P: M’agradaria saber quant temps dura una pròtesi de genoll, si requereix una revisió anual i finalment quan tens l’alta.
R: Una pròtesi de genoll és una cirurgia molt comuna amb l’objectiu de millorar la qualitat. Molts estudis i registres nacionals han reportat una supervivència superior a 15 anys del 90% de les pròtesis de genoll. Respecte al seguiment que requereix depèn de com funcioni la pròtesi i com se senti la persona amb ella. Si la persona se sent bé amb la pròtesi i no té dolor, no requereix un seguiment específic i és el traumatòleg el que decideix la freqüència de visita, a vegades espaiant-la 2-3 anys. En algunes situacions podem decidir no visitar periòdicament a la persona quan l’exploració del genoll és correcta, la radiografia no presenta alteracions i la persona portadora de la pròtesi no manifesta molèsties. No obstant en aquests casos recomanem que quan hi hagi un canvi al genoll, generalment d’inflamació o dolor, visitar al metge d’atenció primària, perquè faci la primera valoració i si ho creu convenient fer la derivació de nou cap al traumatòleg. Per aquests motius mai donem l’alta definitiva, ja que és un implant susceptible de recanviar, i tot depèn de l’evolució de l’implant i l’esperança de vida.
P: Quina diferència hi ha entre les infiltracions amb corticoides, àcid hialurònic i plasma ric en plaquetes?
R: El primer que val a dir és que totes tres tenen la mateixa funció, que és millorar la simptomatologia de l’articulació degenerada. Els corticoides tenen una funció més antiinflamatòria potent, però més curta i no s’aconsella repetir-la a les fases més incipients de l’artrosi. L’àcid hialurònic té una funció lubricant i de nutrició del cartílag romanent i pot millorar la simptomatologia més temps que els corticoides, però la seva acció inicial és més lenta. El plasma ric en plaquetes (PRP) s’obté després de la centrifugació de la sang que prèviament s’extreu del pacient, i també té una funció antiinflamatòria amb factors antiinflamatoris naturals presents a la sang, que posteriorment s’injecten a l’articulació. Tant l’àcid hialurònic com el PRP es poden repetir a qualsevol estadi de degeneració de l’artrosi, els corticoides només es recomanen repetir en estadis avançats d’artrosi.
P: En què es diferencien artrosi i artritis?
R: L’artrosi és la pèrdua de cartílag a una articulació, que ocasiona dolor i rigidesa. L’artritis fa referència a un procés inflamatori d’una articulació que pot tenir diferents causes. Ens podem trobar artritis postreumàtiques, secundàries a malalties reumatològiques o dintre d’un procés d’artrosi, on també poden haver-hi episodis d’artritis. Els tractaments solen ser antiinflamatoris o infiltracions amb corticoides.
P: Les luxacions d’espatlla només es curen amb una intervenció quirúrgica?
R: S’ha de diferenciar si es tracta d’un primer episodi o d’una luxació d’espatlla recurrent. En un primer episodi sempre s’ha de fer un tractament amb immobilització durant 3-5 setmanes i després iniciar mobilització, ajudat segons el cas amb rehabilitació, per enfortir la musculatura de l’espatlla de nou. Si després d’un primer episodi de luxació les estructures que mantenen l’espatlla al seu lloc no han cicatritzat correctament podrem tenir nous episodis de luxació amb mínims gests i és en aquests casos quan es recomanarà fer un tractament quirúrgic per reparar les estructures lesionades.
P: Hi ha algun tractament per evitar la degeneració de les articulacions? El tractament amb col·lagen podria ser beneficiós?
R: La degeneració de les articulacions té una part de component genètic i una part de factors que si són modificables. Els únics factors que s’han considerat efectius per a alentir la degeneració de les articulacions són el control de pes i l’activitat física moderada. Això implica que com menys pes ha de carregar una articulació i com més estabilitat tingui afegida per la massa muscular, millor treballarà i menys degeneració patirà. Alguns estudis sobre el col·lagen o altres molècules més estudiades com el condroïtí sulfat o la glucosamina, i sobretot la combinació d’ells pres durant 6 mesos pot millorar els símptomes de l’artrosi, com el dolor o la rigidesa de l’articulació, però no tenen efecte sobre l’evolució de l’artrosi. S’ha de tenir present que el cartílag no té capacitat de reparar-se ni regenerar-se, així que no hi ha cap substància que es pren que pugui produir aquesta funció.