Primo de Rivera, més arrelat a Terrassa del que ens pensàvem

Potser no estava estudiat a bastament. O la societat no n’és conscient. Però Terrassa juga un paper significant en la dictadura de Miguel Primo de Rivera, tant a favor com en contra. Així s’explica en l’edició de 2024 de la revista “Terme”, que es va presentar ahir a l’Arxiu de Terrassa i que edita el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT). Bernat Pizà és un dels historiadors que escriuen en aquest número. Precisament, en el seu capítol explica la relació entre Primo de Rivera i el terrassenc Alfons Sala. “En la documentació investigada a l’Institut Industrial, hem descobert que l’Institut envia un telegrama de suport al cop d’estat poques hores després que es produís”, explica. El fet sorprenent no és el suport, sinó la rapidesa. “El cop d’estat va ser de matinada i envien el telegrama al matí, quan ni tan sols ha triomfat”, diu Pizà. I és que, en la seva opinió, els salistes ja sabien dies abans dels plans militars. “Està documentat que Alfons Sala va visitar en diverses ocasions a Primo de Rivera els dies abans del cop d’estat”, explica. Les reunions tenien lloc a Capitania (a Barcelona), ja que Primo de Rivera era capità general de Catalunya. “No sabem oficialment de què van parlar, però és evident que haurien de parlar del cop”. De fet, Sala era un prohom industrial que va actuar com a “padrí” de Primo de Rivera. Es coneixien d’abans, un com a diputat a les Corts de Madrid i l’altre com a militar d’alt rang. La relació segueix després del cop, ja que primo cessa el catalanista conservador Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat de Catalunya i nomena Sala en el seu lloc. També hi ha relació amb el rei Alfons XIII (que segueix regnant durant la dictadura com a cap d’estat), qui visita Terrassa en quatre ocasions. Poc més tard, el setembre del mateix 1923, es produeix l’assalt a la Caixa d’Estalvis de Terrassa, per un grup anarquista. “I la dictadura reacciona contundent, amb judicis sumaríssims i condemnant dos terrassencs a mort”, diu Pizà, i afegeix: “Encara més, no els afusellen, sinó que els maten a garrot vil, perquè pateixin”. Van morir a l’antiga presó de Terrassa, avui l’entrada del CAP Sant Llàtzer a la plaça del doctor Robert. Finalment, Pizà destaca que una altra novetat que aporta la revista és la demostració que ja existia un feixisme organitzat als anys vint tant a Terrassa com a altres ciutats industrials. “I era abans dels anys trenta i de la Falange, que oficialment es considera la data d’inici”.

“Poc estudiat”

Igualment, l’historiador Jan Brugueras destaca la importància d’analitzar Primo de Rivera. “Evidentment, la coincidència del centenari ho justificava. Però és que localment, estava menys estudiat”, sosté. I com pot ser? “Probablement, hem heretat els interessos historiogràfics dels historiadors dels vuitanta i noranta”, diu Brugueras. “Molt centrats en la creació del salisme, des de finals del segle XIX; així com la tríada de República, guerra i franquisme, que en aquest cas és un interès compartit de tota Catalunya”. Brugueras fa la introducció general de la revista Terme i fa unes pinzellades dels altres articles. “Mireia Freixa parlar del món artístic, que segueix florint tota i la dictadura, com ho demostra el fet que es creï Amics de les Arts l’any 1927”, diu. “O el text d’Enric Escufet, parlant de l’intent de la dictadura per espanyolitzar el món dels catòlics”, que si bé conservadors, en molts casos eren catalanistes.