Durant l’estiu, hi ha una escena que es repeteix sovint: mentre algunes persones acumulen picades de mosquit, d’altres poden passar hores a l’aire lliure gairebé sense patir-ne cap. Durant anys, aquesta diferència s’ha atribuït a factors com la sang, la calor corporal o fins i tot la "dolçor" de la pell. Però la ciència apunta ara cap a una explicació molt més complexa.
Un estudi de la Universitat Internacional de Florida ha analitzat per què determinades persones resulten més atractives per als mosquits i ha arribat a una conclusió sorprenent: no tots els mosquits busquen les mateixes persones.
La recerca, publicada a la revista iScience, va estudiar la resposta de 119 voluntaris davant de tres espècies de mosquits capaces de transmetre malalties. Els resultats mostren que una persona que resulta especialment atractiva per a una espècie pot no despertar el mateix interès en una altra.
Una empremta química única
La clau sembla trobar-se, en bona part, en l’olor de la pell. El cos humà allibera una enorme varietat de compostos químics que formen una mena d’"empremta" olfactiva individual.
Aquesta olor no depèn únicament del que percebem conscientment. La composició de la pell està influïda per nombrosos factors i, especialment, pels microorganismes que hi viuen. Bacteris i altres organismes transformen les substàncies presents a la pell i contribueixen a generar els compostos que els mosquits poden detectar.
Això ajuda a explicar per què dues persones que comparteixen espai poden tenir experiències completament diferents davant dels mosquits.
Tres espècies, tres maneres de triar
Els investigadors van comparar tres espècies: Aedes aegypti, Aedes albopictus -conegut com a mosquit tigre asiàtic- i Culex quinquefasciatus. I cadascuna va mostrar preferències diferents.
En el cas de Aedes aegypti, els mosquits es van sentir més atrets per persones que no utilitzaven perfums afegits i que presentaven determinats patrons de compostos volàtils a la pell.
El mosquit tigre, en canvi, va mostrar una resposta relacionada amb nivells elevats de cetones i amb altres compostos volàtils presents de manera natural a la pell.
Per la seva banda, Culex quinquefasciatus va mostrar una relació especialment interessant amb el microbioma cutani, és a dir, amb la comunitat de microorganismes que habita la nostra pell.
No existeix una persona «preferida» per tots els mosquits
Una de les conclusions més curioses de l’estudi és que no hi havia cap voluntari que fos especialment atractiu per a les tres espècies alhora.
Això qüestiona la idea popular que algunes persones són simplement «imants per als mosquits». En realitat, sembla que la resposta és més específica: depèn de quina espècie tenim al davant i de com interpreta els senyals químics que emet el nostre cos.
La descoberta també pot tenir implicacions més enllà de les molestes picades. Algunes espècies de mosquits poden transmetre virus i altres patògens, de manera que entendre què les atrau podria ajudar en el futur a desenvolupar sistemes de prevenció més precisos.
La pell, molt més que una barrera
La investigació recorda que la pell és un ecosistema complex i dinàmic. No només ens protegeix de l’exterior, sinó que també emet senyals químics que poden ser detectats per altres organismes.
I, en el cas dels mosquits, aquests senyals poden marcar la diferència entre passar desapercebut o convertir-se en el seu pròxim objectiu.
Per això, la pròxima vegada que en una reunió a l’aire lliure algú acabi ple de picades mentre la persona del costat no en tingui ni una, potser la resposta no serà que té "més mala sort". És possible que, simplement, la seva pell estigui enviant el senyal que aquella espècie de mosquit estava buscant.
