Hi ha algunes biografies que, d’entrada, podrien semblar com moltes d’altres, però si es va rascant, finalment es troben els mèrits del personatge en qüestió. Que la dona, en temps pretèrits, semblava vetada per exercir segons quines professions, no és cap descobriment. També ha passat en disciplines artístiques, en què l’esforç per al reconeixement de les obres d’autores sempre ha sigut més gran que quan es tracta del gènere masculí.
Un dels casos i que toca directament a aquesta ciutat és el de Rosa Turu i Marsal (Terrassa, 12-01-1895 - Barcelona, 5-11-1984). Filla de Josep Turu i de Clara Marsal, família menestral terrassenca dedicada al lloguer de tartanes. De seguida, va manifestar la seva estima per aprendre i va convèncer els seus pares per iniciar els seus estudis en una acadèmia.
La seva trajectòria acadèmica va ser brillant i, l’any 1915 es va treure el títol de batxillerat i, va aconseguir que a casa la deixessin continuar, ara a la Facultat de Medicina, de la Universitat de Barcelona. L’any 1922, es va llicenciar i, només acabar la carrera, va obrir consulta “per atendre les malalties de les dones” en el carrer Aragó de Barcelona. També va estar com a metge a l’Institut de la Dona que Treballa.
A la Ginecologia
Turu va ser la primera metgessa nascuda a Terrassa que es va dedicar a la Ginecologia. L’any 1933 també va començar a passar visites a la seva ciutat natal, incorporada com a metge de l’asseguradora Companyia Espanya, SA. A partir del 1946, es convertirà en especialista de Ginecologia del Seguro Obligatorio de Enfermedad, el SOE.
La seva filla Clara la va definir a les seves memòries com “una dona decidida, tossuda i incansable, una metgessa carismàtica, ambiciosa i inqüestionable professionalment sempre accessible per als seus malalts, amics i família però com a model de mare”.
Plaça de Rosa Turu
