a Disney. De fet, un dels meus objectius és viure a París, on podria fer càstings. Aquesta experiència m’ha fet descobrir que el cinema també m’agrada molt i que m’encantaria repetir, però sempre fent allò que més m’apassiona, que és ballar. El meu amor per la dansa va començar ben aviat. Quan era més petita sempre ballava a casa i, amb amigues, anava a Barcelona a ballar pels carrers i fer coses d’aquest estil.
Després d'aquest projecte, ja t'han sorgit noves oportunitats? Sí. Durant el rodatge vaig conèixer alguns ballarins que treballen a PortAventura i també el responsable del càsting. La setmana passada em va trucar per oferir-me una plaça com a ballarina per a la temporada de Halloween, però la vaig haver de rebutjar perquè no ho puc compaginar amb el batxillerat.
- Leyre Raja
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
