Les neuropaties per atrapament representen una de les afeccions nervioses perifèriques de major prevalença. El nostre sistema nerviós perifèric pateix un estrès mecànic que, si excedeix del seu potencial de restauració en factors com poden ser la seva durada o la seva magnitud, pot derivar en una lesió crònica.
La doctora Inma Puig de la Bellacasa, especialista en Traumatologia i en cirurgia de la mà que visita a Àptima Centre Clínic Terrassa i Sant Cugat, explica que es tracta de “compressions d’un nervi al llarg del seu recorregut” i comenta que a l’extremitat superior “són molt freqüents i poder ser atrapats des de les cervicals fins als dits”. Avisa, però, que “s’ha de diferenciar bé la compressió d’altres malalties pròpies del nervi o malalties neurològiques”.
Les més freqüents, afegeix l’especialista, són “la síndrome del túnel del carp, on es comprimeix típicament el nervi medià al canell, és la causa més freqüent de formigueig a les mans; i la síndrome del canal epitrocleoolecranià on es comprimeix el nervi cubital al colze”.
El seu diagnòstic és “mitjançant l’interrogatori del metge al pacient i els símptomes que manifesta en el dia a dia” i és molt rellevant l’exploració física. Els símptomes són molt variables i la història clínica és fonamental, apunta Puig de la Bellacasa, i també ens serveixen “els tests de provocació i els estudis de conducció nerviosa com l’electromiograma, que són útils per l’estadiatge i sobretot, per saber el pronòstic de recuperació del nervi”.
L’especialista en traumatologia i cirurgia de la mà assenyala que els tractaments, en el cas del túnel carpià, que és clarament el més freqüent, són molts, però només tres, “han demostrat ser eficaços científicament: l’ús d’una fèrula rígida en extensió, la injecció de corticoides i la cirurgia”.
Tractar a temps
“Les síndromes compressius de nervi tenen curació sempre que es tractin a temps i no hi hagi degeneració de les cèl·lules nervioses”, diu, i agrega que “no se solen reproduir, tot i que està descrit un petit percentatge de casos que recauen després d’1 o 2 anys, ja que el pacient fa reacciona amb fibrosi”. És una complicació molt poc freqüent.
