La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a través del projecte d’innovació digital m4Social, han desenvolupat el primer índex català de bretxa digital, un indicador pioner que per primera vegada, utilitza dades tant de fonts públiques com privades gràcies a la col·laboració entre societat civil, administracions públiques i sector privat.
Aquest índex és innovador perquè fa una radiografia territorial i social de les desigualtats digitals a Catalunya, analitzant les tres dimensions clau del fenomen –infraestructura, equipaments i usos digitals– i la seva evolució, amb la finalitat que l’indicador sigui aplicable en altres territoris. Així doncs, les dades –presentades en clau comarcal i catalana– permeten detectar on i com es manifesta aquest fenomen amb l’objectiu d’impulsar polítiques i accions concretes per reduir les desigualtats d’accés i ús als serveis digitals, i ajudar administracions, empreses i entitats socials a valorar l’impacte de les seves actuacions.
Connectades però desiguals en l’ús dels serveis digitals
Algunes de les dades més destacables d’aquest informe són per exemple que la cobertura 5G a Catalunya té una mitjana d’abast del 94,6%, malgrat que cal tenir en compte la desigualtat territorial. Tot i l'elevada xifra des d’un punt de vista de la mitjana territorial es detecta que les zones rurals i de muntanya encara pateixen una bretxa significativa. Per exemple, mentre al Barcelonès la cobertura 5G arriba fins al 99,9% del territori, a l’Alta Ribagorça aquest percentatge només arriba al 20,3%.
Si aprofundim en aquestes dades veiem que les comarques amb menor densitat de població o situades en zones de muntanya, com l’Alta Ribagorça, la Terra Alta i el Pallars Sobirà, concentren les dades més baixes en infraestructura, equipament i ús. Per contra, les comarques metropolitanes i de la costa, com per exemple el Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, presenten els nivells més alts en els tres indicadors que estableix l’estudi.
Una altra dada a destacar és la que indica que el 96,8% de la població compresa entre els 16 i 74 anys fa un ús habitual d’internet. També hi ha dades d’ús d’alguns serveis. Així, La Meva Salut, el servei del Sistema Públic de Salut de Catalunya que permet fer consultes als i les professionals i fer tràmits online, té un percentatge d’ús del 63,6% i, en el cas de l’eConsulta, baixa fins al 20,4%. D’altra banda, la banca en línia, arriba a una taxa d’ús del 84,1%.
Malgrat aquesta visió general, si s’aprofundeix en l’ús d’internet per franges d’edat, les persones entre 35 i 54 anys són les que mostren els nivells més alts d’ús de serveis digitals. Aquesta xifra cau significativament a partir dels 65 anys gairebé en tots els àmbits.
D’aquesta manera, l’informe conclou que la manera de reduir aquesta bretxa digital és centrant els esforços a fer més accessible i facilitar l’ús dels serveis digitals, i informar i formar la ciutadania per ajudar-la a utilitzar-los perquè és un dret essencial per a tothom.
