Josep Solà ha estat destituït. Portava gairebé un quart de segle al capdavant del servei de Protocol de l’Ajuntament de Terrassa, però abans de ser-ne el cap havia treballat en el mateix departament amb altres responsabilitats.
Fins el 5 de maig encara serà el cap de Protocol de manera oficial. El 5 de maig passará a una nova destinació. De fet, quan li va ser comunicada la destitució, Solà preparava el protocol municipal en diversos actes a desenvolupar durant la Setmana Santa. "La decisió ha estat inesperada. Estic segur que no obeeix a raons professionals. Me la podien haver comunicat fa sis mesos com en els pròxims sis mesos. Vull creure que potser l'alcalde ha deixat de tenir confiança en la meva figura", ha declarat Solà a aquest diari.
Marxa obligat, cessat en les seves funcions, però amb la consciència tranquil·la i la dignitat intacta "per haver fet el que em tocava fer en un lloc molt delicat, però professional i no polític". No se sent menysvalorat i deixa clar que continua sent un funcionari al servei de Terrassa: "Continuaré treballant per la meva ciutat, a la qual tant estimo. He assistit en primera línia a la seva transformació". I seguirà al capdavant de les seves responsabilitats en entitats "per a la defensa i el reconeixement d'aquesta professió". És president de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI) i fa més de tres anys el van nomenar acadèmic de número de l’Acadèmia Internacional de Cerimonial i Protocol (AICP).
"La decisió ha estat inesperada. Estic segur que no obeeix a raons professionals. Me la podien haver comunicat fa sis mesos com en els pròxims sis mesos. Vull creure que potser l'alcalde ha deixat de tenir confiança en la meva figura", ha declarat Solà a aquest diari
La destitució no suposa una modificació més en la sèrie de moviments que s’han produït en els últims mesos en les altes esferes tècniques (i polítiques) del consistori terrassenc. I no és un canvi de peces més per la categoria del càrrec, el seu rang i l’ascendència de Solà en l’organigrama municipal després de gairebé 25 anys al capdavant d’un servei de crucial importància. La destitució ha sacsejat diverses instàncies de l’Ajuntament, i de fora de l’àmbit estricte de l’administració municipal, tenint en compte la xarxa de contactes i implicacions resultants del treball de tants anys amb entitats i institucions.
El govern municipal afirma que ha proposat a Solà liderar un nou programa a Projecció de la Ciutat i que aquest lloc és "una necessitat a cobrir", i que el cap de Protocol fins ara constitueix "un actiu molt important amb una gran trajectòria". L'Ajuntament diu que té "reptes importants" en matèria de projeccio exterior de Terrassa, com ara a l'àmbit del turisme o de la Marca de Ciutat: ""Ell ens podrà ajudar".
L'executiu local afegeix que treballa en trobar el relleu a Solà. Tot apunta que la seva responsabilitat actual serà assumida per una persona aliena fins ara al departament.
De molt jove
Josep Solà va entrar a treballar a l’Ajuntament de molt jove i fa 36 anys, el 1989, va ingressar al departament de Protocol, de cara a la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Havia estudiat Història, però arran de la seva feina va formar-se en Relacions Públiques. Els estudis propis de Protocol no existien llavors. “Vaig decidir fer un canvi i l’única manera de treballar en això era fent aquests estudis”, explicava al Diari de Terrassa en una entrevista publicada el març del 2022. L’any 2001, Solà va ser dessignat cap de protocol del consistori local.
En aquesta entrevista reivindica un àmbit professional potser desconegut: “El protocol no és només posar catifes, asseure a la gent o posar banderes, és una ciència i un treball molt diferent del que pensa la gent”. Solà afegia que “el protocol el fem dia a dia, quan dinem a casa, sense saber-ho, però nosaltres l’intentem posar sobre la taula i que es vegi”, i lamentava que alguns ajuntaments prescindeixin d’aquesta àrea quan hi ha canvis, en considerar que són cosa del mandat anterior. Destacava la funció no partidària dels especialistes: “El nostre paper, de polític no en té res, és totalment tècnic”, deixava clar en definir una feina que l’apassionava. El que més li agradava era aconseguir “que les coses que, a vegades, poden semblar molt distòpiques, tinguin una cohesió”.
