A El Ciri ja no se’l diu taverna. El projecte ha evolucionat cap a un restaurant gastronòmic i l’espai, simplement, s’hi havia d’adaptar. Però aquí no hi ha interiorisme de catàleg ni solucions industrials. La transformació física del local de Terrassa segueix la mateixa regla que el plat: puresa, origen i cap artifici.
Per executar aquesta metamorfosi, Marc Ribas s’ha aliat amb la firma de bioconstrucció Moradas en Construcción i l’estudi Consciencia Studio. La decisió respon a una qüestió de coherència. “No tindria sentit si féssim el projecte d’interiorisme amb algú que no té la nostra filosofia. Parlem el mateix idioma, i per això acabes fent matx”, explica el cuiner. Des de Consciencia Studio ho resumeixen des de l’arquitectura: “pocs materials, però ben escollits. Igual que en Marc a la seva cuina, treure-li el partit més gros a un sol producte”.
La reforma s’està executant sobre la marxa, aprofitant les aturades de l’activitat i finançant-se a mesura que el negoci ingressa. La primera fase, duta a terme durant l’estiu, s’ha centrat a la planta baixa, la part més complexa. S’hi ha eliminat el gotejat antic per revestir les parets amb calç, argila i terracota. Ribas defensa que es tracta d’una tècnica de construcció tradicional i resistent: “De fet, hi ha cases aquí a Terrassa que són fetes així, per allà prop de les Esglésies de Sant Pere, i encara aguanten. Sembla que hagi de ser una cosa molt tova, però no ho és”.
- Marc Ribas, al reformat interior d`EL Ciri
- Pol Ortega
Aquest canvi ha permès una redistribució funcional. La planta baixa s’ha reestructurat per encabir la cuina freda i s’hi ha traslladat tot el celler. “Això era una taverna i hem acabat sent un restaurant gastronòmic. Ara ja de fet és El Ciri, no la Taverna del Ciri. Cada vegada tenim unes necessitats diferents”, remarca Ribas. A més, s’hi preveu instal·lar una llarga bancada de fusta -de proximitat- a la paret principal, mentre que la vaixella continua a càrrec de famílies d’artesans de la Bisbal i Breda. L’interiorisme tampoc busca decorar, sinó narrar. L’espai dialoga entre el passat agrícola i el present industrial mitjançar quadres elaborats amb sacs antics, en un s’hi llegeix seny i en l’altre la rauxa, “un concepte molt lligat a El Ciri”, diu Ribas. L’element central és una pintura de l’artista Gerard Sancho, que reinterpreta “El matrimoni Arnolfini” transformat en la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes: “Escenifica d’una manera més icònica la rauxa del rei Carnestoltes i el seny de la Vella Quaresma. Seguim la tradició, però reinterpretada, com a la cuina”.
- Part superior d`El Ciri, encara pendent de gaudir de la reforma a través de la bioconstrucció
- Pol Ortega
En la següent etapa es canviarà el revestiment de les escales i s’atacarà la planta superior, on s’aplicarà el mateix tractament de bioconstrucció amb argila més clara per canviar l’actual “color taverner” per un de “més claret, més gastronòmic”. Com resumeix Ribas, “tota aquesta filosofia, la nostra, de la proximitat, de l’economia circular, de la consciència social, de la cuina neta —que quan diem neta no vol dir només que sigui fregada, sinó que sigui neta i conscient—, tota aquesta ideologia hi va involucrada en tots el que fem aquí, i l’espai no anava a ser menys”.
