Té 40 anys i la il·lusió d’un nen que comença en el futbol. Es cuida més que ningú, treballa més que ningú i corre més que ningú. “Em diuen que soc l’avi de l’equip. Però jo tinc les mateixes ganes que quan vaig començar. I estic més bé físicament que als 18 anys.” Óscar Sierra Luna (Terrassa, 2 de setembre de 1981) continua sent una referència en el San Cristóbal, en el futbol terrassenc i en el futbol català a l’edat que molts dels seus contemporanis ja transiten per les banquetes o altres escenaris futbolístics. Ell no, ell segueix corrent la banda dreta amb devoció i celebrant com mai els gols propis i els de l’equip. Aquesta temporada n’ha fet ja dos. I va generar un altre, contra el Sant Andreu, que Noguera es va fer en pròpia porteria. És el màxim realitzador del San Cristóbal i un dels millors del grup cinquè de la Tercera Divisió.
“Jo no sé quan tornaré a fer un gol. Jugo de defensa i el meu rècord són els sis gols que vaig fer amb el Prat la temporada que vam pujar a Segona “B”. Per això gaudeixo cada gol com si fos l’últim”, explica en relació amb la seva faceta de golejador inesperat. “Ara cal gaudir d’aquest bon moment. El diumenge, al camp del Sants, vaig marcar amb un xut amb la cama esquerra, inaudit en mi. Per tant, és qüestió d’aprofitar el moment.”
Les emocions no són l’únic factor que manté Óscar Sierra com a futbolista referencial en el San Cristóbal. Físicament continua sent un jugador superdotat que coneix i té cura del seu cos. Sense ser un professional, segueix unes pautes de vida com si ho fos. “Per seguir jugant als 40 anys és fonamental tenir molta cura d’un mateix. Descansar bé, alimentar-se de forma sana i tenir sort amb les lesions. De fet, jo quasi no m’he lesionat. No he tingut ni trencaments musculars. Una lesió ara podria acabar amb la meva carrera. Per això em fa una mica de por i intento estar molt bé físicament.”
Moltes samarretes a l’armari
Va començar en el futbol base del Terrassa FC. Fins i tot de cadet va entrenar algun dia amb la primera plantilla, tenint de company de somnis de nen Cristian García. En edat juvenil va marxar a la Damm. La seva trajectòria posterior és més que notable: Barça “C”, Lleida, L’Hospitalet (club en el qual ha jugat en tres etapes), Linares, Sabadell, Terrassa (en dues etapes), Gramenet, Prat, Badalona, Cornellà, Vilafranca i San Cristóbal. “El dia que no tingui il·lusió per jugar serè el primer que marxaré a casa, no m’arrossegaré en un camp”, explica. “Però a hores d’ara no veig el meu final com a futbolista. Tinc la mateixa il·lusió que el primer dia. I ganes d’anar a entrenar, d’estar amb els companys, de competir. I sento els nervis a l’estómac abans de començar un partit.”
Després d’haver conegut tants vestidors, tants companys, tants entrenadors i tantes aficions, la seva veu és escoltada i respectada. “Sé que soc el més gran de l’equip. I intento aconsellar i ajudar en el que puc als joves. Penso que transmetre la meva experiència els pot anar bé. Encara que la joventut i el futbol han canviat molt. Abans era més difícil arribar a jugar a Segona ‘B’ o a Tercera.”
Només li ha quedat una certa decepció de no haver arribat més lluny, de jugar a Segona “A” en algun moment. “Quan estava en el Barça una lesió em va frenar. I penses que podria haver passat si no m’hagués lesionat. Només em queda aquesta certa pena, però no em queixo de res. He gaudit molt del futbol.”
Ara té tots els sentits centrats en el bon inici de temporada amb el San Cristóbal. Quarts a la classificació, l’equip d’Oliver Ballabriga sembla no tenir sostre. “Per què no podem somniar? Sabem que l’objectiu és la permanència, però si l’assolim aviat podem pensar en altres objectius. Tenim un molt bon equip i l’entrenador ens fa treballar moltíssim.”
[caption id="attachment_372521" align="aligncenter" width="696"]
Óscar Sierra, a la pel·licula Éxodo[/caption]
Cinema i televisió
Óscar Sierra no només té la seva vida centrada en el futbol, on a part de jugar en el San Cristóbal també és coordinador de futbol-7 a la UD San Lorenzo. Diu que li agradaria seguir vinculat quan deixi de jugar, treballar en algun cos tècnic o com a entrenador. Sempre, en tot cas, molt proper a la pilota. “El futbol és la meva vida”, comenta. “He estat dins d’un camp des que era un nen.”
El món del cinema, la televisió i la publicitat és, a hores d’ara, una altra de les seves ocupacions professionals. Des de fa tres anys té una intensa activitat com a extra en pel·lícules i sèries. I treballa, també, com a model publicitari. Encara que fa aparicions secundàries, ha intervingut en un gran nombre de films espanyols i ha treballat al costat de noms com Mario Casas, Javier Gutiérrez, Diego Martín, Marina Salas, Clara Segura, Eduardo Noriega o Adriana Ugarte, entre d’altres. A Óscar Sierra se l’ha vist adoptar papers de bomber, mosso d’esquadra, metge, policia o, per descomptat, de futbolista.
“El meu germà coneixia una persona que treballava a la televisió. Li va comentar que necessitaven un extra per a una pel·lícula que s’havia de rodar a Terrassa i li vaig fer arribar fotos. Vaig fer un càsting i em van agafar. Aquest va ser el principi de tot en aquest nou món per a mi. Després vas coneixent gent, t’apuntes a alguna agència i et van sortint feines. La veritat és que soc molt feliç amb això, perquè és un món que m’agrada molt.”
[caption id="attachment_372522" align="aligncenter" width="677"]
A la fotografia apareix amb l’actriu Natalia Sánchez en el rodatge de la sèrie Herederos de la tierra[/caption]
El seu repertori d’aparicions és més que notable. Ha participat en sèries com Hache. Los herederos de la tierra, Com si fos ahir, Merlin i d’altres. I en pel·lícules com Hogar, La Vampira de Barcelona, Xtremo, Legado de los Huesos, Éxodo i moltes més. Ara està per estrenar un film sobre la vida de Maradona en la qual intervé com a futbolista. “Jo no havia fet res semblant fins ara”, comenta. “Ni teatre de petit. Quan jugava en el Sabadell, vaig prendre part en un anunci. Però mai més”, explica. Darrerament la seva ha estat la cara de campanyes publicitàries de diferents companyies.
[caption id="attachment_372523" align="aligncenter" width="700"]
En un paper com a policia nacional[/caption]
“Estic treballant molt, no em queixo. El futbol és el primer per mi encara i he hagut de renunciar a algunes feines per aquest motiu.” Explica que ha conegut gent molt interessant. “En general estem parlant de persones normals, molt properes. Però hi ha de tot. Mario Casas, per exemple, és una mica com Cristiano Ronaldo”, diu en clau futbolística.
En tot cas, explica que no tot és glamur en aquest món. “Els rodatges són de moltes hores, una escena l’has de gravar una vegada i una altra. És una feina dura, però no m’importaria continuar en aquest sector quan deixi el futbol. M’agrada.”
