La mona més desitjada: de les Guerreres K-Pop a Dani Olmo

Les pastisseries de Terrassa fa setmanes que viuen una de les campanyes més dolces i exigents de l’any. Aparadors plens de figures de xocolata, mones de tots els colors imaginables i creacions personalitzades evidencien que la tradició de Pasqua continua ben viva, tot i els canvis en gustos i tendències.

De fet, la feina comença molt abans del que sembla. “Quan acabem la campanya de Reis, ja comencem a pensar en la Pasqua”, explica Fanny Novell, presidenta del Gremi de Pastissers de Terrassa i propietària del Forn del Progrés. Especialment laborioses són les mones de xocolata: “És un procés molt llarg i molt artesà: primer cal pensar bé què faràs, veure si anirà millor amb motlle o sense, i després elaborar-ho”.

Aquesta innovació per a fer la figura de xocolata perfecta s’ha fet un lloc als obradors. Les mones conviuen entre les receptes clàssiques -de fruita, mantega o nata- i propostes més modernes, com les versions tipus Sacher o de nata, i les figures inspirades en personatges actuals. La sensació general és que les pastisseries aposten per la innovació, tot respectant per sobre de tot la tradició. 

Ho resumeix perfectament Novell, dient que “som un país que ens estimem molt la tradició”. Alhora, recorda que el ritual del padrí regalant la mona continua plenament vigent. “El padrí és molt fidel aquí a Catalunya, això no ho perdem”, afegeix.

Les tendències també passen per la personalització. Destaca des de fa temps l’auge de figures amb noms o imatges impreses amb tinta comestible. A més, a Terrassa hi ha un segell propi: les mones vinculades al hockey. “Fa anys que fem samarretes dels equips de la ciutat i cada vegada ens en demanen més”, explica Núria Novell, propietària del forn.

Ara bé, pel que fa al consum, la xocolata continua sent la gran i indiscutible protagonista, sovint amb encàrrecs previs. “Les de xocolata s’han de reservar perquè arriba un moment que s’acaben”, apunten des del Progrés. En canvi, les mones de pastís depenen més del temps. “Si fa calor, es venen menys”, assenyala Íngrid Sánchez, encarregada de La Pastisseria.

Malgrat l’augment de costos, especialment del cacau en els últims anys, enguany s’ha mantingut i, fins i tot, rebaixat. Així, el sector reivindica el valor de l’artesania. “La mona artesana implica molta mà d’obra, no és el mateix que una elaborada al moment”, recorda Novell.

Amb tot, els professionals coincideixen en el futur de la mona: no desapareixerà mai. “La xocolata encara agrada molt als infants i és una tradició molt arrelada”, conclou Novell. Més enllà del dolç, la mona continua sent una excusa  perfecta per reunir-se al voltant de la taula i celebrar.

Quines són les mones més venudes?

Les Guerreres K-Pop

El fenomen del moment.  Vagis a on vagis, aquest trio de cantants d’animació de la pel·lícula guanyadora de dos Oscar són a tot arreu. Ja siguin en forma de mones de xocolata amb una il·lustració seva, amb un micròfon o notes musicals, evidentment; o, fins i tot, amb en Derpy, el felí blau que acompanya les protagonistes. És tal la febre per a aquestes icones que moltes pastisseries comencen a quedar-se ja sense existències. 

Stranger Things

Culminant l’èxit de la sèrie.  La colla de joves amics de Hawkings va acomiadar-se amb una espectacular última temporada al Nadal, que encara ressona a l’ideari de molts. Per aquest motiu, les mones de l’Eleven, en Mike, en Will i, fins i tot, el malvat Vecna són unes de les més demandades. L’icònic saló de la casa dels Byers, amb l’abecedari i les llums de Nadal és una de les idees de mona més populars.

Jocs de taula

“S’està tornant al joc tradicional”, explica Fanny Novell. En són uns exemples les mones del parxís, les dames, els escacs, o el Monopoly, entre d’altres. “Aquí sempre s’han mantingut les tradicions, i en aquesta campanya s’estan valorant molt”, amplia la presidenta del gremi. D’altra banda, i al mateix temps, també proliferen figures de xocolata de consoles com la Nintendo Switch, pantalles de mòbils, o també personatges de videojoc com en Mario o el Sonic.

Hockey terrassenc

De tots els colors.  L’esport rei de Terrassa tampoc podia faltar pel Dilluns de Pasqua. La gran massa social que mouen els clubs de hockey fa que la passió es traslladi també a les pastisseries a través de mones. “Som quatre germanes que hem jugat a hockey, els nostres fills també ho han fet... Sempre hi hem apostat fort, i no podíem no fer-ne”, exposa Núria Novell, propietària del Forn del Progrés. Atlètic, Egara, Línia 22, CD Terrassa... Hi són tots!

Futbol

Olmo, l’icona terrassenc. “El futbol mai falla”, relata Nerea Garcia, responsable de tardes d’El Secreto de Ciscu. Des que existeixen les figuretes de xocolata, les pilotes, els camps, les botes i les porteries de futbol han estat d’allò més sol·licitades. Les mones particulars de futbolistes, també. Enguany, evidentment destaca l’estrella del Barça Lamine Yamal. Però a casa nostra es demana amb força la del nostre heroi terrassenc: Dani Olmo. 

Per als més tradicionals...

Mona de brioix

Abans de les espectaculars figures de xocolata, la mona era molt més senzilla. L’origen es remunta a un pa de brioix amb ous durs, un element carregat de simbolisme. “Cada ou representava els anys del fillol en el moment de rebre la mona”, explica Àngels Pujol, cogerent de la Pastisseria Núria, recordant “una tradició documentada des del segle XV”. Amb el temps, aquestes mones es van enriquir amb farcits i decoracions, però a ciutats com Terrassa han anat perdent presència. “Aquí pràcticament s’ha perdut, la fem sobretot per encàrrec per a aquells que la volen expressament”, assenyala. Tot i això, en altres punts de Catalunya encara es manté com a opció genuïna. És una mona que connecta directament amb els orígens i que, malgrat quedar en segon pla, continua sent un símbol de la Pasqua més tradicional. 

Mona de fruita i de mantega

Si hi ha una mona que defineix la celebració familiar, és la de mantega o la de fruita. Lluny de les figures de xocolata, aquesta opció continua sent imprescindible a moltes llars. “La gent ve a buscar-les més els últims dies”, explica Fanny Novell. Evidentment, també ha evolucionat. Segons les pastisseries, els gustos han canviat cap a opcions menys dolces i més lleugeres. “La mona és un gust molt clàssic. Ara la gent vol sabors més suaus”, apunta Íngrid Sánchez des de La Pastisseria. Aquest tipus de mona, juntament amb les de nata o mantega, manté el seu valor perquè és estacional. “Com que només es menja un cop l’any, la gent la valora més”, destaca Novell.