“Soc dibuixant, així que no faig grafisme, sinó més aviat figuració”, explica el mateix Tharrats, qui revela que ha confeccionat el dibuix amb tinta xinesa i pinzell. “No faig servir ‘plomilla’, sinó pinzell, perquè m’agrada la intenció que li dona al traç”, afegeix.
Ergo, l’estètica (i tècnica artística) del cartell és diferent de la dels darrers anys, quan han predominat més els grafismes i els treballs digitals. “Jo ho faig més tradicional, que percebo com a més orgànic”, explica. I presenta una metàfora per comprar el dibuix amb el jazz: “És com fer un ‘solo’ musical, i no pas un so enllaunat: és difícil de retocar a posteriori”.
Pel que fa al contingut, Tharrats sosté que ja està tot inventat. “Et diuen de fer el cartell de jazz i penses: però si ja s’ha fet tot! Així que en comptes de fer un home tocant el saxo o la trompeta, o una dona cantant... Vaig pensar a fer una imatge més genèrica”.
De tota manera, no és pas novetat per a Tharrats. I és que ja va dibuixar el cartell de l’any 1996, el conegut com “el pas de zebra”. “Em toca fer-ho cada 28 anys. Però no sé si arribaré a la següent vegada”, feia broma ahir, acompanyat per Susanna Carmona, coordinadora del Club de Jazz de Terrassa.
Carmona, precisament, va destacar que el recorregut visual pels 44 cartells de sengles edicions de jazz són una panoràmica dels artistes terrassencs i de diferents tècniques: collage, fotografia, dibuixa, grafisme digital...
Per exemple, hi han participat artistes reconeguts com Radio Zurich (2003), Mitus Aurell (2014) i Carme Aliaga (2022).
“I a més, cada any suscita una mica de polèmica: que si t’agrada o que si no...”, explicava ahir. “I això està molt bé i és molt sa”, afegia Tharrats.
Així és el cartell del Festival de Jazz de 2025
El dibuixant August Tharrats és l'autor del cartell oficial de 2025
Ara a portada
Publicat el 25 de setembre de 2024 a les 13:17
Actualitzat el 25 de setembre de 2024 a les 19:06
El dibuixant August Tharrats és l'autor de la imatge que il·lustrarà la 44a edició del Festival de Jazz de Terrassa.
De fet, la Nova Jazz Cava acaba d'acollir aquest matí la presentació del cartell oficial de l'edició de 2025, que se celebrarà del 7 al 28 de març.
La imatge està protagonitzada per diferents fundes d'instruments musicals, apilats davant d'un escenari, quan els músics acaben d'arribar a la sala per començar les proves de so.
“Soc dibuixant, així que no faig grafisme, sinó més aviat figuració”, explica el mateix Tharrats, qui revela que ha confeccionat el dibuix amb tinta xinesa i pinzell. “No faig servir ‘plomilla’, sinó pinzell, perquè m’agrada la intenció que li dona al traç”, afegeix.
Ergo, l’estètica (i tècnica artística) del cartell és diferent de la dels darrers anys, quan han predominat més els grafismes i els treballs digitals. “Jo ho faig més tradicional, que percebo com a més orgànic”, explica. I presenta una metàfora per comprar el dibuix amb el jazz: “És com fer un ‘solo’ musical, i no pas un so enllaunat: és difícil de retocar a posteriori”.
Pel que fa al contingut, Tharrats sosté que ja està tot inventat. “Et diuen de fer el cartell de jazz i penses: però si ja s’ha fet tot! Així que en comptes de fer un home tocant el saxo o la trompeta, o una dona cantant... Vaig pensar a fer una imatge més genèrica”.
De tota manera, no és pas novetat per a Tharrats. I és que ja va dibuixar el cartell de l’any 1996, el conegut com “el pas de zebra”. “Em toca fer-ho cada 28 anys. Però no sé si arribaré a la següent vegada”, feia broma ahir, acompanyat per Susanna Carmona, coordinadora del Club de Jazz de Terrassa.
Carmona, precisament, va destacar que el recorregut visual pels 44 cartells de sengles edicions de jazz són una panoràmica dels artistes terrassencs i de diferents tècniques: collage, fotografia, dibuixa, grafisme digital...
Per exemple, hi han participat artistes reconeguts com Radio Zurich (2003), Mitus Aurell (2014) i Carme Aliaga (2022).
“I a més, cada any suscita una mica de polèmica: que si t’agrada o que si no...”, explicava ahir. “I això està molt bé i és molt sa”, afegia Tharrats.
“Soc dibuixant, així que no faig grafisme, sinó més aviat figuració”, explica el mateix Tharrats, qui revela que ha confeccionat el dibuix amb tinta xinesa i pinzell. “No faig servir ‘plomilla’, sinó pinzell, perquè m’agrada la intenció que li dona al traç”, afegeix.
Ergo, l’estètica (i tècnica artística) del cartell és diferent de la dels darrers anys, quan han predominat més els grafismes i els treballs digitals. “Jo ho faig més tradicional, que percebo com a més orgànic”, explica. I presenta una metàfora per comprar el dibuix amb el jazz: “És com fer un ‘solo’ musical, i no pas un so enllaunat: és difícil de retocar a posteriori”.
Pel que fa al contingut, Tharrats sosté que ja està tot inventat. “Et diuen de fer el cartell de jazz i penses: però si ja s’ha fet tot! Així que en comptes de fer un home tocant el saxo o la trompeta, o una dona cantant... Vaig pensar a fer una imatge més genèrica”.
De tota manera, no és pas novetat per a Tharrats. I és que ja va dibuixar el cartell de l’any 1996, el conegut com “el pas de zebra”. “Em toca fer-ho cada 28 anys. Però no sé si arribaré a la següent vegada”, feia broma ahir, acompanyat per Susanna Carmona, coordinadora del Club de Jazz de Terrassa.
Carmona, precisament, va destacar que el recorregut visual pels 44 cartells de sengles edicions de jazz són una panoràmica dels artistes terrassencs i de diferents tècniques: collage, fotografia, dibuixa, grafisme digital...
Per exemple, hi han participat artistes reconeguts com Radio Zurich (2003), Mitus Aurell (2014) i Carme Aliaga (2022).
“I a més, cada any suscita una mica de polèmica: que si t’agrada o que si no...”, explicava ahir. “I això està molt bé i és molt sa”, afegia Tharrats.
