En les dues temporades que ha passat al CN Terrassa ha explotat com a jugadora. Com ho ha viscut? Tinc un gran record de la meva primera temporada al club. Va ser quan vaig fer el gran salt a la Divisió d’Honor i a Europa. Gràcies a l’oportunitat i la confiança que em va donar Xavi Pérez vaig créixer i vaig anar a la selecció. La segona temporada ha estat una mica més complicada pels canvis que hi ha hagut. M’enduc grans records del CN Terrassa.
L’estiu passat va guanyar quatre medalles amb Espanya, inclòs l’or olímpic a París. Millor impossible. Va ser arribar i començar a guanyar coses. És una de les temporades de més èxit que podré tenir mai. L’or olímpic de París va ser increïble. Poder formar part d’aquell equip va ser tot un honor. Mai hauria pensat poder jugar un Europeu, un Mundial i uns Jocs Olímpics.
Li ha costat prendre la decisió de marxar al Sabadell? Sí. Ha estat la decisió més dura que he pres mai. El CN Terrassa és el lloc on millor he estat, on més he gaudit. Em va costar molt prendre la decisió, però la carrera d’un esportista és llarga. Tant de bo pugui tornar més endavant.
L’objectiu ara és guanyar títols amb el Sabadell. Sí. Tenen un projecte molt ambiciós. Aquesta és la línia a seguir. Ja em van voler fitxar l’any passat, però llavors vaig decidir continuar al Terrassa. Aquest any em van tornar a contactar. M’ha costat molt decidir-me a marxar al Sabadell.
Va dubtar en algun moment? Sí. La temporada és llarga. Quan tens un moment de feblesa, penses a marxar, però després et vols quedar. Vaig anar posant moltes coses a la balança i vaig decidir marxar.
Coneix gairebé totes les que seran les seves companyes? A la gran majoria sí, per bé que l’equip del Sabadell de la temporada vinent serà bastant nou. Sempre fitxa les millors jugadores, a nivell estatal i mundial.
El Sabadell lluita sempre per tots els títols. Sempre tenen projectes dissenyats per guanyar-ho tot. És el que més em va motivar. Em fa molta il·lusió lluitar per guanyar la Champions i la Lliga, que la temporada vinent estarà més disputada que mai.
Què destaca de la seva etapa al CN Terrassa? Han estat dos anys magnífics. M’emporto la companyonia que he viscut. He tingut molta sort de compartir-ho tot amb les companyes que he tingut. Sense elles no hagués estat el mateix. És un grup humà molt bo. Sempre ens hem ajudat. El club és com una família, més enllà del tema esportiu. Primer et valoren com a persona. L’aspecte esportiu ve després. Això és molt important.
Quan es va acomiadar a les xarxes socials va destacar el nom de Xavi Pérez. Què ha suposat per a vostè? Sempre li tindré una estima especial. Va ser ell qui m’ha donat l’oportunitat. Jo era una nena que acabava de sortir del juvenil quan ell em va fitxar. Em va donar moltíssima confiança des del principi. Sempre li agrairé. És una de les persones que més m’ha ajudat a esprémer el meu nivell.
Com ha evolucionat el seu waterpolo en els dos darrers anys? Al Natació he anat guanyant confiança. A Europa m’he enfrontat a equips molt potents i he pogut treure aquesta desimboltura. Això m’ha donat la meva essència a l’aigua. He après a atrevir-me, a ser valenta, a no tenir por, a xutar. En una paraula, a confiar en mi mateixa.
Parlem de la selecció, com va la concentració de Sierra Nevada? Acabem de començar. Estem entrenant en alçada. Aquesta mateixa setmana ens hem incorporat totes. Som a l’inici de la preparació. Venen setmanes importants. El cap de setmana vinent entrenarem contra Itàlia al CAR i després marxem als Estats Units. De fet, queda un mes per a Singapur.
El gran objectiu d’aquesta temporada és el Mundial de Singapur. Com l’encaren? Veig a l’equip bastant bé. Tenim una mica de tot: experiència i joventut. Això sempre va molt bé, ja que les grans ajuden a les més joves, que també aporten frescor al grup.
Quins rivals seran més complicats? Aquest any s’està duent a terme un canvi generacional a la majoria d’equips. És un any per temptejar com estem i trobar peces noves. Diria que totes les seleccions estem passant per aquest procés.
Espanya segueix sent el rival a batre? De fet, sí. Després de París, som el rival a batre. Però segur que alguna altra selecció explotarà. A Singapur ja es començarà a veure. Les hongareses pugen amb jugadores joves molt bones i els donen oportunitats. També les gregues, un equip bastant jove, que acaba de guanyar la World Cup. Sense oblidar els Països Baixos.
