Terrassa va ser durant molts anys una de les places més reputades de la boxa. Des de llavors, els esports de lluita semblaven haver quedat arraconats, allunyats del focus mediàtic. Molts gimnasos acollien i acullen joves que practiquen kick boxing, muay thai o tota mena d’arts marcials de diferent procedència. Però l’explosió d’Ilia Topuria ha situat les arts marcials mixtes (MMA) en el centre de tot. Els mitjans de comunicació (també els generalistes) li dediquen cada vegada més atenció. I, és clar, tots els nens volen ser com Topuria.
Les arts marcials mixtes no són, però, un invent d’aquest segle. Es tracta d’un esport de combat que combina tècniques de diverses arts marcials i que s’utilitza també com a defensa personal. Beu dels combats de l’antiga Grècia, per bé que va evolucionar des de principis del segle passat a diferents llocs del món. El terme (MMA en anglès) es va emprar per primera vegada l’any 1993 en un esdeveniment televisiu organitzat per l’associació que domina encara el negoci, la UFC (Ultimate Fighting Championship).
Per bé que amb restriccions, l’esport consisteix en dos lluitadors tancats en una gàbia que intercanvien tota mena de claus i cops amb totes les parts del cos. El contacte entre ells és complet i contundent. S’utilitzen puntades de peu, cops i tècniques de subjecció, com submissions i claus.
Catalunya, bressol de les MMA
Jesús Arjona és el director tècnic d’MMA de la Federació Catalana de lluita i disciplines associades. “La gran aportació de Topuria al nostre esport és que ha visibilitzat el prestigi que sempre ha tingut. Abans érem gent que es pegava dins d’una gàbia. Ara som esportistes respectats i reconeguts. A Catalunya es practica de manera regular des de l’any 2003. Som un dels llocs on té més implantació, juntament amb les Canàries, Madrid, València i Andalusia”, explica Arjona, que afegeix: “No hi ha cap ciutat de més de 20.000 habitants on no es practiquin les arts marcials mixtes. Des de la Federació celebrem competicions de manera regular. A Catalunya disposem ja d’una dotzena de gàbies on es pot practicar aquest esport de manera reglamentària”.
Cada vegada més joves, però, el practiquen a gimnasos on comparteixen el ring amb boxejadors o lluitadors d’altres disciplines. Allí, els joves lluitadors aprenen a combinar i poden entrenar els estils de peu (boxa, kick boxing o muay thai) amb la lluita a terra (jiu jitsu o wrestling).
És el cas de l’equip Vela BJJ Terrassa, un equip d’una trentena de joves comandat per l’exlluitador d’MMA Álex Vela (49 anys), que s’exercita tres dies a la setmana al local del Boxing Factory de Sant Pere Nord, al carrer del Consell de Cent, on els alumnes d’arts marcials mixtes conviuen amb boxejadors i d’altres lluitadors.
[caption id="attachment_532283" align="aligncenter" width="700"]
Álex Vela entrena tres cops per setmana una trentena d'aspirants / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Llista d’espera
A Álex Vela, que té cinc combats de MMA com a professional i 12 com a amateur, el truquen cada setmana nois més joves que volen començar en el món de les MMA. Té clar que els èxits d’Ilia Topuria s’estan notant. “Topuria ha fet molt de mal, en el bon sentit. Això va creixent diàriament. Des de fa dos o tres mesos han crescut molt les inscripcions de nois de 15 o 16 anys. Abans no els agafava, però ara els nens venen molt forts i amb moltes ganes d’aprendre”, assenyala Vela, que recorda encara el “boom” del lluitador irlandès Conor McGregor de fa cinc anys. “Topuria ens està omplint el gimnàs. Jo m’hi dedico des de fa més de vint anys i sé que les arts marcials mixtes són el futur”.
Passades les vuit del vespre, l’ampli espai del gimnàs, ubicat en el que havia estat un garatge, comença a cobrar vida amb l’escalfament dels joves aspirants a Topuria. Molts d’ells ja han competit i molts altres somien en fer-ho. Pocs, molt pocs, podran arribar a ser professionals d’aquest esport.
