Emili Simón: "Els escacs ajuden en la concentració i l'autodomini"

Té 71 anys. és mestre fide i mestre català. campió d’Espanya juvenil (1965), campió d’Espanya per equips (1985) i campió d’Espanya de veterans (2014).

Com es va iniciar al món dels escacs?
El meu pare va ser un dels fundadors del Club d’Escacs Terrassa i me’n va fer soci a les 24 hores de néixer. Ell em va ensenyar a moure les peces i jo l’acompanyava moltes vegades quan jugava de competició i vaig anar agafant l’afició. Quan tenia 8 anys vaig guanyar la primera copa i fins ara. M’ha donat moltes satisfaccions. He tancat el cercle perquè vaig ser campió d’Espanya juvenil l’any 1965 i de veterans l’any 2004.

Els escacs han canviat molt d’ençà que va començar a jugar fins a l’actualitat?
Ha evolucionat molt. La informàtica ha suposat un canvi transcendental per als escacs. No té res a veure el sistema de preparació d’ara amb el d’abans. Nosaltres ens basàvem en el que ens explicaven els jugadors del club més experts i en els llibres. Ara hi ha campionats d’Espanya des de sub-8 fins a sub-20, amb nens que fins i tot tenen entrenador.

Un bon jugador d’escacs neix amb el talent o s’ha de fer amb l’aprenentatge?
Hi ha d’haver un talent natural, però, després, és tot treball. Tots coneixem jugadors professionals i tenen talent, però necessiten sis o set hores diàries de treballar per mantenir el seu nivell. La informàtica hi ha ajudat però també ho ha complicat moltíssim i ara hi ha infinites variants. La memòria i el treball són molt importants.

Practicar-lo li ha servit després per a la seva vida particular o laboral?
Sí. Ajuden la concentració i també molt l’autodomini. A vegades perds posicions que tenies guanyades i per un moviment has d’abandonar i has de donar la mà al contrari. I, en comptes de donar una puntada de peu al tauler, que potser és el que faries, ho has d’acceptar. I aquest autodomini és la vida mateixa i t’hi trobes moltes vegades. Tot això, segons el meu punt de vista, és molt formatiu en l’àmbit personal.

Moltes vegades hi ha la controvèrsia entre si és un joc o és un esport. Què n’opina?
La meva opinió és que és un esport. Jugant una partida al Campionat del Món, amb molta calor, em vaig aprimar tres quilos. Els vaig recuperar ràpidament, però els vaig perdre. Si jugo al matí, al migdia noto que els pèls del bigoti m’han crescut més que en un dia normal. Hi ha una activitat cerebral i en general de tot el cos i, si no estàs bé físicament, rendeixes molt menys. Crec que reuneix moltes condicions per ser un esport i és competitiu al màxim. Si perds, és perquè has estat més “tonto” que el contrari, no perquè hagis corregut menys. La gent lliga que com més bé jugues als escacs més intel·ligent ets, i això ajuda en la vida particular.