Set rècords consecutius després d’un juny molt desigual

Pere Simó Domènech, director de l'oficina de Renta 4

La impressionant successió de set rècords històrics consecutius que ha aconseguit el S&P en les últimes sessions passarà a la història de les Borses americanes com una nova fita (des de 1997 no s’havien vist set màxims històrics seguits) i ha confirmat plenament la idea amb la qual tancàvem el nostre anterior comentari d’un inici optimista del segon semestre. És veritat, com han assenyalat alguns analistes, que les pujades diàries que ha tingut el S&P en les últimes sessions han estat molt petites, algun dia a penes perceptible, però definitivament les Borses americanes estan tornant a fer història en un any en què el S&P ha aconseguit, com a mitjana, un nou rècord cada quatre sessions, després d’un any 2020 que va acabar amb fortes pujades per al Nasdaq (+44%) i per al S&P (+16%). Que després d’aquestes pujades el S&P acumuli ja enguany pujades addicionals del 16% i el Nasdaq del 13,5% és una cosa realment notable i cridaner, fins i tot per als temps d’eufòria i complaença que vivim en les Borses des d’abril de 2020. No obstant això, no cal dir el mateix d’altres Borses. L’Eurostoxx puja enguany un 15% però en 2020 va caure un 5% i el nostre Ibex va baixar la setmana passada un 2%, la seva pitjor setmana dels sis últims mesos, i és veritat enguany puja un 10%, però després de baixar un 15% en 2020. Entre els índexs europeus només el Dax alemany resisteix una certa comparació amb els americans en el que al seu comportament des d’abril de 2020 es refereix. Quant a la Borsa xinesa, no acaba d’enlairar, pesi al bon comportament de la seva economia, que és la que abans i millor ha sortit de la pandèmia. Al juny el Xangai Composite ha baixat un 0,67%.