El mercat de pisos d’ús turístic es troba en un punt d’inflexió. Segons les dades recollides al cens municipal d’activitats i el registre oficial de la Generalitat, actualment la ciutat compta amb un total de 163 pisos d’aquestes característiques.
L’anàlisi de la seva distribució a les principals plataformes de reserves evidencia que els pisos turístics de Terrassa es concentren sobretot a la zona central, Ca n’Aurell i l’entorn del parc de Vallparadís. Allà és on es registren els preus més alts per a una estada de cinc nits a l’agost, amb tarifes que es mouen entre els 750 i els 934 euros, i que en alguns casos arriben a superar la barrera dels 1.000 euros. A zones una mica més allunyades del centre, com ara Sant Pere, Segle XX o Can Palet, els preus baixen a una franja d’entre 450 i 670 euros. Finalment, a les àrees de la perifèria es troben les opcions més econòmiques, amb preus a partir dels 278 euros i que difícilment superen els 460. Segons dades de l’INE, els pisos turístics suposen el 0,3% de l’habitatge de la ciutat amb 94 en mans de particulars i 68 gestionats per empreses.
Terrassa forma part de la llista de municipis declarats com a zona tensionada per la Generalitat. La concessió de noves llicències de pisos turístics està paralitzada a la ciutat mentre el consistori treballa en una regulació específica. Aquesta s’articularà a través del nou Pla Local d’Habitatge i d’una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que l’equip de govern preveu aprovar inicialment al ple entre els mesos de novembre i desembre per blindar el mercat de l’habitatge habitual.
La regidora de Polítiques Socials d’Habitatge, Lluïsa Melgares, assegura que el Pla d’Habitatge “deixa de considerar el pis turístic com un simple actiu econòmic i el passa a considerar un element que cal limitar i controlar per garantir que la ciutat disposi de prou engranatges per a la vida quotidiana dels seus residents”. El consistori també impulsarà la creació d’una unitat sancionadora que, a banda de perseguir l’assetjament, les màfies i les ocupacions conflictives, s’encarregarà de vigilar i sancionar les irregularitats vinculades als allotjaments turístics.
El sector es reivindica
Amb tot, el sector també es reivindica. Anna Costa, gerent patrimonial de l’empresa egarenca Petit Luxe, especialitzada en habitatge turístic i que també té des del 2023 un hotel al carrer del Teatre, assenyala que aquests pisos donen resposta a una manca de places quan la ciutat acull activitats destacades. “Si s’organitza un esdeveniment aquí, resulta que la gent, en lloc de donar facturació a Terrassa, se n’anava a allotjar en un altre lloc”, recorda. La gerent destaca que moltes entitats i organitzacions “estan agraïdes” perquè els visitants ja es poden quedar a dormir a la ciutat.
Per afavorir la convivència, la gerent es distancia dels propietaris que actuen fora de la norma, una situació que va proliferar en el seu moment quan “Airbnb no exigia que tu presentessis la teva llicència per poder llogar un habitatge”, provocant que hi hagués “molta gent que estava llogant sense llicència turística”. Per evitar-ho, defensa un model professionalitzat en què apliquen “controls de decibels perquè no hi hagi queixes”. Tot i reconèixer que “ara mateix no està clar”, veu necessari que la situació s’acabi d’ordenar amb una normativa clara.
Llicències aturades des de l’any 2023
Des del 9 de novembre del 2023, a Terrassa no es poden obrir nous pisos turístics. Aquesta situació respon a una nova llei de la Generalitat que frena aquestes llicències a les ciutats on falta habitatge. El pla urbanístic de Terrassa no preveu aquest ús de manera expressa; per això l’Ajuntament de Terrassa, com la majoria dels afectats, ha de tirar endavant la nova normativa. Qualsevol sol·licitud presentada després de la data assenyalada de fa tres anys no ha tingut cap efecte legal. Els únics allotjaments d’ús turístic que poden continuar funcionant són els que ja eren legals abans, els quals, segons el decret aprovat el mateix any pel Govern, tenen un marge de cinc anys per adaptar-se a les noves normatives.
