Trombes, de l'origen a la prevenció

La sang circula per les nostres artèries des del cor cap als peus. Un cop al peu, la sang torna per les venes cap al cor, i d'aquest va cap als pulmons per oxigenar-se. De vegades, però, es pot formar un coàgul sanguini en una vena profunda, pot interrompre la circulació i produir la inflamació de la zona; això s'anomena trombosi venosa profunda. També pot passar que el coàgul es trenqui i una part arribi a altres òrgans, aturant-hi la circulació. Si el trombe "viatja" per les venes en direcció al cor i arriba als pulmons, hi pot obstruir una o més artèries pulmonars i impedir el pas de la sang; així es crea un tromboembolisme pulmonar.

El cor segueix bombant sang als pulmons, però a causa de l'oclusió, la pressió augmenta dins l'arterial pulmonar, debilitant el ventricle dret del cor, que és la cavitat cardíaca que envia sang sense oxigen als pulmons. Quan això passa, en tots dos casos, provoca força dolor i cal un tractament immediat.

De fet, quan patim una embòlia pulmonar, és a dir, un tromboembolisme pulmonar podem sentir com a símptomes dificultat sobtada per respirar, dolor o molèstia al pit, que empitjora en respirar profundament, ens podem sentir marejats, amb el pols accelerat o tossir amb sang.

Per la seva part, la trombosi venosa profunda és la formació d'un coàgul de sang en una vena profunda de la cama o de la pelvis inferior. Amb menys freqüència pot afectar altres venes profundes, com les dels braços.

Quines en són les causes?
Els trombes es formen més sovint si hi ha immobilitat (repòs perllongat, cirurgia...). Altres factors que hi ajuden són l'edat, patir sobrepès, fumar, prendre anticonceptius, l'embaràs i el part, patir càncer, tenir colesterol elevat, ser diabètic o tenir malalties sanguínies i del cor (com fibril·lació, cardiopaties congènites, insuficiència cardíaca) i algunes malalties hereditàries.

Quan patim una trombosi venosa sentim inflor o inflamació de la cama afectada, dolor o pèrdua de sensibilitat que sovint comença al panxell. També percebem una sensació d'augment de la temperatura de la cama i canvis en el color de la pell (envermellida o blavosa, i brillant).

Per la seva part, quan patim un tromboembolisme pulmonar, les principals molèsties que notarem són sensació de falta d'aire (sovint d'inici brusc i que empitjora en estirar-se), l'augment de la freqüència respiratòria o cardíaca, dolor agut al tòrax i tos seca. En alguns pocs casos poden presentar-se expectoració amb sang, mareig o síncope. En aquest cas, cal consultar a la metgessa o el metge que, si sospiten d'un tromboembolisme pulmonar, el confirmaran mitjançant proves com una tomografia computada (TAC) toràcica, una gammagrafia pulmonar o una ecografia pulmonar. També es pot fer una analítica per a la valoració del dímer D. L'objectiu principal del tractament és dissoldre el trombe i restablir la circulació de la sang per evitar més complicacions.

Com abordar-los?
S'utilitzen anticoagulants que ajuden a desfer el coàgul format i a evitar que se'n creiïn de nous. També s'empren destructors de coàguls i mitges de compressió.

En el cas de trombosis venoses a les cames, aquesta sols curar-se amb tractament que duren de 3 i 6 mesos, essent molt important fer l'exercici d'elevar la cama per reduir la inflor.

En alguns casos cal cirurgia per reparar l'alteració produïda pels trombes o bé per prevenir que n'apareguin de nous. Amb tot, cal recordar que és molt important evitar els factors desencadenants del problema, com la immobilitat; i que cal prevenir les varius i fer exercici suau per enfortir la musculatura de les cames. Per al tromboembolisme pulmonar també es recomana rehabilitació respiratòria per millorar l'eficiència pulmonar. Com en tot, la prevenció és fonamental, a partir d'una dieta saludable, exercici i no fumar.

Quan parlem d'una dieta saludable ens referim a una alimentació mediterrània equilibrada i sana, amb fruites, hortalisses, llegums, pa, arròs, pasta, fruita seca, oli d'oliva..., i petites porcions de peix, carns magres, ous i làctics i, per beure, aigua. És important beure un o dos litres d'aigua, consumir productes crus cada dia (fruita i fruits secs crus), menjar aliments integrals (que aporten fibra i minerals), usar oli d'oliva (millor verge, per cuinar i amanir) i poca sal. També convé repartir els aliments en tres a cinc àpats al dia, beure el mínim alcohol possible i fer exercici físic d'una forma habitual.

Un dels exercicis més econòmics i efectius a l'hora de prevenir possibles episodis de trombosi o d'embòlia és caminar, ja que la mobilització evitarà la formació de trombes.