Un paisatge majestuós convertit en una trampa mortal de fang, roques i aigua. El nord del Nepal i la frontera amb el Tibet viuen hores dramàtiques després que una inundació de gran extensió arrasés aquest dimecres, 26 d'agost, pobles sencers, carreteres i infraestructures estratègiques. L’origen de la tragèdia apunta a un colossal despreniment de gel, neu i roques des d’un glacial cap al riu Lhende Khola —agreujat per l’acceleració del canvi climàtic a l’Himàlaia—, tot i que també es va registrar un sisme de 4,4 graus pocs minuts abans del desastre.
A pocs quilòmetres d’aquest epicentre s’hi trobava la Maria Puy, una advocada terrassenca de 36 anys que ha salvat la vida per ben poc: “La vida ens ha donat una segona oportunitat. És un xoc veure la força que té la natura”.
El balanç humà no para de créixer i ja supera els 160 morts, mentre que la xifra de desapareguts es comptabilitza per centenars, la majoria pelegrins indis que es dirigien al mont Kailash. La tragèdia té una derivada directa a l’Estat espanyol: el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha confirmat que quatre ciutadans espanyols continuen sense ser localitzats a la zona afectada. Tot i que de moment no consta que cap d’ells estigui entre les víctimes mortals, la diplomàcia treballa contra rellotge en un territori on les comunicacions han quedat completament col·lapsades i s’ha fet una crida a les famílies per contactar amb els serveis de protecció consular.
La terrassenca Maria Puy es trobava fent un viatge que havia començat al Bhutan, continuat per Katmandú i la va portar fins al Tibet amb l’agència barcelonina Tarannà. Dimecres, quan es va desencadenar la catàstrofe, ella i el seu grup es trobaven al camp base de l’Everest. La seva ruta marcada preveia travessar la frontera xinesa per Gyrong precisament l’endemà per emprendre un trajecte per carretera de dos dies fins a la capital nepalesa, un camí que ara mateix ha quedat literalment esborrat del mapa. “Ahir el guia ens havia avisat que podria ser que la frontera estigués tancada, però quan vam veure la magnitud de l’assumpte pels vídeos i que havíem de creuar per allà mateix, vam decidir que no es podia passar pel Nepal de cap de les maneres”, explica.
Una barreja de sensacions
A uns 200 quilòmetres del punt crític, la Maria ha viscut de prop l’impacte immediat de la catàstrofe: “Hem vist carreteres tallades i molta maquinària pesant direcció a la zona afectada. Els guies estan molt afectats perquè han perdut companys, es presenten uns mesos molt complicats”. A més, el cop emocional s’ha intensificat en saber que la tragèdia ha pogut tocar persones pròximes: “Sembla que grups amb qui havíem compartit alguna activitat estan dins la llista de desapareguts; un grup d’italians”.
La jove advocada de Terrassa reconeix la dificultat de gestionar el contrast emocional d’un viatge d’aquestes característiques: “La impressió d’estar a l’Everest amb la il·lusió que això representa i trobar-te amb aquest sentiment com de culpabilitat, és molt estrany”.
- Maria Puy, durant el seu viatge al Tibet
- cedida
Ara, el grup busca volar des de Lhasa per intentar mantenir el seu retorn previst per aquest diumenge a Barcelona, tot i que manté la vista posada en la tragèdia humana: “La Xina no ens preocupa pel seu nivell d’infraestructures, però no sabem si a Katmandú els vols només seran operatius per serveis d’emergència. En qualsevol cas, les vides de les persones van primer”.
