Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en guàrdia contra el foc

Catalunya viu un principi d’estiu complicat, marcat per nombrosos incendis importants arreu del seu territori. Dades dels Agents Rurals revelen que des de l’1 de juny, ja s’han calcinat prop de 10.000 hectàrees, cosa que supera les 6.576 del 2019, l’any amb més afectació fins a la primera setmana de juliol. Aquesta campanya ja suma més de la meitat de l’àrea cremada en tot l’estiu del 2012, el més negre des dels anys 90, quan en total en van cremar 17.922 entre zones forestals i agrícoles. A més, els 161 incendis forestals declarats aquest estiu són la segona xifra més alta fins al 7 de juliol del segle, només superada pel 2005.  El perill de Terrassa i la seva rodalia és, evidentment, el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac -ho vam viure en primera fila la setmana passada-. Tot i això, la cap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Joana Barber, demana “mantenir la calma. És evident que des del servei patim. Però estem organitzats, i els equips han fet mola feina de prevenció”. 

En general, la gran majoria d’especialistes i professionals agraris i forestals, coincideixen en el mateix. Com en José Santaella, tècnic de Territori de la Diputació i enginyer forestal, que afirma que “el perill sempre hi és. Hi ha risc, però no més que altres anys”.  La particularitat de la campanya d’enguany es deu al març plujós de rècord que vam viure: una vintena de dies de pluja que van acumular més de 180 mil·lilitres per metre quadrat de precipitació a la ciutat. “Aquesta primavera plujosa ha ajudat que els arbres no estiguin superestressats, en aquest sentit. L’estrès hídric, que es diu, i que es dona quan hi ha més humitat”, apunta Ignasi Martínez, enginyer agrònom terrassenc. Ara bé, contradictòriament, aquesta precipitació “fa créixer molta vegetació, que quan arriba l’estiu i la calor, tot s’asseca, i tens més combustible per a cremar el bosc”, hi afegeix Martínez. 

I és que al juny, tan sols es van registrar 0,8 mm de precipitació segons l’estació meteorològica Terrassa Meteo a la plaça Nova, mentre d’altra banda va ser un mes amb temperatures càlides de rècord. La sort que hem tingut els darrers dies, inclòs, el de l’incendi dels conreus de l’Egara, és que el juliol ha arribat amb pluges: fins ara 26 mm de precipitació acumulats a la ciutat. 

El després de l’ensurt

L’incendi del passat 3 de juliol va deixar 15 hectàrees calcinades a l’Anella Verda, properes al Club Egara i la urbanització Can Pi. Els experts afirmen de la sort que es va viure, d’una banda, perquè el vent va deixar de bufar cap al parc natural de Sant Llorenç del Munt, i d’altra, per la intensa pluja que va procedir les flames.

Arran d’aquests fets, l’Agrupació de Defensa Forestal de Terrassa (ADF) ha activat protocols de reforç en la vigilància per aquests dies. El seu coordinador, el Toni Granados, explica que “hem fet guàrdies de vigilància per la zona dels fets per assegurar que no hi ha cap represa. També ens encarreguem d’acompanyar els pagesos que han de llaurar els camps, amb els nostres vehicles que porten 600 litres d’aigua, com a prevenció de possibles guspires que puguin fer encendre flames”. 

Des de l’ADF s’avisa del perill existent pel que fa a la possibilitat d’incendis, però també es reconeix que hi ha zones, com per exemple, la del Llac Petit, que estan ben controlades. Malgrat tot, “s’ha de fer neteja dels espais, amb troncs, branques i herbes; des del Llac Petit fins al Parc Audiovisual. Són neteges vitals”, alerta Granados.

En la mateixa línia va el discurs d’Ignasi Martínez, que diu que tenim “un repte de país per incentivar la producció de fusta i la gestió forestal sostenible, per rebaixar la massa forestal que s’acumula al parc natural. Perquè la gestió del bosc no és rendible”. L’enginyer agrònom alerta que amb una manca de gestió forestal, també es pot acabar perdent la biodiversitat de l’espai. 

Quin és el protocol per a combatre incendis?

El Pla Alfa és el protocol operatiu que el Cos d’Agents Rurals activa per prevenir i gestionar el risc d’incendis forestals a Catalunya. Cada dia, aquest dispositiu avalua el perill d’incendi i assigna un dels cinc nivells existents (del 0 al 4), que determinen les restriccions i mesures que cal aplicar en cada municipi o comarca. Des del nivell 0 (risc baix) fins al nivell 4 (risc extrem), el pla regula des de les activitats agrícoles fins a l’accés a espais naturals, i estableix quan cal suspendre activitats o reforçar la vigilància. 

Quan s’activen els nivells més alts —especialment el 3 i el 4—, es prohibeixen directament totes les activitats de risc i es despleguen recursos extraordinaris. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt en tenim exemples recents,  com van ser l’agost del 2021 i el juliol del 2022, quan el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va activar Pla Alfa 3 en ambdós casos, i va restringir-ne  l’accés.

Actualment, es troba en Pla Alfa 1, i el Servei de Parcs Naturals de la Diputació tracta de “mantenir infraestructures de prevenció com pistes forestals i basses d’aigua”, apunta José Santaella. Tot i això, i tal com n’afirma la cap del Servei, Joana Barber, “la millor prevenció és la comunicació, perquè el millor incendi és aquell que no comença”. 

Febleses o fortaleses, de l’àrea forestal de Terrassa?

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un bosc bàsicament mediterrani, que vol dir que “està compost d’alzines, pins, siguin blancs, pinyers o fins i tot rojos”, apunta José Santaella. Aquest tipus d’arbres, però, “estan pensats perquè es cremin”, afegeix Ignasi Martínez, dient que “el suro de l’alzina surera és un aïllant del foc, perquè només se’n cremin les fulles però no l’arbre. I les pinyes dels pins esclaten quan cremen, deixant anar llavors perquè brotin nous arbres després de tot”. El problema és l’anteriorment comentat: com queda de seca la massa forestal després de la calor de l’estiu.

Vetllar per evitar que es repeteixi una tragèdia

L’incendi del 10 d’agost del 2003 al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac va ser un dels més greus de la història recent del Vallès Occidental. En sis dies, el foc–originat a la Vall d’Horta enmig d’una onada de calor i sequera extrema–va arrasar 4.558 hectàrees, incloent-hi 1.500 dins l’espai protegit. La tragèdia va colpir especialment amb la mort de cinc membres d’una mateixa família atrapats per les flames a una masia. L’extinció va mobilitzar més de 2.000 efectius, 300 vehicles i una trentena de mitjans aeris, i va obligar a evacuar mig miler de veïns. Aquest incendi va deixar una empremta profunda en la memòria col·lectiva i va evidenciar la vulnerabilitat del territori davant el foc.