L’Ajuntament de Terrassa i els veïns del barri de Ca n’Anglada volen que es doti els espais sorgits de l’esponjament al barri amb equipaments i zones d’estada i esbarjo. Aquest 2025 s'ha enderrocat el darrer bloc de pisos, el novè en 13 anys, i que ha suposat una inversió total de 17 milions d’euros. El procediment administratiu ha passat per reallotjar els veïns afectats per eliminar els blocs i donar pas a quatre places obertes, que permeten oxigenar el barri, densament edificat, i aportar més llum a les llars. Ara, però, arriba el que consideren la part més complexa: definir què fer-hi on ara hi ha ciment, fet que obligarà a Generalitat i Ajuntament a entendre’s, sempre amb la necessària i determinant participació veïnal.
El procés d’esponjament de Ca n’Anglada començava l’any 2012, a partir del conveni que firmaven el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa per reduir la massa d’edificis del barri, molt densificat. L’objectiu era millorar les condicions de vida, mediambientals i socials per dignificar la vida al lloc i reduir la degradació i l’estigma que hi havia al voltant dels coneguts com a pisos de Vitasa.
Es tracta de blocs construïts a mitjans del segle XX per donar resposta a l’onada migratòria procedent d’altres punts de l’Estat, i que també van servir per acollir les famílies afectades per la riuada de 1962, especialment intensa a la cocapital vallesana. L’esponjament, però, preveia eliminar part d’aquest parc d’habitatges, en total 184 pisos, per posteriorment urbanitzar-los en benefici dels veïns del barri.
Amb un cost de 17 milions d’euros, Generalitat i Ajuntament van assumir-ne el 50% a parts iguals. L’expropiació dels pisos, a més, va comportar el reallotjament de les 127 famílies afectades en altres emplaçaments, moltes en pisos públics al barri de Torr-sana però també en altres punts de la ciutat, tant de lloguer social com de compra en el mercat secundari.
Un nou escenari
Els veïns del barri en fan una valoració bona pel que fa al resultat de l’actuació: “Han quedat molts espais lliures, s’han tret els blocs que estaven molt aglomerats, hi havia molta gent en poc espai”, explica Andrés Zamora, president de l'Associació d'Afectats pel Pla d'Esponjament de Ca n'Anglada.
No obstant això, explica que el reallotjament de les famílies afectades “va ser una mica estrany” per la mobilitat que va comportar, però també retreu que el ritme de les tasques no ha estat el desitjat. “Els darrers cinc anys han estat lents i pesats, sobretot per la gent del darrer bloc”, explica, tot destacant que molts dels veïns eren gent gran i que els va enganxar tot el procés en plena explosió de la bombolla immobiliària.
En aquest sentit, apunta que les negociacions amb les entitats bancàries van ser intenses per aconseguir la condonació dels deutes pendents amb els bancs en el cas d’immobles de propietat, i que els veïns van saber prioritzar aquells que tenien més problemes de mobilitat o que vivien en pisos superiors, tots sense ascensors, per fer el trasllat abans. En ple procés, es va disparar el nombre d’ocupacions al barri: “Hi havia ocupacions per part de persones que no hi tenien dret”, destaca.
A Ca n’Anglada, com ja va passar a mitjan segle passat, es va experimentar una nova onada migratòria, aquest cop principalment que ciutadans procedents del Marroc.
I ara, què?
Amb l’enderroc del darrer bloc, el més calent és a l’aigüera. L’espai sorgit de la desaparició dels pisos ha donat pas a places de ciment pendents de trobar una funcionalitat. Algunes, com la del passatge Comercial, s’han hagut de tancar: “S’hi feia un mercat de la misèria”, lamenta la regidora de districte, Lluïsa Melgares, que explica que generava problemes de convivència insostenibles en un barri estigmatitzat.
Ara, el barri té una mitjana d’edat jove, amb molta família nombrosa, un fet “que aporta valor”, destaca Melgares. És per això que considera urgent establir un pla d’actuació perquè els quatre espais sorgits de l’enderroc dels nou blocs, i demana al Govern de Salvador Illa que hi posi fil a l’agulla.
“Demano a la Generalitat que mirem, juntament amb els veïns, que són una part fonamental d'aquest projecte, com podem trobar l'ús adequat d'aquests espais, i no pot ser d'una altra forma que conveniat amb la Generalitat”, destaca la regidora. Zamora, per la seva banda, admet que s’obre una nova etapa amb incògnites.
“Ara ve un dels problemes més grossos, que és què fer amb tant d’espai lliure”, assenyala. Les famílies no estan satisfetes amb un entorn de ciment, i reclamen una millora integral d’aquestes noves centralitats: “Estem mirant si es poden posar zones verdes, perquè el canvi climàtic a les ciutats és dur i passarem cada cop més calor, o àrees de joc per als nens i bancs perquè la gent baixi i s’hi assegui a l’estiu”.
Melgares comparteix aquesta visió, i afegeix també que al barri hi manquen serveis i equipaments que podrien encaixar amb aquests nous espais, una decisió, però, que vol fer de la mà dels veïns. “Hem d’aconseguir desestigmatitzar aquest barri”, assenyala, tot apuntant que hi ha molta població jove a qui s’ha d’aconseguir donar oportunitats: “És veritat que hi ha una alta taxa d’abandonament escolar, sobretot masculí, d’això se n’ha de tenir cura, i tot això implica tenir els equipaments adequats”.
