La Festa Major darrere de la barra

Els bars són un dels protagonistes de les nits de Festa Major. Dos dels més emblemàtics del centre de la ciutat, el Cafè Burdeos- plaça del Vapor Ventalló- i el Zurito, conjuntament amb la Sala Born, la Sala Rasa 64 i el Rovell de l’Ou- al carrer de la Rasa- revelen dues formes molt diferents d’afrontar un dels caps de setmana més intensos de l’any.  D’una banda, el bloc del Zurito, de la mà de Sergi Fernández, desplega una veritable estructura logística pròpia d’un gran esdeveniment. “La gestió —barra, concerts, producció— la vam començar fa més de tres mesos”, explica. 

L’equip que hi treballa, format per 42 persones entre barra, tiquets i seguretat, es nodreix en gran part de la plantilla habitual dels seus establiments nocturns.  Amb l’objectiu de garantir una atenció eficient i ordenada, han habilitat dues barres, dos punts de venda de tiquets i tres punts de venda ràpida. “Tot va enfocat a tenir un ordre i un sistema àgil d’atenció”, assegura. Tot i la magnitud de l’operatiu, Sergi defensa que el sistema està tan ben greixat que “cap treballador va amb la llengua fora”.

En un registre molt diferent, el Cafè Burdeos aposta per una gestió més domèstica i adaptada a la seva estructura reduïda. Germán i Sandra, propietaris del bar, comencen a preparar-se amb dues setmanes d’antelació, centrant-se sobretot en la recerca de proveïdors competitius. “Contactem amb diversos proveïdors de licors per obtenir la beguda al millor preu possible”, expliquen. Mantenen la seva activitat habitual, però instal·len una barra exterior a la terrassa, que funciona de les 19 a les 3 hores, aproximadament.
Un dels grans reptes per a ells és la contractació: “El més fotut és trobar personal extra. He de poder confiar, ja que es mouen molts diners i perquè no regalin copes”. Enguany, han passat de quatre a set treballadors, buscant cambrers amb experiència per fer front a “moments de tensió i molta feina”. 

Beguda en abundància

Les nits de divendres i dissabte, especialment entre la una i les tres de la matinada, són els moments més intensos, amb milers de persones passant per davant de les seves barres. L’organització prèvia és clau per abastir aquesta demanda desbordant: entre els dos establiments acumulen centenars d’ampolles de rom, milers de llaunes de refresc i milers de litres de cervesa; només a les barres de Didó, el 2024 es van servir 6.000 litres. Les begudes més sol·licitades són la cervesa, el rom i els refrescos, 

Els preus 

A la Festa Major s’aposta per “uns preus justos i coordinats amb els establiments propers per evitar la competència deslleial“. Al Burdeos, el mig litre de cervesa ronda els 3,50 euros, i els preus del menjar es mantenen igual que la resta de l’any, amb la mateixa qualitat. El Zurito, per la seva banda, assumeix el cost de tancar les sales per potenciar la festa al carrer: “Ens seria més beneficiós obrir les sales, però prioritzem el caliu popular encara que perdem diners”. 

La seguretat

La seguretat i el civisme són una prioritat clara. Fernández destaca la presència de seguretat privada habitual de les sales nocturnes i la instal·lació de més banys portàtils que els que ofereix l’Ajuntament, considerats insuficients. Al Cafè Burdeos, el control es reforça amb càmeres de seguretat a la barra i una política estricta d’horaris: “Intentem tancar dels primers perquè, si no, la gent no para de pressionar”. Germán recorda que “de cada dues  mil persones, un l’arma”, i que les tensions són habituals: “Alguns s’han arribat a enfrontar amb nosaltres amb la persiana ja baixada”. Per això, quatre dels treballadors es queden a dormir al local per garantir la seguretat, ja que a la matinada només queda un guàrdia a la plaça i es poden formar baralles. Tot i això, la contractació de seguretat privada per tota la nit encara és una opció pendent.

“La Festa Major permet treballar i gaudir a la vegada”

Si les barres són les protagonistes de la nit a la Festa Major de Terrassa, és gràcies als cambrers, que treballen intensament perquè no falti cap got amb què brindar. La seva feina és exigent per la gran afluència de gent i els horaris intensos. “Fa 13 anys que treballem a la Festa Major, i amb el temps perds una mica la il·lusió per la celebració”, admet Sergi Fernández, del Zurito, “però estàs més pendent que el servei sigui millor cada any”. Kiko Barba, cambrer a la plaça Didó, ho defineix com “una experiència molt especial, a la vegada que molt dura”, però destaca que “et permet gaudir de la festa mentre treballes”. El cansament, però, es fa evident el darrer dia. Des del Cafè Burdeos, German Garcia apunta que “el personal gaudeix perquè venen amics a veure’ls i perquè trencar amb la rutina també fa festa”. 

La Festa Major no només deixa esgotament, també anècdotes memorables per als cambrers. “Des d’infinits intents de “sinpa”, quasi robatoris dels miralls del lavabo, fins a ampolles de vidre contra la persiana del bar”, explica Garcia. Sergi Fernández recorda entre riures: “Em va donar un brot d’emoció i vaig acabar dalt de l’escenari en calçotets”.

“Has de saber que estúpids són 1 de 2.000”

German Garcia, propietari del Cafè Burdeos afronta amb il·lusió la seva vuitena Festa Major darrere la barra. Tot i el ritme intens, diu que gaudeix de la Festa Major com un nen i que el millor moment arriba el dilluns, amb la cursa de cambrers: “És el moment que tenim per a nosaltres”. La seva passió per la restauració es reflecteix en la manera com viu la festa: “Gaudeixes de veure la gent passar-s’ho bé i de veure somriure als teus companys quan venen amics a saludar-los”. No obstant això, “has de tenir paciència i saber que estúpids són 1 de 2.000”. Com tota Festa Major, no hi falten anècdotes: “Un borratxo ens va intentar robar el mirall del lavabo, i una noia se’n va endur una planta, perquè deia que li agradava”.

“Si t’agrada la Festa Major, treballar-la mola molt”

Kiko Barba descriu la seva experiència com a cambrer durant la Festa Major com “una experiència molt especial, a la vegada que molt dura”. Tot i la intensa feina, valora positivament l’ambient festiu que “et permet gaudir del treball i de la festa alhora”. Barba explica que és molt exigent,  sobretot el tercer dia, quan “ja estàs cansat” pel muntatge i la recollida. Malgrat això, assegura que “per a mi són les millors experiències” i que normalment alterna un any treballant i un altre participant només com a festiu. Explica també que té “anècdotes molt divertides”, com acabar “ballant amb els artistes” o “disfressat d’àngel, pujant sobre la barra”. “Si no t’agrada la festa major, pot ser molt dur”, però per als que la viuen intensament, treballar-la és “molt ben parit”.