El Consorci Sanitari de Terrassa recupera el control de la gestió

El Consorci Sanitari de Terrassa ha recuperat el règim d'autonomia de gestió que va perdre l'any 2016, quan el departament d'Economia i Finances de la Generalitat va acordar un Pla de Viabilitat davant la greu situació financera de l'entitat, que acumulava un deute de 35 milions d'euros.

Cinc anys després, el CST torna a tenir plena capacitat de gestió, un cop recuperat l'equilibri econòmic i una millor situació financera. Ho fa després d'executar un Pla de Viabilitat elaborat conjuntament pel Consorci i CatSalut. L'autoritat sanitària ha potenciat l'activitat assistencial del centre i ha injectat recursos amb l'objectiu que l'exercici 2020 es tanqués amb un resultat equilibrat.

Així ha estat i, tot i el context de pandèmia, "hem assolit un equilibri sòlid el 2020 que volem consolidar en el futur", explica Alfredo Garcia, gerent del Consorci Sanitari. "Han estat cinc anys d'esforç important dels professionals, que han estat partícips de la situació des del primer dia". El doctor Garcia explica que la gerència ja ha presentat el rendiment de comptes anual i ha comunicat el balanç "a professionals i caps de servei i la notícia ha estat rebuda amb aplaudiments".

La recuperació de l'equilibri econòmic "trenca amb la idea del passat que el CST estava enfonsat i amb els dubtes sobre com acabaria la situació". La recuperació de l'autonomia de gestió "és una aposta clara per al futur del consorci i de seguretat en la feina".

Els eixos clau
Les claus de la millora econòmica i financera del Consorci es basen en diferents eixos: la millora de la productivitat i l'eficiència de l'organització, l'increment de l'activitat assistencial i del Contracte Programa, l'adequació progressiva de les condicions laborals dels professionals del CST i la disminució de l'endeutament, a banda d'un increment en la inversió en tecnologia i equipaments.

L'augment del Contracte Programa ha tingut reflex en l'activitat assistencial És el cas de les altes quirúrgiques. L'any 2016, coincidint amb la suspensió de l'autonomia de gestió, el CST comptabilitzava 8 mil altes quirúrgiques anuals, un indicador que va créixer fins a les 10 mil altes el 2020 i que aquest any s'espera tancar amb 11 mil.

Aquest increment d'activitat assistencial ha estat possible amb l'obertura d'entre 4 i 5 quiròfans en horari de tarda. La suma de les altes quirúrgiques i les mèdiques anuals arriba a les 20 mil al CST.

La millora econòmica rau també en l'increment del catàleg de serveis, que ha incorporat noves prestacions als usuaris. El centre té "un servei d'al·lèrgia que és referent al Vallès Occidental -comenta Alfredo García-, i que s'ha reforçat amb un increment de professionals i recursos".

El CST també és referent comarcal en cirurgia plàstica i ha millorat les prestacions en l'àmbit de la radioteràpia, amb la incorporació de dos nous acceleradors lineals".

La injecció de recursos addicionals ha permès al CST generar nous ingressos i millorar l'eficàcia interna. Un exemple és la creació d'un servei d'atenció mèdica i d'infermeria a les residències. El primer equip d'atenció a residències presta servei des de 2017 i el segon es va incorporar el 2020.

Pel que fa a la salut mental, el centre de dia de l'Hospital de Dia ha incrementat el nombre de places, cosa que permet donar una major i millor cobertura als usuaris del servei.

Equilibri econòmic
La millora de l'economia del CST ha permès la recuperació del control en la gestió. El centre va tancar 2015 amb 5 milions negatius en el seu compte de resultats (diferencial entre ingressos i despeses). El balanç tancat del 2020 és de 6 milions positius. El Consorci ha capgirat la situació gràcies a la col·laboració del CatSalut, el principal aportador d'ingressos a través del Contracte Programa.

La consecució del Pla de Viabilitat ha permès millorar la situació financera del proveïdor sanitari, que ha arribat a arrossegar un deute històric de fins a 39 milions d'euros, segons fonts de gerència.

Després de cinc anys de pla de xoc, el CST ha reduït el deute a 3 milions d'euros i recupera l'autonomia de gestió amb l'objectiu d'"assolir el deute zero entre 2021 i 2022", apunta Alfredo García.

La millora de la salut econòmica del Consorci ha tingut reflex també en el pagament a proveïdors, que ha retallat entre 3 i 4 mesos el període de pagament. Els terminis de liquidació als proveïdors, però, encara estan lluny d'assolir els 60 dies fixats per llei per l'Administració pública.

També s'ha pogut avançar en les millores de les condicions laborals de la plantilla del CST. "En el marc del segon conveni del SISCAT, hem pogut aplicar increments retributius i millores professionals". Entre elles, expliquen des de gerència, un increment de salaris del 8 % entre 2016 i 2020, reduccions de jornada i l'equiparació retributiva dels professionals de la medicina i la infermeria de l'atenció primària i l'hospitalària.