"La imatgeria festiva és un element viu, que evoluciona, que canvia, però que sempre manté una funció clau en l’expressió de què ens passa, de qui som, què ens manca, què ens és sobrer”, escriu Núria Riera. Juntament amb la il·lustradora Mercè Ortí, han creat un compendi de dracs, capgrossos, nans, bèsties, bestioles i figures en general. Aquí tenim el recull de la imatgeria de Terrassa.
Núria Riera va deixar la primera tongada d’exemplars a la llibreria Bambú aquest dijous passat, al voltant de les 19 hores. Abans de tancar les portes, l’establiment regentat per Antonina González i Verónica Rincón ja havia venut cinc volums de “Bèsties, bitxos i altres éssers fantàstics de Terrassa”. L’obra de Riera i la il·lustradora Mercè Ortí tindrà una primera tirada de 750 exemplars, però la tendència de les expectatives permet deduir que es quedarà curta. És el primer compendi de l’imaginari de la cultura popular de Terrassa. “Almenys, que ens consti a nosaltres”, diu Riera.
Els éssers d’aquest llibre-guia “són com nosaltres: una gran família”, diu l’àvia a l’Emma i el Martí
L’obra (autoeditada) reuneix unes 60 representacions d’animals, criatures, éssers misteriosos i no tan misteriosos, i ha estat configurada com una nova entrega de la Família Timbal, la saga que Riera va iniciar fa una dècada situant una família en el centre de la història i els costums terrassencs. “La Família Timbal a la Festa Major de Terrassa” n’és el principal exemple. El resum que ofereix a la contraportada deixa clar el contingut assolit amb aquesta nova entrega: “No totes les famílies tenen la sort de conèixer els secrets màgics de la seva ciutat. En aquesta ocasió, la Família Timbal inicia un viatge pels carrers de Terrassa per conèixer tots els éssers fantàstics que viuen a la ciutat; gegants, bèsties i éssers extraordinaris que cobren vida d’una manera mai vista. Una aventura que ens descobreix la màgia de la imatgeria popular de Terrassa!”.
Fa uns set anys, amb l’aparició del llibre de la Família Timbal sobre la Festa Major, Núria Riera va pensar en abordar aquesta recopilació de la imatgeria per traslladar al paper les criatures que els infants veien al carrer. La pandèmia, però, va ajornar els plans de l’escriptora. “Al gener passat m’hi vaig tornar a posar”, diu Riera, convençuda de la necessitat d’omplir un buit mostrant a la canalla “aquelles criatures de las que tant gaudeixen a la Festa Major i altres esdeveniments; aquelles figures que veuen davant seu a carrers i places, i que poden palpar”. Fins i tot el seu fill li ho preguntava. L’autora es va refermar en la seva convicció: “Seria fantàstic tenir-ne un compendi”.
- Una de les il·lustracions de Mercè Ortí
Núria Riera, formada en narrativa terapèutica i psicogenealogia, és novel·lista, també. Diferencia de cap a peus, però, un registre de l’altre: “Omplen espais diferents en mi. La novel·la és més pensada, concebuda com un puzle. El conte és un divertiment. En aquest segon registre m’ho passo millor”, afirma aquesta autora apassionada per Terrassa, la seva cultura popular i l’aprofundiment en les petites històries: “M’agrada rascar, pensar què hi ha darrere un lloc pel qual passo”.
En realitat, tots els éssers inclosos en aquest llibre-guia “són com nosaltres: una gran família”, diu l’àvia als infants protagonistes: l’Emma i el Martí.
Gegants i gegantons
Aquest és el primer apartat del llibre. S’obre amb la història dels Gegants Vells (Robesa i Pepona). L’obra inclou una fitxa amb les dades principals de les figures, del pes a l’any de creació. La primera part presenta els Gegants Nous (Ramonet i Ermessenda), els Gegants Modernistes (Magí i Roseta), els Gegants Bojos (Manelic i Marta), l‘Isidre, el Vernardo, els Gegants de les Fonts i altres figures com el Tranqui i l’Aristofoc.
