El comunicador i humorista terrassenc Òscar Andreu (Terrassa, 1975) ha tornat a situar el debat sobre la situació de la llengua al centre de l'atenció pública. En una entrevista concedida a l'edició en català de El País (El Quadern), el co-director de La Competència de RAC1 i col·laborador de l’Està Passant de TV3 repassa les claus del seu darrer èxit editorial, el Manual de defensa del català, que es va convertir en el llibre de no-ficció més venut el passat Sant Jordi.
Entre les reflexions més destacades de la conversa, Andreu fa un exercici de memòria personal i posa el focus en la seva infantesa i joventut a Terrassa, un entorn que va marcar la seva pròpia "biografia lingüística".
“Fins als 18 estava convençut que el català era una llengua que ma mare s’havia inventat per parlar amb mi”, explicava Andreu amb l'humor que el caracteritza. "La llengua que parlo amb la meva mare és el català, però la llengua de l’ecosistema, del barri, del pati, amb els companys del bàsquet, a la discoteca, a l’institut, era el castellà", detalla l'humorista terrassenc a El País, tot afegint que aquest periple no el fa sentir "especial", sinó que reflecteix la realitat que han viscut molts catalans en entorns urbans similars.
De cantar en castellà a referent del català
La trajectòria d'Òscar Andreu no sempre ha estat vinculada a la creació en català. De fet, a la conversa recorda que fins als 36 anys cantava i treia discos en castellà amb una banda de pop indie i que els seus primers passos a la ràdio estatal van ser al costat de Julia Otero. Això no obstant, el pas als mitjans en català va suposar un punt de gir personal i professional: "M’adono que m’adreço a una gent que és la meva gent (...) em va treure molta pressió de sobre".
En l'entrevista, el comunicador egarenc aborda sense embuts el debat sobre la identitat i l'origen familiar, desmuntant l'ús polític que sovint es fa del terme "xarnego": "Mireu: en aquest país, tenint en compte que tots tenim un, dos, tres o quatre cognoms de fora, xarnegos ho som el 75%. Som majoria, som hegemònics", assegura, tot denunciant que certs discursos utilitzen aquests conceptes per "greixar la màquina del nacionalisme banal espanyol".
Un avís a la classe política i una "droga bona"
Andreu, que defensa que parlar català és avui dia "un acte de reafirmació i de presa de consciència política", reconeix que mantenir la llengua genera una satisfacció molt particular: "Mantenir el català és com una droga bona perquè no deixa ressaca", assegurava l'humorista, destacant l'empoderament que dona no canviar d'idioma. "De vegades proporciona situacions delirants i crea certa addicció. El català és la llengua de les persones lliures dels Països Catalans. Qui vulgui ser lliure de debò que s’apunti a parlar-lo".
Per contra, Andreu no estalvia crítiques cap a la inacció dels partits polítics de tot l'espectre parlamentari respecte a la protecció del català i vincula el futur de l'idioma al model econòmic i d'habitatge. Com a recepta final per a la ciutadania, recordava el consell de la lingüista Carme Junyent: "Parleu-lo". Una crida directa a fiscalitzar els representants polítics, no renunciar al català en el dia a dia i perdre la por a expressar-se en la llengua pròpia.
