El seguiment del projecte Tech4Nature al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac revela com els desafiaments naturals i humans, intensificats pel canvi climàtic, continuen posant a prova la reproducció de l’àguila perdiguera (Aquila fasciata). Per segon any consecutiu, la parella reproductora no ha aconseguit tirar endavant la nidificació. Tot i que l'any no es va culminar amb èxit el cicle reproductiu, el procés ha aportat aprenentatges valuosos per reforçar les estratègies de conservació d'aquesta espècie amenaçada.
A diferència del 2024, aquest any s’ha observat una millora significativa. En aquest sentit, la nova càmera instal·lada al niu va poder captar la posta de dos ous el 25 de febrer i l'1 de març. Aquest fet suposa un avenç respecte al 2024, quan no es va produir cap posta. Aleshores, el nou mascle, que havia substituït l'anterior, mort per electrocució el 2023, no va aconseguir fecundar la femella.
Segons expliquen des de la Diputació de Barcelona, "des del primer dia després de la posta, el mascle va rellevar la femella en la incubació perquè pogués alimentar-se". Aquest patró es va mantenir fins al 20 de març, quan la femella va tornar amb poc menjar i molt mullada. L'endemà, el mascle no va aparèixer en tot el dia.
La femella va abandonar el niu després de diversos intents infructuosos d'espera i recerca i, poc després, es va desplaçar a la zona de caça, segons es va poder comprovar mitjançant el localitzador. El mascle no va tornar al niu fins al vespre. El 24 de març, després de diversos dies d'absència del mascle i condicions desfavorables, la femella es va menjar els ous. Aquest comportament inusual, captat en vídeo, es podria interpretar com una reacció instintiva davant de la pèrdua de la viabilitat de la posta, i possiblement com una manera de recuperar nutrients essencials després d'un esforç energètic prolongat.
"La situació d’enguany mostra que l'èxit reproductiu no es pot donar per fet cada temporada", apunten des de la DIBA. Fins i tot amb una parella establerta i mitjans de seguiment avançats, la combinació de factors climàtics, ecològics i humans pot fàcilment alterar l'equilibri necessari per tirar endavant la nidificació.
Entre aquests factors, destaquen la inexperiència del mascle, encara jove, i la llunyania de les zones de caça, situades fora del Parc Natural, fet que obliga a fer desplaçaments llargs i costosos des del niu. A això s'hi sumen amenaces constants com la sensibilitat a pertorbacions humanes, la variabilitat en la disponibilitat de preses i les alteracions de l'hàbitat. Tot això, agreujat pel canvi climàtic, configura un escenari complex que exigeix enfocaments de conservació integrals capaços d'adaptar-se a múltiples pressions simultànies.
La tecnologia com a aliada davant dels nous reptes
El canvi climàtic i les activitats humanes estan amplificant els desafiaments que ja enfronten els rapinyaires per reproduir-se i sobreviure en entorns fragmentats i canviants. Davant d'aquesta situació, eines tecnològiques com ara les càmeres remotes, els GPS de seguiment i els sistemes d'alerta primerenca ofereixen informació valuosa per anticipar riscos i millorar la gestió adaptativa dels espais protegits.