Foc. Dracs i bitxos
El Drac Baluk Astharot inaugura el capítol dedicar a les figures de foc, que té espai també per al Drac de Terrassa, el Drac Infantil, el Bitxo del Torrent Mitger, La Pàjara i fins i tot el Drac Nervón i el Drac Raganet i na Morgana. En total, el llibre presenta una dotzena de bèsties, inclòs el Drac Tònius i la Cuca Dina, i el Nervonet i la Bestioleta; les seves llegendes i evolucions, les seves diferències i quan apareixen.
Aigua i llaminadures
Sabeu que La Papallona de Sant Pere no sols llença aigua en lloc de foc? També regala llaminadures als infants. L’apartat del llibre dedicat a les figures d’aigua conté quatre éssers fantàstics. A més de La Papallona de Sant Pere; la Serp (primer abandonada, després recuperada); la Hipodragona, que va néixer un 8 de març i està molt lligada al parc de Vallparadís, i la Cuca Japonesa, que ja té 42 anys, encara que no ho sembli.
Protocolaris. Una àliga i una mula
En puritat, només l’Àliga de Terrassa pot vanagloriar-se de la categoria, segons el llibre de Núria Riera i Mercè Ortí. No obstant això, aquest capítol de l’obra inclou també a la Mulassa, que sol aparèixer més o menys quan li dona la gana. L’Àliga, si més no, “és l’element més protocolari de la imatgeria tradicional popular catalana”, indica el llibre. És elegant, pausada, “i sempre busca la complicitat i participació del poble”.
- Obra d`Ortí inclosa en el llibre
Nans i capgrossos. No hi cabien tots
A l’obra només hi ha els capgrossos més representatius. “N’hi ha 47!”, diu Núria Riera per justificar les absències. No hi cabien tots. Tot i així, l’apartat de Nans i Capgrosos comprèn mitja dotzena de figures, començant pel primer Capgròs de l’epoca moderna, el dedicat a Jordi Labòria com a Capgròs de l’any 1982, i acabant pel Nan La Vella Groga. La resta: el Maneló, el Nasrogenc, Margarida Tafanera i el Patufet.
L’Esparver, els Quaresmots i unes vaques que són cinc
El llibre de Núria Riera i Mercè Ortí destina el darrer apartat a tres éssers fantàstics, segurament inclassificables en altres capítols de l’obra. Conformen un trio possiblement desconegut per a molts terrassencs. L’Esparver és una disfressa nostrada de Carnestoltes. Representa un personatge que participa en l’enterrament de la sardina. “És un ocellot que imposa amb les seves plomes fosques i bec poderós”, explica el llibre. És un enemic de la disbauxa, un defensor de les normes i, per tant, de la Quaresma i els Quaresmots. Aquests són set personatges que representen l’esperit més recte de la Quaresma i participen a la representació teatralitzada de l’enterrament del rei Carnestoltes. El llibre deixa espai tambén per a Les Vaques de Cal Ros, cinc capgrossos originals.
Més que ornaments festius: un lloc profund de nosaltres mateixos
Les imatges populars no al·ludeixen només a ornaments festius. “Van molt més enllà, són símbols, tòtems, que aglutinen les comunitats i representen els valors de barris, pobles i ciutats; i també, perquè no dir-ho, els anhels, les fantasies i les pors més humanes”, assenyala Núria Riera en la introducció del llibre, presentat dissabte passat a la llibreria Bambú però a la venda, també, a dos establimens més de Terrassa: Atenea i la llibreria Synusia. El volum presenta, a més de fitxes i una història que lliga les explicacions de les figures, un apartat final que convida els lectors a identificar capgrossos, nans, bitxos, éssers fantàstics i bèsties i bestioles diverses. Tant les imatges com l’entorn (foc, aigua, música, ball) ens fan entrar, sense ser-ne del tot conscients, “en un lloc profund de nosaltres mateixos i ens remouen de mil maneres”.
