La Cambra el presenta com un emprenedor nat. És una descripció adient? Sí, considero que soc més emprenedor que empresari. A mi m’il·lusiona començar projectes i a vegades oblido una cosa molt important, que és la rendibilitat. Sempre he prioritzat el creixement a la rendibilitat i això un bon empresari no ho pot fer, perquè sense rendibilitat no hi ha recursos i a la llarga no pots créixer. Encara ara hi ha molts projectes que m’il·lusionen. Reconec que l’ambient on et cries, hi fa molt. A casa meva ja teníem negoci i això m’ha ajudat a tenir una perspectiva empresarial. Bé, eren artesans, però és veritat que Terrassa, de sempre, ha sigut una ciutat molt activa. Tothom obria una quadra amb quatre màquines, quatre filadores, un altre obria una botiga... Sempre hi ha hagut un afany de prosperar i fer coses.
“Terrassa, de sempre, ha sigut una ciutat molt activa. Sempre hi ha hagut un afany de prosperar i fer coses”
Vostè és llicenciat en Dret i criminòleg, i va començar la seva trajectòria com a investigador privat. El meu oncle tenia una agència d’investigació privada i jo vaig començar fent alguna feineta d’observació. Al ser molt jove no infonia cap mena de sospita. Per mi va començar com un joc, no volia dedicar-m’hi professionalment, però va venir tot una mica rodat. No és que jo tingués la vocació d’investigador privat, va ser una casualitat.
A finals dels anys setanta, va començar vostè a oferir serveis de seguretat en polígons industrials? Terrassa tenia una profunda crisi, la crisi del tèxtil. Hi havia hagut la crisi del petroli. Era el final del règim i tot aquell batibull em va fer pensar que alguna cosa canviaria. Es va regular el sector de la seguretat privada i vaig pensar que hi podia haver mercat. Els primers serveis que vaig fer van ser als polígons de Santa Margarida i Can Parellada. Vaig idear un sistema de seguretat comunitària. Eren uns cotxes amb emissora connectats a una central. I va tenir èxit. Em vaig enfocar a les petites i mitjanes empreses. Amb l’afany de fer-ho més gros i important vaig pensar en quins altres serveis podríem donar i em vaig introduir en el transport blindat de fons. Llavors hi havia molt moviment d’efectiu a les empreses. Però aquest va ser un mercat que després es va anar perdent. I amb les últimes fusions de les caixes, és un negoci del qual ens vam retirar.
“Les empreses s’han de dedicar al que més rendible els és, al que saben fer, i tot allò altre, que els ho faci un altre”
Avui IMAN Group és líder en solucions integrals de recursos humans, serveis auxiliars i externalització. Com va anar creixent aquell projecte que havia començat oferint seguretat privada en polígons? Les empreses s’han de dedicar al que més rendible els és, al que saben fer, i tot allò altre, que els ho faci un altre. Abans les grans empreses eren com una ciutat; tenien paletes propis, transport gairebé propi, la seguretat era el personal que s’accidentava... Però amb les crisis això es va acabar. Les empreses volien dedicar-se al seu “core business”, al que realment els aportava valor, i donar la resta de serveis fora. Jo vaig veure que el meu era l’externalització de recursos humans, que hi havia altres serveis que podíem oferir. El primer que vaig afegir van ser serveis auxiliars com la recepció. Després, la neteja, una empresa de manteniments bàsics i més tard ja va venir l’ETT. Hem crescut molt en “outsorucing” industrial i “facility managment”, que són tots els serveis auxiliars o no auxiliars que es necessiten per a la producció. Abans d’això també vam tirar endavant la central receptora d’alarmes per donar un millor servei. Quan vam deixar el transport blindat ja em va semblar que el futur de la seguretat passava per sistemes electrònics de detecció, càmeres... Sempre has d’anar avançant i ara estem incrementant molt el departament d’enginyeria.
I com s’organitza un grup tan gran? Tenim, principalment, tres divisions. Recursos humans, que inclou l’ETT, la formació, la selecció de personal i l’“outplacement” i que suposa, més o menys, el 70% de la facturació, sobretot per l’ETT; “facility management”, on tenim neteja, seguretat, manteniment, auxiliars i art i cultura; i “outsourcing”, que és la part de subcontractacions industrials i en el món del turisme, que és una de les indústries que ha agafat el relleu. No acabes mai. Hi ha branques que van a menys, però després surten altres oportunitats i has d’estar a l’aguait.
“Hi ha branques que van a menys, però després surten altres oportunitats i has d’estar a l’aguait”
També tenen un centre especial de treball i una fundació. Sí, Diswork dona feina a persones amb discapacitat. IMANcorp Foundation, que és una mica la seva padrina, treballa en l’impuls de la innovació i l’emprenedoria, el foment del talent, la diversitat i inclusió i té també un Observatori de Competències Digitals i Ocupació. Més que obres de beneficència, potser el que cal és donar suport a les persones amb talent que tenen idees.
Què ha fet que IMAN creixés com a crescut? Estar a prop del client. La vocació de servei.
“Més que obres de beneficència, potser el que cal és donar suport a les persones amb talent que tenen idees”
En quin punt està el grup i cap on va? Crec que li queda molt camí. Històricament, hem fet feines o treballs que podríem dir que estan a la base de la piràmide. I cada vegada estem fent serveis més tecnològics perquè és cap on penso que ha d’anar el grup.
Tenen delegacions per tot Espanya i fins i tot algunes oficines a Portugal. Els agradaria créixer a escala internacional? Vam començar a Terrassa i Catalunya i després va venir Madrid. El punt àlgid de l’extensió geogràfica amb oficines va ser amb l’ETT. L’ETT requeria una proximitat que amb els serveis que fèiem abans no calia. Nosaltres teníem clar que volíem ser nacionals i de fet ho vam ser bastant aviat. A Portugal potser hi som fa deu anys. Al principi érem a Lisboa i Porto per donar serveis a clients espanyols amb presència allà. Ara fa quatre o cinc anys que hem començat a obrir, buscant clients portuguesos. Vam provar en el seu moment França i Alemanya, però si no compres una companyia local implantar-te en aquests països amb el nostre tipus de serveis és molt difícil. Més val ser realista i fer el que hem de fer. Tan diversificats que estem, no cal.
