La Mònica és una clienta habitual del Frankfurt Harvard. Hi esmorza pràcticament cada dia. Sempre pren un cafè amb llet de civada sense escalfar, car l’acompanya de gel: dos glaçons en un vas dels grans. Hi afegeix un xic de canyella i ho remata amb una sacarina.
És una d’aquelles clientes que suposa un maldecap per als cambrers, que han de retenir tota la informació sobre les diferents preferències dels tallats o els cafès amb llet. El gran avantatge de ser una clienta habitual és, però, que s’estalvia de repetir cada matí la mateixa cantarella. N’hi ha prou amb un gest. La Mari, que regenta el bar des dels 19 anys, ja sap com vol el cafè. El fa amb l’amor i la simpatia habituals.
El seu cafè amb llet, que de vegades es converteix en dos cafès amb llet, és per a ella el gran moment del dia. De la taula estant conversa amb el Miguel i li recomana un parell de sèries que acaba de veure i li han agradat molt. El que, indefectiblement, mai no falta és l’acompanyament: mig entrepà (un li sembla massa) de sobrassada amb formatge, fuet o truita a la francesa. L’entrepà estrella és el de pernil ibèric de gla de Guijuelo, curosament tallat (quina paciència) per en Miguel.
Des de primera hora del matí, el Miguel i la Mari feinegen entre la cafetera i la planxa. Per bé que el local es diu Frankfurt Harvard, serveixen esmorzars, dinars i sopars, quan es pot a la fresca. La clientela és habitual. La conformen famílies i grups de joves.
El cafè i l’entrepà és el més habitual pel que fa als esmorzars. Diversos treballadors del barri i alguns professors i alumnes de l’Escola d’Òptica, que és a tocar, hi van a esmorzar. De vegades opten pel “take-away”.
Els dinars se centren en plats combinats, mentre que els entrepans i les tapes són les estrelles dels sopars, ja sigui a l’interior del local o en algunes de les taules del carrer quan la calor ho permet. Les patates braves són especialment apreciades entre la concurrència. També les croquetes, les “rabas” de calamar, els “pinxitos”, les torradetes de botifarra, els plats de pernil i de formatge, la sèpia, els calamars a la romana, les gírgoles, els llagostins i les truites de patates i carbassó. Per encàrrec, també fan paelles, fideuades i “migas” manxegues.
Personatges singulars
Seure a la barra d’un bar és assistir a un espectacle sociològic de primer nivell. Els clients que hi esmorzen aquest matí van per feina. Alguns arriben sols i s’arrauleixen a la seva taula amb el cafè fumejant al davant i un croissant mentre miren el mòbil o parlen per telèfon. N’hi ha un que ha convertit l’establiment en una mena d’extensió de l’oficina i feineja amb el portàtil.
Tots els bars tenen algun personatge singular. El del Harvard és el Ranger, un amic de la casa. Arriba amb el seu patinet i es pren un tallat o una clareta mentre parla amb els propietaris. Tan conegut com estimat entre la concurrència, el Ranger (nom amb què el coneix tothom) practica la imposició de mans per alleugerir i fins i tot guarir diverses afeccions.
