El món del periodisme ha canviat molt i, encara més, amb l’aparició d’internet i les noves tecnologies. Alguns mitjans, com la ràdio, amb el pas del temps han passat per diverses innovacions que l’han millorat fins a punts abans inesperats. Des de fa una pila d’anys, molts professionals l’han convertit en una mena de passió, en un refugi per a molts oients que necessiten la seva quota de ràdio per anar travessant els dies. Allò que es diu, que fa companyia.
Josep Maria Francino (Terrassa, 1947-2021) i la ràdio van anar agafats de la mà sempre, en una travessia per diverses emissores. Va començar tot a Ràdio Terrassa, on es va estrenar amb una crònica sobre el concert dels Beatles, la seva banda predilecta, a la Monumental. “Debutar amb els més grans va ser inoblidable. Ho vaig poder unir tot, la ràdio i uns músics que m’han acompanyat sense descans”, assenyala.
A Ràdio Terrassa va arribar a ser director adjunt i, més tard, va ser l’impulsor de Radio Club 25, l’any 1979. “Era l’embrió de la que començava com la germana petita de Ràdio Terrassa. Era un pas cap a l’FM, amb música destinada a un públic més jove”, recorda. La radiofórmula en estat pur enfront d’una ràdio més dedicada a l’entreteniment i els informatius.
Els seus coneixements
No es va ancorar mai ni va voler acomodar-se enlloc i va expandir els seus coneixements creant i posant en marxa altres freqüències, tant a nivell local com català. L’any 1983, va posar en marxa Catalunya Ràdio, emissora de la qual va ser-ne el director general. També ho va ser de Ràdio Associació de Catalunya. “Era un repte que m’encantava, iniciar nous projectes, dissenyar-los, donar-los forma i veure com caminaven ferms després dels anys”, afirma.
Més endavant va ser el torn de Ràdio Olot, on va deixar el seu segell com a director durant un any. “Totes les experiències sumen i, per a mi, eren igual d’importants les emissores locals com les d’abast català. No sabria dir en quines vaig gaudir més, tot era acumular aventures magnífiques amb gent encara més magnífica”, detalla.
En acabat, també va tenir un paper rellevant en la creació de ràdios locals a la comarca de Garrotxa com Ràdio Besalú, Ràdio Sant Joan o Ràdio la Vall. “Gairebé és com anar tenint fills i veure créixer aquestes ràdios petites és una excel·lent satisfacció”, subratlla.
Com era d’esperar, la seva vida professional no es va aturar aquí. També va ser director de Ràdio Nacional d’Espanya a Girona, va exercir de director de programes de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i, altrament, va ser director de programes i sotsdirector de COM Ràdio.
“No podia evitar-ho, em continuava atraient això de formar part de nous processos en noves emissores o en algunes que ja tenien una història més que important a darrere”. L’any 2009 va rebre la Menció d’Honor dels Premis Ràdio Associació de Catalunya per la seva trajectòria.
Passió llegendària
La seva passió per la formació de Liverpool era llegendària. La seva col·lecció de peces relacionades amb The Beatles és inabastable i fins i tot alguna vegada ha format part d’alguna exposició. A més, va escriure el llibre “Beatlemania. Una crònica personal”. “Els Beatles són els més grans, no hi ha paraules per descriure’ls”, sosté. “Sense els Beatles, la música no seria igual”, sentencia, tot i que reconeix que hi ha altres exponents molt apreciables en aquest camp.
La música no només li encaixava com a cronista. També li agradava tocar-la i amb el grup “Els Folls”, va poder endinsar-s’hi. “Sempre va bé posar en pràctica aquelles activitats que t’agraden. Si la música t’enganxa, no hi ha millor manera que treure’s els dimonis tocant la guitarra o l’instrument que més et faci el pes”, declara.