Per a tots, però, les arts marcials mixtes han esdevingut el seu estil de vida. Tots reivindiquen que no es tracta d’una modalitat violenta. “Et dones cops amb el teu amic i quan acaba el combat t’hi abraces. Això és molt bonic”, explica un dels més joves practicants d’una disciplina majoritàriament masculina. Les noies, sembla, no han fet encara el pas.
L’esportista que tots els nens volen ser
Amb 15 triomfs en 15 combats, el lluitador hispano-georgià nascut fa 27 anys a la ciutat alemanya de Halle s’ha convertit en tota una nova icona de l’esport espanyol. Desperta en els joves el mateix interès que abans Rafa Nadal o Fernando Alonso. El passat 17 de febrer es va proclamar campió del Món del pes ploma de la UFC (Campionat de Lluita Extrema) després de batre Alexander Volkanovski. Es va imposar per KO al segon assalt en un combat celebrat a l’Honda Center d’Anaheim (Califòrnia), que va esdevenir un gran esdeveniment global. Als 15 anys es va traslladar a viure a Alacant i va començar a lluitar amb petits promotors. Avui en dia és un dels esportistes més famosos del món i el seu nom transcendeix les arts marcials.
Cinc aspirants a l’estrellat de les MMA
Xavi Sánchez, 23 anys
“Fa només cinc mesos que em dedico a les MMA”
“Portava sis anys fent muay thai i fa només cinc mesos que he començat amb les arts marcials mixtes. M’hi vaig aficionar gràcies a Conor McGregor. Vaig veure les classes que feien i em va cridar molt l’atenció. Ara, amb tota la fama que està adquirint Topuria, et motives més i segueixes endavant amb les MMA. Entre McGregor i Topuria em quedo amb Topuria. Té un estil molt més tècnic, esquiva bé i a terra és increïble”.
Alejandro Vela, 16 anys
“Les arts marcials mixtes són la disciplina més completa”
“El meu pare és entrenador i des de petit ha estat el meu exemple a seguir. Als 3 anys ja estava als gimnasos. Seria un somni poder ser professional de les MMA, però és molt complicat. És una combinació de totes les arts marcials i és una disciplina molt completa. Per arribar on ha arribat Topuria cal un sacrifici enorme. Evidentment, m’encantaria seguir les seves passes, però ho veig molt complicat”.
Manel Giménez, 26 anys
“Vaig fer dos combats, però no aspiro a dedicar-m’hi”
“Abans de marxar a Suècia a acabar la carrera, vaig fer dos combats. Els vaig perdre tots dos als punts, però n’estic satisfet. Ara torno a entrenar, però no aspiro a dedicar-me a les MMA. No em donarà de menjar el dia de demà i ara per ara estic centrat en la meva vida personal i professional. No despuntaré en les MMA, però com a entrenament em sembla molt complet. M’ho passo molt bé. És una gran experiència”.
Dani Romera, 15 anys
“El que està aconseguint Topuria és impressionant”
“Les arts marcials mixtes són molt més completes que d’altres modalitats, com la boxa o el muay thai. El que més m’agrada de practicar aquesta disciplina és que practiques totes les arts marcials en una de sola. Jo he començat després de veure els èxits d’Ilia Topuria. El que està aconseguint és realment impressionant. Evidentment, m’agradaria arribar a dedicar-me professionalment a això”.
Marc Carmona, 20 anys
“La gran virtut de Topuria ha estat normalitzar l’esport”
“Ja fa cinc anys que em dedico a les MMA. Vaig començar per Topuria, que s’ha convertit en tot un referent. Portarà la UFC a Espanya. Fins ara, estava molt poc valorat i gràcies a ell, ara està molt de moda. Abans es veia com una cosa molt agressiva, que només practicava la gent violenta o marginal. La seva gran virtut ha estat fer veure a tothom que és un esport com qualsevol altre, amb les seves regles. El que em motiva és practicar-lo, no pegar per pegar”.
https://www.diarideterrassa.com/fotografia/2024/03/03/fotos-topuria-tambe-omple-gimnasos-a-terrassa/
