Diuen que Silverio Franconetti, sevillà de patilles rotundes, un dels més grans “
cantaores” de la història, va respondre així a un amic que li va preguntar com estava després de la mort del seu fill: “Fixa’t si estic malament que m’he passat la nit cantant per seguiriyas”. La seguiriya, destil·lació del lament adolorit, sonarà segurament aquest dissabte en la veu de David de José a Terrassa. Que soni una seguiriya a Terrassa no és notícia a hores d’ara, però sí que ho és que soni a la Societat Coral Els Amics (carrer del Pantà, 57) i, sobretot, que soni en el marc de la Fira Modernista de Terrassa amb una
xerrada il·lustrada. Hi haurà
flamenco en la fira, de la mà d’una conferència sobre el cante en època finisecular.
José Luis G. Cañadas, investigador, cantaor aficionat, divulgador d’aquest patrimoni immaterial de la Humanitat, oferirà a la Coral Els Amics la xerrada “Flamencologia 1900”, en la qual les pinzellades històriques sobre l’època modernista (i uns anys abans, i uns anys després) s’entremesclen amb
actuacions demostratives d’aquest misteri que va viatjar de la Baixa Andalusia al món, passant (sí, també) per Catalunya.
Quan va venir Pastora Imperio
Cañadas, a més de Silverio i del seu cafè-cantant, que per a molts va inaugurar l’època daurada del flamenco, parlarà de la Terrassa de finals del XIX i principis del XX, de l’arribada del tren i d’aquella burgesia "que se sentia forta" i que s’agradava tant com per liquar-se en un art nou, l'art modernista; parlarà d’aquells gramòfons, dels primers enregistraments en cilindres de cera, i de quan Pastora Imperio va venir a Barcelona. “Tot, adobat amb cante, guitarra i ball”, diu Cañadas.
El cante, amb David de José. La guitarra, amb David Jiménez. El ball, amb Sergio Quesada. Tot això, aquest dissabte, a les 18 hores.
[caption id="attachment_422803" align="aligncenter" width="700"]
Recital durant el passat Festival Flamenco de Terrassa / LLUÍS CLOTET[/caption]
De la Conferència de Berlín, fins i tot de la
Internacional, parlarà Cañadas. I del poeta Rubén Darío. I de la Barcelona en la qual l’any 1900 hi havia més de setanta cafès-cantant (locals amb espectacle), xifra que superava els 110 vint anys després.
L’avi de Cañadas era
miner i cantava cartageneras. El José Luis es va enterar després que també cantava
tarantos, quina expressió del dolor del subsòl. “Tenia el flamenc larvat dins de mi. Després, amb 50 (frega els 70), em vaig enganxar del tot”. Va “emmalaltir” d’aquesta fondària “que va néixer en la forja, en la mina, en la mar, en el camp” i que aquest dissabte ressonarà “
modernista” per primera vegada.
