Sala d'entrada al Centre Cultural el Social | Lluís Clotet[/caption]
“El que més m’agrada del Quinto és l’emoció d’aconseguir picar”, diu la Clara, que ha vingut a divertir-se amb les seves amigues de la Universitat. “Em sembla un molt bon pla per fer amb amics o en família, després dels àpats”, opina.
En aixecar la vista del cartó, m’adono que la sala de dalt és també plena i que fins i tot n’obren una tercera. Tots escolten el lloro per megafonia, però el xivarri és tant que aquest ha de demanar silenci. Tot seguit, un grup de joves de la zona xerraire s’aixeca celebrant com si haguessin guanyat la Champions. Llàstima, però, que han errat un número. “Us han afaitat la cartilla”, els diu el lloro en to burlesc.
Els premis són humils però simbòlics i molt satisfactoris. Amb l'emoció, és fàcil fer una partida rere altra sense adonar-se'n. “Nosaltres en farem deu”, diu un pare, intentant posar límits davant del seu fill. Hi ha gent, en canvi, que es deixa emportar i s’hi passa hores: “al final, és un punt de trobada, per coincidir amb la gent del barri”, opina la Susana.
Per què és tan popular i estimat, el Quinto? Després d'escoltar diferents respostes, he elaborat la meva pròpia teoria: el Quinto et fa ser present. Una cosa que avui en dia no és gens fàcil. T’obliga a estar atent a la cartilla i a connectar amb la gent del voltant. En tota la tarda no m’ha semblat veure ningú mirant el mòbil, i això ja és dir molt. Ni tan sols a la periodista, que d’incògnit, intentava capturar la fórmula que fa tan popular aquest fenomen.
[caption id="attachment_573044" align="aligncenter" width="700"]
El Quinto va primer, el mòbil ja després | Lluís Clotet[/caption]
I tu? Què creus que fa tan especial al Quinto? Segur que tens una perspectiva diferent.
