Quan un meteoròleg apassionat per la mobilitat sostenible es troba amb una campiona del món de trial, la seva conversa va molt més enllà de les motos. “La tercera part de la responsabilitat de l’emergència climàtica a Catalunya és del transport”, recordava Francesc Mauri. Però també admet que hi ha una part emocional difícil de substituir. “Com a bon deixeble de l’any 66, hi ha coses que han de continuar sent amb combustió”.
Berta Abellan va somriure perquè sabia exactament de què parlava. “L’adrenalina és diferent. Quan sento un motor, no hi ha res a veure entre la gasolina i l’elèctric”, assegura. Tot i això, també veu clar que per a la mobilitat quotidiana per ciutat “aniria més per l’elèctric”.
Entre rialles, tots dos van descobrir una altra coincidència: la fascinació pel trial. Mentre Mauri confessava que “la Fórmula 1 i les curses de circuit m’avorreixen enormement”, Abellan treia pit de la seva disciplina. “Al trial hi ha un esforç supertècnic”. “Jo trobo que vosaltres us trenqueu molt més les banyes que els de les curses”, responia rient ell.
No podia faltar-hi tampoc la meteorologia a la conversa, i Mauri hi va posar cullerada inesperadament. “I el temps t’agrada?”. La resposta va ser immediata. “Sí. Per tot arreu miro”. No és tan estrany. Al cap i a la fi, tant per als que viuen pendents dels núvols com per als que s’enfilen per les roques damunt d’una moto, observar l’entorn forma part de la feina.
