Carn en salsa, essència reposada. “Portem vuit anys aquí i estem molt contents. Hi ha molta diferència amb la rambla de Francesc Macià, per exemple”, comenta Ester Valverde Valero. L’al·lusió a l’artèria de Sant Pere Nord es justifica perquè allà aquesta dona, treballadora, pur nervi, va regentar un bar abans d’aquesta aventura al capdavant de La Tasqueta de l’Ester, el racó de tapes, entrepans, plats i ambient familiar situat a la plaça del Triomf, al número 42.
Una patates braves, també. Allà, a la rambla de Francesc Macià, “l’ambient era molt diferent”, amb més rotació, potser més impersonal, i a la plaça del Triomf “és més barri, barri”, especifica l’Ester, i acompanya l’expressió “més barri, barri” dibuixant un cercle amb les mans. L’atmosfera a la tasqueta és “més familiar” i amb una clientela en relació proporcional amb la composició social d’un barri “molt envellit”. Al bar no venen molts joves desconeguts, d’altres zones: “La gent que ens visita és de confiança, per regla general. Bona gent”.
Casolà
La carta inclou flamenquins, també. L’Ester manté el cap ben alt. Aquí vol romandre l’Ester fins que es jubili. “Tinc 54 anys i calculo que em queden uns 12 anys per retirar-me”, assegura mentre atén un client: una canya i uns callos. “Tot és casolà”, adverteix aquesta dona, que s’ha convertit en testimoni pròxim d’un canvi d’era: “Molts comerciants han tancat les portes dels seus establiments per jubilació. I al Mercat de Sant Pere està passant el mateix. Cal reactivar tot això amb esdeveniments com la Fira del Bolet, o festes, com es fa a la rambla de Francesc Macià. Aquí ja no es veuen ni nens. Aquest barri era dels millors de Terrassa. Vaig treballar al Talló durant molts anys i sempre em va agradar aquest barri”. El Manolo, assegut a la barra, assenteix mentre exposa un llistat dels pocs bars “de sempre” que queden, i no sols en aquest sector.
“Una canya, si us plau”, demana un home des del porxo, perquè La Tasqueta de l’Ester, a més de l’interior del local, té un porxo i una terrassa. I aquest estiu no tanca per vacances, només dissabtes a la tarda i diumenges per descans setmanal. La carta conté seitons amb vinagre, albergínies a la mel, mandonguilles, caragols picantons i unes patates braves molt particulars. “La carn en salsa de l’Ester és imbatible”, deixa anar el Sergi, un client. “Aquí seguim, aquí aguantem”, conclou l’Ester darrere la barra de la seva tasqueta a l’hora sagrada de l’aperitiu.
