Un exemplar del "Mundo Obrero", publicació del Partit Comunista d'Espanya, del 1969; quatre còpies d'"Unidad", l'òrgan del comitè de Barcelona del PSUC, tres còpies de la declaració sobre el consell de guerra de l'estat d'excepció del 1968; un full informatiu del Baix Llobregat i dues còpies d'un comunicat de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya del 1968. Octavetes dirigides als treballadors de l'AEG l'any 1969; una carta de l'abat de Montserrat Cassià Maria Just dirigida l'any 1968 a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya com a resposta a la carta de condol d'aquesta per la mort d'Aureli Maria Escarré; octavetes de les Comissions Obreres de Sallent, còpies dels convenis del 1966-67 de la Maquinista Terrestre i Marítima; una carta dels presos polítics de Sòria; i un escrit dirigit al ministre de Governació per la situació que vivien els presos al País Basc, Madrid i Sòria. També un exemplar de la revista del PSUC "Nous Horitzons" i dos llibres sobre el marxisme i la lluita de classes.
Tota aquesta documentació ha estat trobada recentment a la casa familiar, a Terrassa, de l'històric sindicalista Cipriano García (1927-1995), en un amagatall a la cuina, un doble fons que ha ocultat durant anys un "tresor, no pel seu valor econòmic ni monetari, sinó pel seu valor històric", ha assenyalat aquest dimarts l'historiador Marc Andreu. "És una documentació de valor incalculable" que "resumeix en bona mesura la història d'aquest país, la història de Catalunya, la història de l'estat espanyol i que posa en valor el que representa la memòria democràtica i la necessitat de recuperar aquesta memòria", ha manifestat Andreu, que ha assegurat que els papers recuperats expliquen "el valor de la lluita de molta gent per aconseguir la democràcia i les llibertats a casa nostra".
L'historiador s'ha referit, especialment, a la carta de l'abat Maria Just, "que és segurament el document des d'un punt de vista històric més important de tota la troballa perquè dona la mesura de la importància que l'any 68 ja tenien les Comissions Obreres de Catalunya, el valor i la importància que li donava una autoritat com l'abat de Montserrat".
La família de qui participà en la creació de Comissions Obreres i fou el màxim responsable de la coordinadora a la clandestinitat entre 1972 i 1975, ha formalitzat aquest dimarts la donació de tots aquests documents a l'Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, la Fundació Cipriano García, en un acte celebrat a la seu del sindicat a Terrassa. I n'hi ha afegit d'altres que formaven part de l'arxiu familiar com la cartilla militar del "Cipri", que li va ser entregada el 1946 per incorporar-se en el reemplaçament del 1948, un manuscrit del mateix Cipriano García corresponent a un registre que li van fer i la sentència del primer consell de guerra al qual va ser sotmès l'any 1957, "un original en molt mal estat", ha explicat Francisco García, fill del polític i sindicalista que va arribar a Terrassa amb 23 anys.
Salvaguardar la integritat personal i col·lectiva
Francisco García ha indicat que amagatalls com el del seu pare eren "una de les diverses formes que es tenien en aquells anys de poder salvaguardar la integritat personal i col·lectiva de la gent que lluitava per la llibertat i la democràcia en plena dictadura". El fill del "Cipri" ha lamentat que aquest no deixés "res escrit" i ha explicat que està intentant recopilar la màxima informació possible de la seva vida i trajectòria política i sindical. En aquesta línia, la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, ha anunciat que de cara al 2027, quan es compliran 100 anys del naixement de Cipriano García, els agradaria publicar-ne una biografia.
- L'historiador Marc Andreu i Francisco García, fill de Cipriano, en l'acte d'aquest dimarts
- Nebridi Aróztegui
López ha definit l'acte d'aquest dimarts com "un acte de reparació històrica i de reconeixement de molts homes i dones que en una època molt complicada van posar el seu compromís i un sacrifici personal extrem per la defensa i per aconseguir unes llibertats polítiques i democràtiques que ens han permès arribar a aquests estats de benestar". La sindicalista ha assegurat que "el Cipri recull part de la història del nostre país i té unes ensenyances que ens projecten un camí que hem de seguir en un moment de moltes incerteses". Alhora, ha expressat la idea de posar a disposició del públic tota la documentació de l'arxiu històric de CCOO a Catalunya, "que es pugui visitar i que sigui un centre de referència per a tots els acadèmics i els estudiosos del moviment obrer".
