Hi ha un refugi tèrmic natural a la plaça d’Agustí Bartra que fa que la xafogor del mig matí quedi en un simple recordatori distant. És la benvinguda ombra que projecta l’Antic Forn Devant, on la terrassa està plena de gom a gom mentre l’interior, amb l’aire condicionat encès, compta només amb aquells que no han aconseguit fer-se un forat al carrer. El mateix recer busquen els coloms, que ronden entre les cadires en grup a la recerca de les magdalenes de cortesia que acompanyen tots els cafès que se serveixen. La pau es trenca quan un gos passeja per la plaça i espanta els ocells; en un acte reflex, mitja terrassa s’ajupa per evitar el frec d’alguna ala despistada. Fins i tot un ocell entra a l’interior i xoca contra el vidre en voler sortir, provocant la reacció de tot el barri menys de la Tània, la propietària, que sembla conèixer la fauna urbana tan bé com a la seva pròpia clientela.
A les 10 hores, l’espai s’assembla més a un casal cívic del barri que no pas a un negoci convencional. Són taules unides amb grups de cinc o sis persones grans que veuen cafè i xerren sense cap mena de pressa. “El perfil dels nostres clients és gent gran i veïns d’aquí de sempre. Estan acostumats a baixar a la plaça i fer un cafè, ajuntar-se amb la gent que coneixen”, explica la Tània, que fa catorze anys que porta la cafeteria: “No soc veïna del barri, però m’encantaria, fa anys que busco l’oportunitat per venir a viure aquí”. La seva integració en les dinàmiques socials és absoluta; no li cal preguntar què prendrà cadascú perquè ja s’ho sap de memòria. La proximitat és tan estreta que avui un home celebra el seu 74è aniversari i rep un pastís de mans de la mateixa Tània, que ho grava tot amb el telèfon mòbil mentre li lliura la sorpresa.
A diferència dels bars de davant, més orientats a la birra, la tarda i el tabac, aquí hi predominen el cafè amb llet, els entrepans i una absència gairebé total de fum de la gent gran. La gent conversa de tot —uns dies de política, uns altres de futbol—, gairebé sempre en to de queixa sobre l’aparcament, la brutícia, els coloms o la mateixa evolució demogràfica del sector. La terrassa funciona així com un oasi d’arrelament al barri que la resta de la plaça no sembla tenir, un punt on la Bartra es reafirma com el cor de Can Boada, el nucli antic del Casc Antic. Com reflexiona la mateixa Tània des d’aquesta ombra privilegiada, “encara que no es coneguin, sempre venen aquí i s’asseuen i fan família, de veritat, fan barri, no? Que d’això es tracta”.
