Un enginyer debutant en la novel·la

Ciències i lletres. Les dues arts podrien semblar antagòniques. Tot al contrari. Hi ha científics que van fer i fan una immersió en les lletres amb èxit. En la llista d’il·lustres tenim al Premi Nobel de Física, Albert Einstein, que va ser un apassionat de la ciència i també de la música i en concret del violí, instrument que tocava. D’Einstein és cèlebre la seva frase “Una taula, una cadira, un plat de fruita i un violí. Que més necessites per ser feliç?” A casa nostra tenim el referent en la memòria pròxima a Joan Margarit (1938-2021) que va ser un referent en la construcció d’edificis (a Terrassa firma l’Escola Municipal de Música-Conservatori Professional de grau mitjà) i en la creació poètica. Deia Margarit que “escric versos per consolar la persona solitària que tots porten a dins”. I en el seu cas, l’arquitectura de les paraules va guanyar cada vegada més pes sobre l’edificació. Números, música, literatura... Alejandro Bermejo Jiménez (1990) corrobora que són arts que poden dialogar en harmonia. De fet ell ja ho ha provat. És enginyer industrial i ara escriptor. Acaba de debutar en el món literari amb “Las crónicas de Ediron”, una novel·la del gènere fantàstic que té com a protagonista a Remir i al seu fidel amic Sideris. Ambdós s’endinsen en les terres d’Ediron. Durant el viatge es trobaran nous personatges i noves situacions i aniran descobrint un misteri que porta ocult quasi mig segle. L’enginyer novel·lista explica que amb aquest llibre ha complert un dels vells anhels.”Des de petit m’ha agradat llegir literatura d’aventures. I, al llarg dels anys, he anat escrivint alguna cosa, però mai l’havia acabada fins que, a la fi, va sorgir una història que em semblava especial i que calia desenvolupar. És la que ha donat fruit al meu primer llibre”. L’autor se sent satisfet perquè es va posar en contacte amb la coeditorial Tregolam i aquesta, després de llegir el manuscrit, li va dir que el volia incorporar en el seu catàleg. “Em considero molt afortunat. Quan vaig posar el punt final al llibre no tenia pensat publicar-ho. Em deia a mi mateix que jo era enginyer i que em dedicava als números i no pas a la literatura. Però vaig provar sort i ha anat molt bé. Estic molt content del meu debut”. Bona estrena, doncs, per aquest jove enginyer en l’especialitat d’elèctrica que va estudiar a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual (Eseiaat) de Terrassa en el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Actualment treballa a la ciutat, en una empresa d’il·luminació, en el departament de recerca. Va optar per una carrera de ciències, però el cert és que des de sempre ha estat un apassionat de la lectura. Va créixer al costat de la saga de “Harry Potter”, el “Senyor dels Anells” i, ja d’adult, va descobrir “La pell freda”, d’Albert Sánchez Piñol, “El club Dumas”, d’Arturo Pérez Reverte, i “La Catedral del Mar”, d’Ildefons Falcones. “La lectura fa créixer”, sosté.