Encara queda molt estiu a la vista i prou activitats que se solen dur a terme en aquest període de l'any són a l'aire lliure i sota el sol. Per poder gaudir amb seguretat dermatològica d'aquestes activitats cal tenir en compte alguns factors, dels quals ha parlat el doctor terrassenc Ramon Grimalt al 'magazín' de 3Cat, Tot es Mou, al qual l'audiència i també alguns tertulians l'han fet preguntes sobre el producte de protecció de la pell per antonomàsia, les cremes solars.
La primera pregunta que ha contestat el terrassenc és una de les més comunes: podem reaprofitar aquell pot de crema solar que va sobrar de l'any passat? La seva resposta ha estat un sí, però amb condicions. "Si les hem tingut en un lloc fresquet, normalment sí que les podem utilitzar". De totes maneres, ha donat una pauta per saber si aquell producte està en condicions o no. "És molt senzill de mirar-ho, si apretes la crema i primer et surt l'aigüeta i després la pasta, aquella crema ja no s'ha de fer servir", ha afirmat el dermatòleg.
Per altra banda, Grimalt ha destacat que, tot i que l'aigua pot frenar parcialment la potència dels rajos solars i, per tant, és necessària menys protecció solar a les parts del cos que solen estar en remull, com els peus o les cames, la crema solar va perdent eficàcia amb el temps. "Evidentment, és molt més segur nedar amb alguna cosa que em tapi", com uns neoprens fins o directament amb roba. "A més a més, també et protegeix de les picades de medusa", ha comentat.
En el sentit de les meduses, la presentadora del programa ha preguntat a l'expert de Terrassa si les noves cremes solars antimeduses funcionen. "Quan el tentacle de la medusa et toca la pell, deixa uns petits garfis que només deixen anar el verí quan hi ha fricció, per tant, si a mi em toca una medusa i em rellisca el tentacle, no arriba a deixar el seu verí", ha explicat, i ha afegit que "qualsevol cosa prou oliosa o greixosa que fes que ens rellisqués la medusa faria que no ens passés res". Justament en aquest principi es basen aquests productes de protecció, que estan basats en una silicona que redueix molt la fricció una vegada aplicada. També ha alertat que el pitjor que s'ha de fer quan hi ha una picada de medusa és refregar-se la zona i que, per treure's aquests minúsculs garfis cal rascar amb una targeta.
Una televident va preguntar al doctor per què hi ha tanta diferència en el preu de les cremes solars que es troben a les farmàcies amb la que hi ha a les grans superfícies i si aquesta es deu a la qualitat protectora del producte. La resposta és taxativa: "La protecció és la mateixa, per tant, una crema de protecció 50 del súper o de la farmàcia protegeix exactament igual", ha afirmat Ramon Grimalt. Tot i que tingui algunes diferències, sobretot en matèria d'al·lèrgens, la capacitat protectora no varia entre productes certificats amb el mateix grau de protecció. La raó que dona per a la diferència de preu és una qüestió de màrqueting i una decisió empresarial abans que una pèrdua de qualitat entre el producte barat i el car.
També ha sorgit el dubte sobre les tipologies de cremes solars i si s'ha de tenir una especial per a la cara. En aquest cas, ha declarat que, si no es té problemes dermatològics previs com l'acne, es pot utilitzar la mateixa que a la resta del cos. Per a les persones amb aquest problema de pell, que afecta principalment adolescents, ha recomanat productes menys greixosos, com gels o locions.
Per acabar, el doctor Grimalt ha parlat sobre els productes bronzejadors sense sol que s'han posat de moda, especialment sobre les pastilles i cremes bronzejadores. En el primer cas, ha explicat el dermatòleg, els compostos que tenen les píldores bronzejadores són derivats dels carotens. "Cada pastilla és com si et prenguessis un camió de pastanagues", ha exemplificat. Això fa pujar el to de la pell però deixa un color més ataronjat, "una mica com el Donald Trump". En el segon cas, el que porten les cremes bronzejadores és dihidroxiacetona, un tint de la pell. "Seria un equivalent a posar-se maquillatge", ha tornat a exemplificar l'expert.
