Aquest any sí: la verema acaba en vi

Les altes temperatures d’aquest estiu han fet que la verema s’avanci alguns dies. A la finca terrassenca de Can Font de Gaià, aquest matí s'ha començat a collir el raïm de les varietats blanques i negres per a l’elaboració de vins blancs i rosats. Pel que fa a la varietat local de vi negre, el Terrassenc, caldrà esperar encara alguns dies, ja que la fruita no ha arribat encara a l’estat òptim de maduració.

L’empresa familiar Barrancs de Gaià confia a poder comercialitzar ben aviat els vins blancs, rosats i negres. Al capdavant hi ha el terrassenc Joan R. Lao, un químic de formació que s’està formant en el món de l’etnologia. Lidera una companyia familiar que ben aviat traurà al mercat les seves primeres ampolles. No els mou un interès comercial, sinó la seva passió pel vi i l’etnologia en general. 

A Can Font de Gaià hi ha dues hectàrees de vinyes. El mateix Joan i el Luis Pérez s’encarreguen de collir el raïm amb l’ajuda puntual d’alguns familiars i amics. Compten amb la col·laboració de dos enòlegs, Joan Rovira i Jaume Árboles. Tant dijous com divendres s’hi han posat ben d’hora, a les 7. A mesura que la calor augmenta, la feina es torna cada vegada més feixuga. Treballen sense fertilitzants ni màquines. “Collir el raïm de la manera tradicional et permet seleccionar personalment els grans”, explica Lao mentre procedeix a podar alguns gotims o rapes i seleccionar els millors manats, descartant fins i tot alguns grans. “L’any passat costava més de collir”, comenta en Josep tot i omplint un dels recipients de plàstic que queden arrenglerats entre les fileres. Un petit tractor les va recollint. El raïm s’emmagatzemarà en una càmera refrigeradora, a l’era de la masia. “El raïm s’ha de conservar a 4 graus fins que dilluns el processem”, assenyala Lao.

A mitjans d’agost es van començar a fer els controls de maduració. “S’agafen cent grams de cada varietat i se’n controla l’acidesa i la quantitat de sucre. En funció dels tons i l’alcohol que li vulguis donar al vi, decideixes quan és el moment de veremar. En el nostre cas, ara és el moment dels blancs i els rosats. El terrassenc, que ens dona vi negre, trigarà una setmaneta. És una varietat molt resistent, la que menys ha patit la sequera”, assenyala.

En les dues hectàrees de vinya de la finca hi ha garnatxa negra i blanca, malvasia, picapoll, sumoll i terrassenc. N’hi ha 1.000 ceps de cada varietat, que s’han plantat entre els tres darrers anys.

Terrassa, a la DO Catalunya

Tres anys després que l’Ajuntament ho demanés, Terrassa s’ha afegit aquest mes a la DO Catalunya com un dels 44 municipis exclusius, el que significa que entra a formar-ne part sense compartir territori amb cap altra denominació d’origen de la zona. A partir d’ara, els viticultors que recuperin o mantinguin vinyes al terme de Terrassa podran comercialitzar els seus vins sota el segell de qualitat de la DO Catalunya.

Lao aposta per un volum petit de producció en el seu primer any de vinificació. “Tenim capacitat per fer 4.000 litres. Hem optat per una aproximació molt tradicional. Tota la producció es fa de manera manual i ecològica. Això ens permet controlar-ho tot de manera molt propera. En funció dels quilos de raïm que obtinguem, farem el càlcul. Podem arribar a fer uns 2.000 litres de blanc, uns 1.600 de rosat i uns 1.000 de Terrassenc”, explica. Això es traduiria en unes 1.000 ampolles de Terrassenc i entre 1.500 i 2.00 de blancs i rosats, unes 4.000 en total.

Tot el procés es fa a la finca. El raïm es col·loca a la desrapadora, que separa la rapa del raïm, que cau en un embut i es bombeja al dipòsit. Després de la polpa, es col·loquen els llevats i comença la fermentació, sempre sota control. A continuació, es filtren les pells amb una premsa. El vi passa per una segona fermentació i cap a la bota, a deixar passar el temps, aproximadament un parell de mesos. Al març es comercialitzaran les primeres ampolles. I el terrassenc, per fi, veurà la llum.

A la primavera arribaran les primeres ampolles

Joan R. Lao (37 anys) va començar a plantar vinya als terrenys de la seva família, a la masia de Can Font de Gaià, fa tres anys. Va descobrir el cep de la varietat Terrassenc ara fa uns cinc anys i es va posar en marxa. La llei obliga a esperar tres anys per vinificar, de manera que enguany ja podrà comercialitzar les primeres ampolles de vi blanc, rosat i negre. L’any passat van fer una petita vinificació per a consum intern i va quedar molt satisfet del Terrassenc, que defineix com a “una varietat poc tànnica, amb un color rubí bastant claret, molt fresc, amb notes de fruita vermella”. Aquest any hi buscaran una major complexitat. Madurarà en botes de roure francès i li donaran una mica més d’estructura.

La intenció de Barrancs de Gaià és “allunyar-nos dels vins existents i buscar una cosa única del lloc”. De fet, la gent prefereix cada vegada vins més lleugers. “Les begudes alcohòliques en general estan caient en general. La gent jove beu menys vi. No els agrada el vi molt alcohòlic i amb molt cos. Volem fer una aproximació cap a coses més fresques, més suaus, amb menys graduació, que entrin millor. Busquem un vi més senzill, que tingui el seu caràcter, però que passi bé, que es pugui associar a tota mena de contextos”.

La fil·loxera i el tèxtil van sentenciar la vinya local

Fa poc més d’un segle, Terrassa era zona de vinyes. Avui en dia són residuals. L’expansió del conreu a la comarca havia començat al segle XVIII i va continuar amb força durant la primera meitat del XIX. De fet, va arribar a ser la comarca amb més especialització, per davant de l’Alt Penedès, amb un 68% de la superfície conreada dedicada a varietats com el picapoll, la garnatxa, el macabeu i el xarel·lo, com també altres d’autòctones, com el terrassenc. La puixança, però, es va estroncar l’any 1879 amb la plaga de la fil·loxera, que va forçar la regressió del conreu. A principis del XX, la industrialització, centrada en el tèxtil, va comportar la desaparició de gairebé tot el patrimoni agrícola.

Tres finques per construir un nou paisatge vinícola

El Consell Regulador de la DO Catalunya ja inclou Terrassa. La ciutat vol tornar a ser terra de vins després que l’arribada de la fil·loxera l’any 1879 acabés amb un paisatge de vinyes que fins llavors havia estat hegemònic a la ciutat. El treball de recuperació del Terrassenc i altres varietats pivota actualment sobre tres finques. A banda de Can Font de Gaià n’hi ha dues més. L’Ajuntament va signar un contracte d’arrendament rústic per deu anys amb Rabassaires a la finca de Mossèn Homs, al nord-est de la ciutat. L’enòleg Iñigo Haughey hi té 3.800 ceps. Al nord, a Santa Magdalena de Puigbarral (1,6 ha), Carles Caballero hi va plantar 4.200 ceps l’abril de l’any passat.