Terrassa va viure fa temps la proliferació de botigues de cigarrets electrònics, negocis de compravenda d’or i oficines d’assegurances, que a partir d’una certa hora abaixaven la persiana i deixaven el carrer sense vida. Actualment, s’hi suma la proliferació de clíniques dentals, de depilació i d’estètica, un teixit que no fa la funció comunitària de la botiga petita. Però l’exemple més evident de la despersonalització del comerç són els salons d’ungles, que han deixat de ser una curiositat per convertir-se en una part substancial del negoci de la bellesa a Terrassa. Segons l’últim Cens d’Activitats Econòmiques de l’Ajuntament, que es publica en dades obertes, la ciutat té 55 salons i instituts de bellesa registrats. D’aquests, 13 porten les paraules “nails” o “uñas” al nom comercial, que els identifica com a centres dedicats en exclusiva a la manicura. Representen el 23,6% del total: prop d’un de cada quatre. Cal més control per evitar perdre la singularitat del comerç local.