Ricard Horta és professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i n’és el coordinador del grau elèctric de l'Eseiaat aquí, a Terrassa. El seu àmbit de recerca i de coneixement és l’alta tensió.
Com es pot explicar tot el que es va viure ahir?
Encara no hi ha res oficial ni res que pugui apuntar-se a una causa molt concreta. La qüestió és que es va donar una oscil·lació de la tensió, potència o freqüència. Red Eléctrica i Endesa parlaven d’oscil·lació de potència. Una possible hipòtesi és que es va registrar una caiguda de tensió, i en aquell moment, el subministrament per part de tot el que és el parc solar, el voltant del país, estava subministrant un 50 o un 60%, uns 17 gigawatts, és a dir, una part importantíssima, més de la meitat del consum total. Quan els convertidors de freqüència veuen una fluctuació de tensió o alguna cosa estranya allà on estan connectats, desconnecten el parc solar per a protegir-se. Amb la gran potència d’aquests parcs solars, si se’n desconnecten uns quants, pot originar una oscil·lació, és a dir, un desequilibri entre l’energia consumida i l’energia subministrada per part de la xarxa, que podria originar una caiguda en cadena de subestacions.
Per què va ser a nivell de tota la península?
Justament perquè en aquell moment teníem una aportació solar fotovoltaica molt important. Jo apuntava a la caiguda una central nuclear i ara sembla ser que, per les dades que tenim, podria ser una quantitat important de centrals solars fotovoltaiques que s’haguessin desconnectat de la xarxa en un moment determinat. Això encaixaria també amb el que va dir el president Sánchez quan va parlar que en cinc segons havia caigut el 60% del consum. Ells parlen del consum, però en realitat el que pot haver caigut és el subministrament.
Es podria haver previst?
Es pot preveure, i de fet, segons he pogut parlar amb companys que tinc ubicats a les empreses, estava sobre la taula la possibilitat que poguessin haver-hi fugides intempestives del servei en zones localitzades. Jo a les meves classes d’alta tensió hi comento sempre que seria probable que hi hagués una apagada elèctrica d’una certa importància, però en cap cas jo podia pronosticar -i penso que ningú del nostre sector podia fer-ho- una apagada d’aquesta importància.
Com s’explica que trigués tant a tornar la llum?
Quan cau un sistema tan gran, estem parlant de centenars de centrals productores, de totes les tipologies, i milers d’interruptors que han saltat, justament per aquesta caiguda en cadena, de totes aquestes subestacions i centrals productores, no es disposa d’un interruptor general. La pujada de tots aquests interruptors cal monitoritzar-la. En un sistema tan gran, s’ha de vigilar, és una qüestió de prudència i dificultat humana.
Hi havia risc de recaiguda?
Penso que sí. Hi hauria aquesta possibilitat de recaiguda si l’enreda elèctrica o les companyies elèctriques no haguessin anat fent aquesta posada en marxa progressiva amb tota la calma del món.
Arran d’aquest succés, creus que es posaran en marxa protocols d’actuació per evitar caos així?
Estic segur que sí. El que ha passat, ha deixat molts problemes i afectacions. Però des d’un punt de vista tecnològic, el que acabem de patir vindria a ser, per exemple, el protocol d’incendis d’un centre. Sonen alarmes, ens fan sortir a fora... Un assaig. El que vam patir no era cap simulació. Però l’aprenentatge que se’n treu del que hem fet, de com s’ha posat en marxa un altre cop tot el sistema, del que ha trigat, etc. Tot això ens dona una informació molt important per millorar i fer front a possibles noves incidències.
Com es pot preparar la gent per casos com el d’ahir?
Quan marxa l’electricitat, actualment, a les llars ho tenim tot connectat. Es pot recordar el que recomanava la Unió Europea de tenir un “kit” de supervivència a casa. Els lots amb piles són una opció, jo penso que la il·luminació és essencial. A nivell de cuina, si no es vol tenir un fogonet i uns estris de butà totalment independents de la xarxa elèctrica sempre es poden tenir conserves i alimentació que no necessita electricitat. Tampoc cal comprar una ràdio urgentment. El cotxe té ràdio, no cal encendre el motor per escoltar-la, i trigaries tres setmanes a consumir-ne la bateria.
Què és el que cal saber, que ahir no sabíem?
El que molta gent va veure ahir, i jo explico sempre, és que absolutament tot funciona amb electricitat. Fins i tot, omplir el dipòsit de benzina. El que hem après, imagino, és a no deixar les coses al seu límit: no esperar als últims quilòmetres per posar benzina, no mantenir el mòbil amb poca bateria... I si ens posem una mica més apocalíptics, tenir a casa sistemes d’alimentació energètica totalment independents. No deixa de ser una despesa que si tot va bé, no s’ha de fer servir, però en casos així, ho soluciona.
