Terrassa no dorm per culpa de la calor: 74 nits tropicals en un mateix estiu

El ventilador, gira i gira a màxima potència, però l’únic que aconsegueix és remenar un aire calent que sembla sortir directament d’un forn. Canvies de costat al llit cercant un racó de llençol fresc, però fa hores que aquesta recerca és en va. La marca de suor a l’empostissat s’ha convertit en el mapa d’un estiu interminable a la ciutat, on buscar trucs per refrescar el coixí ja no és un consol, sinó un mètode de supervivència. A Terrassa, agafar el son aquest 2026 s’ha transformat en una autèntica cursa d’obstacles per a milers de veïns. I no és una impressió subjectiva: els termòmetres confirmen que vivim l’estiu més asfixiant des que es tenen registres.

Per entendre la magnitud del que ens està passant cal mirar el quadre de comandament de l’estació meteorològica de la Rambla.

Al capdavant d’aquestes mesures hi ha el professor i meteoròleg Josep Maria Gibert, l’observador que dia a dia radiografia el clima egarenc. Les seves dades són demolidores: aquest estiu ja acumulem 74 nits tropicals, és a dir, aquelles en què el mercuri no aconsegueix baixar dels 20ºC. 

Però el que veritablement fa tremolar la paciència dels terrassencs és que aquestes 74 nits han vingut totes seguides, en una ratxa ininterrompuda des del passat 13 de juny. Ambdues qüestions esdevenen un rècord absolut en la història de la ciutat des que es van començar a recollir dades l’any 1965.

L’illa de calor del centre urbà

Si algú consulta l’aplicació oficial del Meteocat, potser li estranyarà veure xifres lleugerament més baixes i menys alarmants. La raó d’aquesta diferència és senzilla i el mateix observador la deixa ben clara: “L’estació automàtica de Can Poal se situa fora del nucli urbà i dona xifres sempre més baixes per no estar dins de l’illa de calor de l’interior de la ciutat”, detalla Gibert.

Mentre l’asfalt, el formigó i els edificis del centre absorbeixen la radiació solar durant el dia i la van alliberant lentament quan fosqueja, els espais oberts de la perifèria respiren millor. D’aquesta manera, mentre a la Rambla comptabilitzem 74 nits de xafogor sufocant, a Can Poal se n’han registrat només 51 des de l’1 de juny. Amb tot, fins i tot a la perifèria aquest 2026 ha batut el seu propi rècord des que va començar a operar el 2018, superant les 41 nits del 2022.

El mes de juliol va ser un exemple perfecte d’aquesta presó tèrmica, convertint-se en un ple absolut: les 31 nits del mes van ser tropicals, amb una temperatura mínima mitjana de 22,7ºC que no deixava cap escletxa al descans. L’agost va pel mateix camí i ja és el més càlid registrat mai a la ciutat, confirmant un estiu on la mitjana de les temperatures nocturnes se situa en uns increïbles 22,4ºC.

Un dels fenòmens més greus d’aquestes setmanes és la pèrdua de referents i la rapidesa amb què ens adaptem a situacions extremadament dures. Si mirem la llista dels deu estius més càlids de la història de Terrassa, constatem que nou d’ells pertanyen a aquest mateix segle, i la gran majoria a aquesta darrera dècada.

L’anterior sostre el teníem l’any 2022 amb 70 nits tropicals, seguit per l’estiu del 2003 amb 66 i el passat 2025 amb 63. En canvi, si mirem enrere, el panorama era un altre de molt diferent.

“Hem de tenir en compte que als anys setanta teníem estius on la temperatura mitjana era més baixa que la temperatura mínima d’aquest estiu i on en tot l’estiu no hi havia cap nit tropical”, recorda Gibert per posar en perspectiva l’abast del canvi climàtic a escala local. 

Fins i tot un estiu tan recordat per la tragèdia dels incendis com el de 1994, on van morir tres joves terrassencs i es van comptabilitzar 42 nits tropicals, avui ens semblaria un petit respir en comparació amb l’estiu actual.

L’hàbit de viure en l’extraordinari

Per si no n’hi hagués prou, aquest 2026 ens ha deixat tres nits tòrrides, aquelles en què el termòmetre no baixa dels 25ºC, una xifra astronòmica si tenim en compte que en tota la història de Terrassa només se n’havien registrat onze. De fet, la nit del 16 de juliol, amb una mínima de 26,1ºC, es va convertir oficialment en la nit més càlida mai documentada a la ciutat.

Aquests darrers dies, quan la mínima baixa a 21 o 22ºC, tenim la falsa sensació que comença a refrescar, però la realitat és que continuen sent nits tropicals fora dels paràmetres normals. Com conclou el mateix Josep Maria Gibert davant d’aquesta alteració dels nostres llindars de confort, el perill real és que “ens estem acostumant a calors històricament anormals a Terrassa”.

Com s'ho fan els terrassencs per dormir?

Marga López: “Ningú em garanteix dormir tota la nit”

Marga López assegura que la xafogor nocturna s’ha tornat insuportable a Terrassa. Per intentar combatre-la, combina totes les eines al seu abast: “Aposto per tot alhora, ventilador de sostre, ventilador de peu, finestres obertes”. Malgrat aquests esforços, admet que ningú li garanteix poder dormir tota la nit seguda.

Yolanda Mingueza: “La calor seria insuportable sense aire condicionat”

La Yolanda Mingueza assenyala que enguany la calor nocturna es nota molt més que de costum. Per sort, compta amb un aliat indispensable a la seva llar per combatre-la: “L’aire condicionat el tinc gairebé tota la nit funcionant, les altes temperatures serien insuportables si no i impossible poder agafar el son.”ç

Jordi Sarlé: “A la nit, de vuit a vuit, l’aire condicionat connectat”

Jordi Sarlé ho té clar: per dormir des de les vuit del vespre fins a les vuit del matí manté “l’aire condicionat connectat sense dubtar-ho”. Conscients del que s’acostava, va instal·lar plaques solars el setembre, una decisió que qualifica de “gran inversió” i que considera que “és el que s’hauria d’anar fent” generalment. 

Óscar González: “Fa uns dies que la calor ens dóna una treva”

Óscar González recorre a qualsevol recurs quan la xafogor estreny: “Vaig amb tot, ventilador a peu dret i sostre i les finestres obertes”, comenta. Tot i que reconeix que actualment la temperatura ha donat una treva, recorda amb cert patiment les setmanes anteriors, qualificant el pic de calor com una “situació difícil d’empassar”. 

Ana Martínez : “Em molesta el soroll del ventilador per dormir”

Ana Martínez descriu la calor d’aquest estiu com “horrible” a Terrassa, especialment quan arriba l’hora de dormir. A diferència d’altres veïns, ella no pot recórrer a la tecnologia: “No puc comptar amb l’ajuda del ventilador ja que em molesta el soroll per les nits”, explica. Martínez confessa que el seu únic aliat és “el poc aire que corre entre les finestres obertes” de casa seva. 

Laura Siurana: “El ventilador de sostre és el millor de la meva vida”

 “El ventilador de sostre ha estat el descobriment i la salvació per a dormir”, diu la Laura Siurana. La terrassenca explica que comprar-lo quan el va veure en oferta va ser “de les millors decisions” de la seva vida. Per a ella, la clau de l’èxit d’aquest aparell és la comoditat que li ofereix a l’habitació: “No fa soroll i el puc tenir connectat a màxima potència” durant tot el descans.