Entrar al Bar Culla és endinsar-se en un espai carregat d’històries. Se n’hi poden trobar a cada racó, malgrat que el local està perfectament adaptat als nous temps. L’ambient, però, fa imaginar que és un d’aquells establiments que ho han vist tot, o gairebé tot, al llarg dels anys.
El so d’una ràdio dona la benvinguda als clients, com manen els cànons d’un bar de tota la vida. Darrere la barra, en Pere Gelabert i la Carme Culla, propietària i tercera generació al capdavant del negoci. “El va obrir la meva àvia. Tothom ens pregunta quan. Nosaltres calculem que fa 85 anys”, explica. Després d’ella, hi van passar els seus pares, el seu germà i, finalment, ella, la Carme. I, és clar, també ha presenciat la transformació del negoci.
“És un altre món, completament. Primer era un bar de barri, s’hi reunia el veïnat. Després van arribar els empresaris, era un punt de poder. I ara, potser és un bar de pas”, recorda. Tot i això, al Bar Culla han sabut adaptar-se als nous temps, i a les necessitats del seu barri: Vallparadís. “Falta un casal d’avis, potser, i un centre cívic”, apunta Gelabert. I, emergint com a resposta ciutadana i veïnal, va aparèixer el mateix Bar Culla.
Des de fa temps, l’establiment acull diversos debats, assemblees i activitats culturals, essent un punt de reunió per a moltes entitats, alhora. “Ens ho van proposar i ho vam veure interessant. En Jordi Paüls -de la Sala Paüls- em va dir que el nostre era un espai emblemàtic i que li feia gràcia organitzar-hi activitats. Ho vam provar i ja portem tres anys així!”, exposa Carme Culla, orgullosa d’aquestes iniciatives. Així, de pas, també aprofiten per omplir el local de visitants, i fer més negoci. “La Jazz Cava també s’hi va interessar. Hem fet alhora presentacions de llibres, i fins i tot algun veí del barri ho ha aprofitat. Han arribat a portar DJs i així fem vermuts musicals i grups en directe”, amplia la propietària.
Però, si hi ha una cosa que compensa les hores i l’esforç, és el tracte amb la gent. “El més bonic és que els clients que venen sempre ja són com de la família. Si un dia no venen, et preguntes què els ha passat”, explica Culla. Una relació que també ha permès que diverses generacions de la família visquin del bar. Ara, però, a un any de jubilar-se la Carme, el futur del bar sembla clar: “El negoci s’acaba amb nosaltres”, afirma contundent la propietària, dient que per fi tindran temps per estar amb la família i, especialment, amb el seu primer net.
