Bussejant fins a les Amèriques
Cultura i Espectacles
El músic i compositor Javier Sólo presenta el disc "Un buzo en América" a la sala Fred Astaire
- Terrassa debat sobre com dissenyar una ciutat segura
ARA A PORTADA
Publicat el
18 de novembre de 2022 a
les 07:17
Actualitzat el
18 de novembre de 2022 a les
10:49
Javier Sólo prepara les maletes per tornar, com ho fa periòdicament a Terrassa, a la seva ciutat natal. El músic i compositor, establert a Lleida, donarà a conèixer el seu nou disc, “Un buzo en América”. El concert tindrà lloc a la sala Fred Astaire, aquest dissabte (22.30 hores), acompanyat de la seva banda i anuncia que hi haurà sorpreses de músics col·laboradors.
Javier Sólo és el nom artístic de Javier Segura, molt conegut a Terrassa perquè està vinculat al Festival Sam Sam de caràcter solidari i a l’associació Amics d’en Ferran Sans, mestre de l’escola Joan XXIII de les Arenes que va marxar al Senegal per impulsar i treballar en projectes solidaris educatius i culturals.
El músic egarenc també ha traspassat fronteres amb el seu nou disc. “És un treball que podríem qualificar d’internacional perquè s’ha enregistrat entre Espanya i Mèxic. “Ha estat un disc cuinat a foc lent i que m’ha fet gaudir d’un viatge apassionant perquè he travessat l’Atlàntic. Me’n vaig anar a Mèxic perquè volia conèixer els projectes solidaris pedagògics i d’acollida del pare Alejandro García-Durán que també havia estat mestre al Joan XIII de les Arenes. I, en paral·lel, van sorgir les col·laboracions amb grups musicals mexicans”.
Així, doncs, “Un buzo en América” ha comptat amb el tema “La madre que la trajo” amb el grup de fusió integrat per espanyols i mexicans Jenny and The Mexicats. A més, el grup de rock punter a Mèxic que són Los Daniels ha intervingut en els temes “Héroes i Villanos” i “Campo de Minas”. Aquí, el disc ha tingut les aportacions de Fernando Madina de Reicindentes, Rebeca Jiménez, Miguel Àngel Escrivà i Nacho Taboada, entre altres. Sólo defineix el seu nou treball com una fusió de rock actual, suau i contundent, amb ritme llatins. Les melodies abrigallen unes lletres emotives. “Em deixen cantar perquè escric jo. Escric d’ençà que tenia 15 anys. Per expressar el que sento per expressar el que sento. M’agrada ser molt sincer. Jo no interpreto cap personatge dalt de l’escenari”.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Cultura i Espectacles
Comença el festival de la música de cambra a Terrassa
-
Cultura i Espectacles
Itinerari per murals urbans a un barri de Terrassa
-
Cultura i Espectacles
Subvencions per a projectes que vinculin les arts i els centres educatius
-
Cultura i Espectacles
Ester Formosa, artista: " "Regalava tots els quadres que pintava. Mai vaig tenir la intenció d'exposar"
-
Cultura i Espectacles
Jazz de sempre amb rave a Terrassa?
-
Cultura i Espectacles
Sara Roy: "Sempre he estat molt nostàlgica, des dels 10 anys"