Xavier Álvarez, Sonia López i Albert Bermúdez són tres persones que “ens guanyem la vida parlant”. Cadascú des del seu àmbit -la divulgació educativa, la universitat i el periodisme esportiu-, però tots amb la paraula com a eina de treball.
“El que és en comú és el mitjà de comunicació, però per la resta tots tres anem una mica per la nostra banda”, apuntava Bermúdez. Casualment, una part del seu públic són els adolescents. López, psicopedagoga especialitzada en aquesta etapa, va reivindicar una mirada més amable cap als joves: “És una etapa complicada, amb mala premsa, però jo intento canviar aquesta mirada”. Per a ella, la clau és entendre què passa en aquest moment vital: “La informació ens fa entendre moltes conductes que són totalment normals de l’adolescència”.
Álvarez hi va aportar una definició poètica: “L’adolescència és com un segon part. Entres a la vida de debò”. I Bermúdez, des de la seva experiència, hi va afegir la fragilitat del procés: “Tu pots intentar fer-ho tot perfecte amb un adolescent, que de sobte es pot fixar en una cosa que no s’ha de fixar. És molt difícil saber com conduir-lo”.
Però si alguna cosa va unir els tres va ser Terrassa. Bermúdez va confessar que: “Tot el que sigui fer coses aquí a Terrassa m’agrada molt”. Tant, que va assegurar mig de broma mig seriosament: “Si fos milionari, compraria el Terrassa”. Al final, entre records, futbol, educació i família, tots tres van demostrar que, encara que vinguin de mons diferents, sempre hi ha un punt de trobada.
